Solcades
Eduard Solà Agudo
Una mà n’acull una altra
i lentament apareixen,
amb les clarors d’un migdia,
els camins del capvespre.
I així s’escampa el diumenge
per les places i les platges.
Als terrats s’eixuguen els draps
i els llençols de la bugada.
La mesura humana es revolta
contra els aparells elèctrics.
L’energia s’acumula i es perd
per sempre més en l’espai
i el sol somriu, ara ja sí,
confós en la seua ombra.
Una mà n’acull una altra
i així s’esdevé un principi,
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!