Quan arribe la vesprada t’explicaré una rondalla. La rondalla de la matèria que es desintegra i esdevé pols. Conten que tots estem destinats a esdevenir la pols que desapareix de la Terra. L’aire se l’emporta. La sort, però, és que l’ànima no mor, sinó que ressucita. La rondalla acaba bé, doncs. Totes les rondalles acaben bé i aquesta no n’és una excepció.
Aquesta rondalla és certa com hi ha món i aquest món fou creat per allò que els homes anomenem Déu. Els homes i les dones, contingents, pols dels estels, estels en la Terra, abandonem el nostre estimat cos i morim. Com la resta d’éssers vius que, sense excepció, tenen consciència.
T’agrada aquesta rondalla de la Vida? Per això no has de témer allò que et puguen fer. No és més aquell que es pensa que té un poder sobre tu, sobre la teua consciència. La teua escència és la de la llibertat. Exerceix-la sense perjudicar a ningú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!