Solcades

I

I ara què farem? Anirem al casalot, saltarem el mur i mos enfilarem amb l’escala fins al primer pis. Quina aventura! Jugarem a cartes asseguts en aquelles cadires polsoses i aquella taula tant vella. La tarda passarà de llarg i arribarà una lluna colgant a l’alçada del far verd. Qui sap si tornarem a casa per sopar o mos quedarem fent l’amor en aquells llits plens de màgia. Si fessim nit, si lo sol mos desvetllés al migdia… Ara és l’hora de deixar les bicicletes arran del mur i saltar.

II

Estava tant clar que romandríem fent l’amor al casalot! En teníem ganes, però volíem que tot fos bell i intransigent i tot i que avui és lluna vella, hem preferit no muntar a la Foradada per abraçar-nos.

III

Cent marxicolins al nostre sostre! Cent marxicolins sobre les testes dels més rars! Quina enveja mos tenen los pintors de marines i els solitaris escaladors de parets impossibles de grimpar. Somniadors, criatures evolucionades, atletes solitaris.

IV

Jo agraeixo a la vida haver-te conegut i haver cardat al vell casalot. Quina sort haver obert una finestra desconeguda als nostres cors. Un nou alè, un nou gust, una nova essència. Ara, quan et recorde, eixirà de sobre aquest nou olor al meu pit, després del batec que intueix que alguna cosa inesperada ha de tornar.

V

Llegirem els mirallets del sol penetrant l’aigua del safareig. Coneixes allò que vaig escriure? Ho vaig anomenar ‘Los migdies al terrat’. Aleshores els dies, sense tu, eren com esbossos d’un salt. Un salt al casalot. Un deixar les bicicletes recolzades a cal panader per a que s’amaressen de la ferum de la darrera enfornada.

Vols saber coses de l’atzar? De la claror? De les coses que no es poden mesurar? ‘Los migdies al terrat’ són una aproximació a la claror que penetra i rebrota del sabó dels safarejos. Del safareig de la Sénia, per exemple, o del safareig de casa meua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!