Solcades

La xica del metro, per uns instants, m’ha ben despistat, però no és cert que hagi sortit content de l’hospital, ni és cert que hagi passat un matí gaire alegre.

En entrar a l’hospital he vist una xica plorant mentres jo esperava a triatge i també després, quan jo ja havia sortit de la consulta i esperava l’informe i les notícies sobre un nou medicament i he tornat a la màquina de la Coca-Cola.

Als hospitals hi habiten els àngels: els d’allà a dalt i els d’ací a la terra. I després estem los terrenals que fem coses com resar i plorar quan no mos veuen, una mica els uns pels altres, magrat no mos coneguem de res.

Jo sé que als hospitals tot salta pels aires, com en aquest bloc. Me’ls conec prou bé. Als hospitals, de cop, tot salta pels aires i és normal que així sigue. Jo hi he viscut moments que m’han canviat l’òrbita dels sentits per sempre. No són els coneixements allò que et canvien, sinó l’emoció que et causen quan els perceps, quan els vius, quan t’hi trobes. Quan t’esquitxes i quan t’hi llences de cap. Les emocions són com los tatuatges: a la vida podràs relativitzar allò que et van fer els malvats, però no com et van fer sentir. Això queda per sempre i torna quan menys t’ho penses. Doncs amb les emocions amoroses passa el mateix, però aquestes t’apropen a veritats i certeses que edifiquen.

Per això respecto tant les persones que creuen en la reencarnació: perquè jo crec en la resurrecció. Vull dir que quan tot salta pels aires, aquella mà que al matí era estranya i distant i al capvespre et salva de caure massa avall, no et pregunta d’entrada sobre el què creus i el què penses perquè l’amor ha triomfat. Quan s’imposa l’amor, tot canvia. L’amor sempre transforma a fi de bé.

Aquella mà estranya resulta que no feia altra cosa que reclamar la teua. Potser ho feia amb la mirada, potser sense donar cap senyal.

A l’hospital en passen i de grosses, per variar, cada dia. A tothora. Ja ho he dit: els àngels d’allà a dalt i els d’aquí a la terra en saben moltíssim més que jo, d’estimar, i espero que quan m’hagin d’acollir en l’última hora sigue amorosament i amb totes les mans cercant-se i trobant-se.

Tant de bo la xica hagi retrobat la calma i el seu familiar estiga bé. Les meues pregàries d’avui són totes per a ella.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!