L’espill del matí
reflecteix lo cel
de les grunetes.
L’ànima i el cos
dels migdies muts
pertanyen al sol
que ens amoroseix
les nafres del cor.
Vindrà la vespra
i potser una altra nit
que engolirà els verbs
de les aurores.
Clourem el cicle
sense haver sentit
el missatge ocult
dels nostres anhels,
però vindrà el somni
per revelar-nos
els escenaris
de la nostra ment:
Geografies,
cal•ligrafies,
cartografies
de metàfores
inevitables.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!