Jo, que he llegit los Evangelis i, esbiaixadament, a rampellades, alguns llibres de l’Antic Testament (amb una guia de Claret), penso com pensen la majoria que llegir la Bíblia està bé, tot i que sovint, sovint, pot resultar un fet avorrit si no es pren amb una predisposició, diguem-ne, mancada de crítica històrica o de
Tot és encara borrós, com a desdibuixat, per allò de la son i la mandra. Però per allò també de que quan la gana apreta, s’acaben les manies… Quan em llevo amb molta gana, esmorzo el sopar sobrer de fa unes hores enrere. I tan ample com endormiscat.
Pensaves que no tornaries a vore aquells cels blancs i blaus que precedeixen les nevades del Maestrat. També pensaves que no tornaries a vore com floreixen els ametlers i pensaves que no tornaries a plantar les maduixeres que l’hivern passat et vaig ensenyar a abrigar. De fet, pensaves que t’enyoraries massa d’aquells jornalets que un
La vida té sentit per ella mateixa? Segons els cristians creients, la vida és un regal diví i, en conseqüència, té sentit per ella mateixa. I jo penso que tenen raó, més enllà de la seua fe. Vull dir que tenen raó de pensar-ho malgrat, o encara que, ho justifiquin a través de la seua
Los vells fins i tot en diuen ‘palmitos’. Lo parlar és lliure, només faltaria. I és viu perquè és lliure. Les dones de Mas de Barberans, amb els margallons, que elles anomenen paumes, fan unes artesanies que jo anomeno virgueries.
Sóc del parer que el sentit de viure és quelcom íntim o que potser no existeix, com jo ho penso. Jo penso que com a tal no existeix ‘un sentit de la vida’, però per respecte a la resta d’opinions, també contemplo la possibilitat que siga ‘quelcom íntim’. En qualsevol cas, més íntim que el
M’agrada el següent marisc: Los ‘caragols punxents’, los ‘sors’, les tallarines, los ‘capellanets’ i els musclos. Sobretot los musclos. La resta, no, tot i que si tinc gana, cap avall a l’estómac, també. Recentment he conegut un professional del sector del musclo. Del musclo del Delta. Bé, lo musclo del Delta no és cap Denominació
La mesura del Sénia està entre el poc i el res, però tendint al res durant la majoria de l’any. Em refereixo al seu cabal d’aigua.
Conten a la Viquipèdia que només fa 80 anys que el poble disposa de llum elèctrica, però en realitat avui ja en compleix 91. Que tot va ser gràcies a José Subirats ‘Lo Fino’, que va arrendar un salt d’aigua a Alfara de Carles i va fer les reformes que convenien per a l’estesa del
Quan jo estudiava l’ESO (jo vaig ser dels afortunats de cursar l’ESO en en període ‘experimental’), recordo que un 10% de la nota de cada assignatura equivalia a les ‘Actituds, valors i normes’. A més, hi havia una assignatura anomenada ‘Ètica’. Us parlo dels meus 12 als 14 o 15 anys, abans d’entrar al Batxillerat.
Quan visitem Barcelona, jo, al pis de ma germana, malgrat la gran ciutat, m’hi sento a gust. Al pis dels meus pares, tot i estar a escassos metres en línia recta i ser més gran que el del de ma germana, no m’hi sento tan a gust. Què ho fa? ‘Chi lo sa’.
Allò que és segur és allò que hem estat. Del present, caldria preguntar-nos: Quin present? Ara mateix? Allò segur és allò que hem estat. El futur no existeix, només l’imaginem, i el present ja és passat. O no? L’evidència. Si em diuen que visqui el present, somriuré.