Pensaves que no tornaries a vore aquells cels blancs i blaus que precedeixen les nevades del Maestrat.
També pensaves que no tornaries a vore com floreixen els ametlers i pensaves que no tornaries a plantar les maduixeres que l’hivern passat et vaig ensenyar a abrigar.
De fet, pensaves que t’enyoraries massa d’aquells jornalets que un dia (i d’això no en fa gaire temps) et van canviar la vida.
Veus? Massa voltes pensem allò que mos fa temor reviure.
Però res és per sempre perquè tot evoluciona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!