Solcades

I

No tingues por d’odiar, però foragita l’odi de la teua persona. La vida és més gran que el mal que et pugue fer la traició o qualsevol enemic. Diu l’aforisme de Fuster que no té importància que t’odien, però que en té quan t’obliguen a odiar-los. Als miserables, als provocadors, als violents. I no, no els vulgues mai odiar perquè com va deixar escrit Ernesto Cardenal: l’odi és reaccionari. No jugues mai la carta de la violència, però tampoc la de l’odi sempre i quan no es tracte dels teus fills. Aleshores, jo tampoc resistiria. Cap hipocresia en este sentit.

L’odi és un sentiment negatiu que no porta enlloc. Jo, com a catòlic, conec molt bé les dimensions de la frase de Cardenal: l’odi és reaccionari. Allunya’t dels malvats i no esperes vore’ls en la misèria perquè ja hi són. Han crescut en ella fins a esdevenir, tots ells, la púrria. Passa d’ells, són esclaus d’ells mateixos i de les seues ambicions. No perdis el temps esperant que els arribe la torna. Ja la hi porten a sobre.

II

Recordes lo dia que amb els amics vas fer aquell cim? Recordes lo dia que et vas tornar a enamorar? Aquella història encara no l’has paït i és tant bonica! Recorda el dia que vas comprendre que Crist és veritat i el dia que vas emocionar-te a l’Eucaristia. Quina plorera més bona! I el dia que et quedares a soles defensant allò que pensaves que era just? Quina alenada de joia!

III

Escolta la remor de l’aire. Sembla que entre la tardor en plena primavera. La sort t’acull, però no és la sort, sinó Déu acaronan-te l’ànima ferida. Les llagues. Tu pots pensar-ho d’una altra manera, és clar, però jo sé que és el mateix Déu parlan-te a cau d’orella.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!