Mentres hem de pensar que la Terra ‘gira’ mentres los seus ocupants collonuts l’anem escodrinyant, examinant, explorant en tots los sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons d’ella, de conèixer-ne totes les seues circumstàncies, val a dir que de tant en tant hi passen coses que estan bé perquè, com va dir el Poeta, ‘són de bon viure’. Per exemple, que els xerrameques de tots los bàndols callen definitivament i se’n vaiguen a cagar a la via de bracet. Això és possible gràcies a les anomenades xarxes socials i és una descoberta pròpia. M’explico.
Les xarxes socials son la collonada del segle i és obvi que en tant que collonada la gent s’hi emmerdi fins els topalls, que ja ve a ser això, que per això los seus dissenyadors cobren d’ací, d’allà i de més enllà. Però el miracle és possible. En serio. Lo decreixement en matèria de sabuts és possible si: Apagueu la televisió i elimineu de les vostres vides totes les aplicacions de cadascuna de les xarxes socials. De debò que podeu prescindir d’aquest mercat lúdic, tafaner i insuls de Calaf.
Més llegir i menys xonades. Ah, és clar, és que una cosa no treu l’altra! Va, no us enganyeu. Les xarxes socials estan dissenyades per controlar i per eixamplar tota mena de mercats i tendències. Ei, que sí, que tothom és lliure (sic) de fer (sic) lo que vulgue (sic), però ja m’enteneu (sic).
Fa més de 10 anys que visc sense Facebook. I ja fa molt de temps que visc sense Twitter. Mantinc l’Instagram a causa d’un antic amor estranger amb qui m’agrada mantenir lo contacte. La resta, fora. Publicitat. I de veres que sense els pesats, los egòlatres sabuts i la xerrameca de cada dia es viu molt bé. Més bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!