I
L’ombra de l’ànima, l’essència de l’escriptura sobre les roques. Sense misteris, sense misteri. Arriba el capvespre i t’adones que l’ombra de l’ànima espera ser consolada per l’oració que et du al teu centre vital. ‘Pren aquest exemple, el d’aquesta ombra aliena, per a que tu no imites la seua actitud’. Ombres perdudes en la fosca de la por i el tèrbol enguany. El seu destí mai serà la pau, ni coneixerà mai la bonesa de les altres ànimes, però ell ja no pot fer-hi res.
II
Una mà solca la terra per on passarà l’aigua. I l’aigua espera a la bassa. Quan obrim la séquia tornarem a ser infants que esperen l’estiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!