Jo us prego, Senyor meu i Déu meu, pel silenci que brolla de les fonts del Pirineu. Traslladeu-me a les muntanyes de valls abruptes i nevades, allà on siga senzill sentir-vos a prop, allà on els capvespres són oasis de salvació. Acompanyeu-me a Romadriu, a Montenartró, a les pluges i les tardors del Pallars. Us prego que l’amor em retorne a l’esperit de la nació i que els parlars dels qui ja no hi són ressonin pels verals de les comarques. Que el somni d’aquesta nit siga plaent i benèvol i l’endemà no conega l’angoixa ni la pressa. Que vinga una nova vida nascuda a l’ombra de l’avellaner i la roureda. Que siga hivern i primavera i els ramats de xais es preparen per trabshumar a les valls méd altes dels Pirineus. Que siga feixuga la feina i després esdevinga el camí de jaça més plaent que el jeure pla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!