Este cràter esdevingut al migdia
t’ha conegut al bus del capvespre.
Llum del migdia que encega,
t’anomeno amb lo nom del meu àngel.
Los teus ulls m’embriaguen, aquest nit,
i la roca on m’assec a escriure acull lo sol.
L’òrbita del meu cor canvia, si et veia.
Segueixo enamorat de tu, tu que sempre cures.
Espero que cregues en la màgia
que envolta els teus ulls, amiga.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!