Si a la teua ànima li lleves l’amor que t’ofereixen les amistats, les persones que t’aprecien i pensen en tu quan no hi ets, de què s’alimentarà? Covarà ressentiment i no pensarà res de bo. El poder empresona els cossos que han delinquit greuement per a privar-los de l’amor, també, i privant-los de l’amor els exclou de la bonesa, els limita la possiblitat d’estimar.
Hi ha cors durs com una roca. Ànimes que no han après a plorar de joia. I que, tanmateix, només els caldria una petita moixaina per entregar-te l‘ànima completa. Per això la gent que maltracta sempre ataca a les emocions, sempre furga per denigrar-te. És una violència molt subtil, però capaç de fer-te morir. D’això cal ser-ne conscient. Per això la TV vomita mil i una violències per distreure. Per això el sistema vol gent, com diu el dr. Sans Segarra, ‘malaltissa i ignorant’.
L’ànima és el tresor. En l‘ànima s’oculta el Regne de Déu en aquesta terra. Cal cuidar-la, cal nutrir-la, cal mimar-la. Per mi és un goig que Martín em salude i Carlos i Toni i tota una gentada em salude així que surto al carrer. Aquest és l‘aliment de l’ànima i jo estic content de rebre’l a mossades perquè jo també en dono, no escatimo mai en ell.
Estima. Perdonar és cosa de Déu, però allò que t’ateny és l’amor. L’amor conscient. Només l’amor edifica de bon de veres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!