Solcades

Atzar.

En els nostres dies, marcats pel relativisme, sovint es parla de l’atzar: l’atzar en l’origen de la vida, de l’existència, de l’evolució, etcètera. Hom, despistat, arriba a fer coincidir atzar amb casualitat, i tot plegat ens recorda que dir ‘atzar’ és no referir-se a res perquè, evidentment, atzar no és matèria, ni és esperit, ni es pot posar en context, ni pot ser el pretext per parlar de res que es puga manifestar, pensar o expressar en relació a la ciència.

Dir que quelcom es deu a l’atzar equival a no expressar res, des de les ciències i des de les humanitats. En nom de l’atzar l’únic que es fa és posar de manifest la manca de dades, d’informació, evidenciant la pròpia ignorància. L’argumentari de l’anomenat principi antròpic, desenvolupat pels físics Barrow i Tipler el 1986 a The Anthropic Cosmological Principle, així ho demostra.

Sovint, els detractors de la teologia ens parlen de l’atzar per referir-se a l’existència de Jesús. Aleshores, ho fan coincidir en una conjuntura històrica determinada per restar importància a la seua aparició en el temps, relativitzant així la seua condició de Messies i passant per alt que nosaltres els catòlics som els primers en considerar que la nostra religió es basa en fets històrics, tal i com prova el Nou Testament i la més gran de les nostres relíquies: el Síndone.

Miracles.

El Nou Testament es fa ressò en forces passatges de com els fariseus acusaven Jesús de fer molts miracles, entre els quals la ressuscitació de morts, per la qual cosa el volien matar. Matar a Jesús, el fill de Déu, davant d’una multitud de creients.

Un miracle és un fet comprobable per qualsevol persona però que no pot explicar-se per les Lleis de la Naturalesa. Els miracles són obra directa de l’omnipotència de Déu per a justificar que s’accepte a Jesús com el Messies.

El principal miracle és el de la Resurrecció, que és alhora el fonament de la nostra fe. Déu no fa miracles per a crear maldecaps a la ciència o a la raó humana. Déu fa miracles només per motius d’ordre superior: per justificar la seua predicació, les afirmacions que és realment el fill de Déu i premiar la fe dels qui creuen en Ell i glorificar la interseció dels que Ell considera sants.

Resurrecció.

La Resurrecció de Jesús és l’esdeveniment clau de la nostra fe, és el dogma més fonamental de la nostra fe. En paraules del mateix sant Pau: ‘I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats.  En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei.  Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.’ (Corintis 15, 17-19).

L’ésser humà és ànima i cos, per la qual cosa és equívoc i absurd dir que es dóna una Resurrecció sense cos.

Cal ser molt conscients que avui sabem gràcies a la física que la matèria no és impenetrable. En efecte, segons la física moderna, la matèria es pot comprimir i compenetrar sense límit. Pot anar d’un lloc a un altre sense passar pel mig. Això passa tots els dies als laboratoris de física.

Molts aparells electrònics dels nostres dies es basen en l’anomenat ‘efecte túnel‘: un electró passa d’un lloc a un altre sense passar pel mig. I és que la matèria pot estar en diferents llocs en el temps. Això també passa cada dia als laboratoris de física quan s’observa què pot fer una partícula, que no deixa de ser matèria.

Allò que pot fer una partícula, que és matèria, poden fer-ho com a mínim per voluntat de Déu i la seua omnipotència un conjunt de partícules, com és el cos humà. I és que Jesús ens ensenya que hi ha una nova manera d’existir en que la matèria té la llibertat de comportar-se sense que aquesta estigue lligada a les lleis de la física que s’apliquen a la nostra vida diària i que això no és contradictori amb la idea clàssica de matèria.

La idea essencial que relaciona la teologia catòlica amb la física moderna radica en el fet que Jesús ens mostra que la Resurrecció és un canvi de mode d’existir. Com els àngels del Cel, que no necessiten menjar ni aire per a respirar ni una temperatura determinada per ser.