I
Tinc un racó de paret on recolzar-me i deixar que em vinguen els records fins ancorar en alguna visió del passat. A voltes penso que m’agradaria que coneguesses la meua història i que em sobrevisquesses per contar-la als vells.
La vida està feta d’instants preciosos i de moments de sofrença, de dies alegres i de dies tristos. Una mica de tot.
Quan t’arribe la nit, recorda que ‘Déu no juga als daus’, com va dir el savi Einstein, però mai et permetis el luxe de la supèrbia. La supèrbia és cosa de despistats. Tampoc et conformes en deixar passar l’oportunitat de ser feliç, per damunt de tot. La vida és més ampla i més llarga que la ràbia dels qui et voldrien mort o desvalgut.
II
La foscor no és res més que l’ombra de les coses meravelloses que la claror del sol mos deixa copsar. Tingues fe: ‘Déu no juga als daus’, però no és qüestió de pensar-hi massa. No vulgues combatre els teus pensaments els migdies encegats. I, sobretot, no deixes que la por t’atenalle. Baixa al carrer, proclama la teua feblesa perquè d’ella sorgirà la teua grandesa l’endemà. No tingues por, compren que d’ella naixeran les mil i una històries plenes de coratge. Recorda-ho cada volta que no sigues humil amb tu i amb els altres.
III
No et traiciones mai. Només els despistats s’entreguen al judici dels altres. Segueix els Manaments. Amb ells n’hi ha prou (tingues el coratge de fer-los teus). Abraça la teua fe i les teues contradiccions. Les contradiccions mos fan savis. Són les esperances. Són el futur. No esperes que t’arribe la nit per fer-te’n al càrrec.
I estima. Per damunt de tot: Estima. Estima aquells despistats, també, si hi penses.
IV
Deixa que la tarda del divendres t’acarone els muscles de la cara. Sent la tristesa com una cosa normal, si vols. Recorda que jo també he vençut les nits d’angoixa, les nits en vetla per amor.
No t’hi tornes mai, ni quan els daus et siguen favorables.
V
La vida és massa curta com per caure o viure en les febleses de l’ànima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!