Fa mesos que m’entretinc mirant algunes entrevistes al YouTube a l’eminent doctor Manuel Sans Segarra, el qual respecto moltíssim com a metge cardiòleg i cirurgià, professor a la facultat de Medicina de la UB i ara conferenciant sobre les anomenades ‘experiències properes a la mort’.
El seu testimoni, en base a la seua valuosíssima experiència com a cardiòleg jubilat de l’Hospital de Bellvitge, em resulta certament valent i compromès en relació a l’evidència científica de la reencarnació. De la vida després de la vida. De la perdurabilitat de l’ànima. Val a dir que anteriorment al seu testimoni, jo ja havia llegit a Elisabeth Kübler-Ross i el psiquiatra nord-americà Brian Weiss, per la qual cosa no era la primera volta que en sentia a parlar.
Jo no crec pas en la reencarnació, però sí que crec en la resurrecció. I aquest és un debat que algun dia m’agradaria que entaulés el doctor Sans Segarra amb algún defensor de la resurrecció. No amb mi, Déu me’n guard, que no sóc expert en teologia, ni en teoria de la física, sinó amb algún especialista que pogués enriquir encara més les valuoses referències que aporta el dit doctor Sans Segarra sobre la perdurabilitat de la vida després de la mort terrenal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!