Els grills hi són i l’aire corre i al poble fa de bon estar. Esta nit hem estat xerrant amb en Toni sobre la feina i altres històries que mos ronden pel cap. I ara torno a estar davant de l’ordinador, escrivint, fent una mica de recés del dia. Faig uns dies de vacances, però obligades. Preferiria estar treballant, matinant, fent hores de bus, de Les Cases a Tarragona i de Tarragona a Les Cases. I arribar cansat i anhelant aquella dutxa que sempre allargo, malgrat ser conscient que al país li cal estalviar aigua.
Els grills hi són i la gent ha tornat a casa comentant que enguany les havaneres del Carme no han agradat gens. Bé, això deu anar a gustos. Jo enguany no hi he anat. Ja ho he dit: he estat amb en Toni xerrant de les nostres coses. Jo li he contat que esta tarda ha vingut a casa en Martí per ajudar-me a omplir els formularis de la Borsa d’Ensenyament.
I ara faré cap a la dutxa i m’afaitaré. Tinc la sensació que n’ha de passar alguna de grossa. Espero que siga una bona cosa, que mos alegre a tots. No ho sé: potser em trucaran aviat d’Ensenyament per cobrir alguna plaça. Una substitució. Fa molts anys que em vaig treure allò que en deien el Certificat d’Aptitud Pedagògica i fins ara no l’he utilizat per a res. Conten que això de l’Ensenyament no acaba d’anar bé, que sempre hi ha canvis. Sí, però tothom vol ser professor. Fins i tot los sindicats anarquistes reclamen una plaça fixa a l’estat pels interins de llarga durada. Bé, en diuen postmodernisme i mos ho hem de creure.
Dimarts. He de muntar a Tortosa a cercar un certificat per a això que us deia d’Esenyament. I au, a esperar. A esperar, però mentres a treballar. Què bonic que deu ser esperar. Fins i tot esperar per a jubilar-se. Ai, jo no em vull jubilar mai. Qui la voldria una vida de jubilat? Mai tant.
Els grills hi són. Els grills sempre hi són i jo me’n vaig a la dutxa i a afaitar-me. Notte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!