I
Sempre surt lo sol quan muntem a la Foradada i sempre arriben primer els gossos que natros. I quan tornem pel Mas de Comú, mos alegra retrobar aquell prat en pendent on mos agrada follar i dormir quan muntem de nit i fem vivac sota un cel coronat d’estrelles.
M’agrada que em digues que tens ganes de tornar, ara que encara és estiu. M’agrades tant que em quedo embadalit pensant amb tu, xica, per ganes de pensar mandrosament.
II
Avui, mossèn Eddie, mos parlava de la sort de creure. I així que ell deia l’homilia, jo que cercava la manera d’apropar-me als teus llavis. Desig de morir amb la condición de renéixer a les teues mans nevades d’aquell hivern a Girona. Desig, només, de plantar un far allà al costat mateix del far sagrat que tinc, que és lo de ma filla Aran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!