Chào ông Viêt Nam

 

 

Aquests díes mundials no m’agraden gaire, però el d’avui m’agrada molt, el que més. Viure la poesia tots els díes de l’any t’ajuda molt a veure la vida diferent, oberta, plena d’emocions. I encara que no hem tingut lluna plena, sí que avui comença la primavera i els colors brollen arreu. Tot torna a renéixer.

I enguany pense amb el País Valencià i el poeta Marc Granell ( València 1953 ) ha estat escollit per difondre el poema d’enguany, d’avui.

I m’agrada: Funda uns altres mons que es fan possibles si el cant esquinça vels i fon les ombres. Les ombres foses …

La poesia
Marc Granell (València, 1953)
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres

I una poeta també del País Valencià que vaig descobrir no fa gaire temps a Tavernes de la Valldigna:

Camins a punta de dia

Ben protegits encara per la son,
covats entre silencis d’hivernacle,
plançons, neguits, anhels i tant demà
a punt d’obrir els ulls.

I veure el cel
i beure llum
i engolir aire

I dia a dia recompondre els solcs
una mar onejant de vida nova.

Maria Josep Escribà – Serena barca. Ed. del Buc – febrer 2016.

I avui em vé de gust afegir en Vicent Andrés Estellés, el dia 27 de març,  25 anys ja de la seva mort, i l’Ovidi, el dia 10 de març 23 anys de la seva mort ……..  M’aclame a tu.

I així tanco aquest apuntament del meu Dia Mundial de la Poesia.

Fotografíes: Badia de Halong. Cadaqués. RG.