Chào ông Viêt Nam

Avui 21 de març celebrem al món el Dia Internacional de la Poesia, som en el segon dia de primavera i en Josep, amic, celebra el segon aniversari del començament d’un nou període de la seva vida, esplendorós. Un dia bonic, joiós.

Estic llegint, i rellegint, un llibre, editat per Quaderns Crema, de’n Francesc Parcerisas:
La primavera a Pequín. Un dietari. Esplèndid. Un dels millors dietaris de viatge que he llegit, i us el recomano fervorosament. Aquesta propera tardor viatjaré per el Sudest Asiàtic, i per primera vegada a Xina, a Yúnnan, molt diferent de Pequín, però així i tot, gaudeixo llegint el llibre i com ho explica en Francesc Parcerisas. He après moltes coses de Xina. Es considera, com jo mateixa, un observador del dia a dia encuriosit per tot allò que és diferent, de les observacions quotidianes d’un foraster badoc que mira i que, de vegades, associa el que és nou en el present amb antics records personals.

Les descripcions que fa en el dietari són escenes i curiositats i les interposa amb una mostra de poemes xinesos i amb els somnis que al llarg de la seva estada a Pequín va tenir. Els poemes són bells, i ens diu que és el seu homenatge lliure – versions de versions, no pas traduccions en el sentit estricte – a una literatura tan antiga com enlluernadora. (The Anchor Book of Chinese Poetry i 300 Tang poems).

Enguany he decidit transcriure en aquest bloc, alguns poemes xinesos, extrets del llibre de’n Francesc Parcerisas, d’una literatura desconeguda i antiga,  per retre el meu petit homenatge a la poesia i als poetes traductors.

Que fariem sense els poetes ? Res, tot més fosc, buit, trist. Avui i tots els díes de l’any llegir poesia, sense més. Una estona, un poema, llegir-ne en veu alta.

Poema anònim – Recopilat per Feng Menglong

Obro la porta i dia i nit veig flocs de neu.
Amb tres flassades brodades no en tinc prou per escalfar-me.
Necessito el ventre del meu home.

LIU YIN : Lectures d’història

Existeixen arxius molt gruixuts i confusos,
molts s’allunyen ja de la realitat.
Superficials o profunds, llur significat
depèn dels arxivers imperials.

Si haguéssim d’examinar cada mot
cercant les intencions dels autors,
el nombre de gent que es veuria incriminada
fóra incomptable.

…….// seguir llegint

 

WEI YINGWU : Un dia de pluja festejo alguns literats a la meva residència oficial

De portes enfora són personatges coneguts, amb tota llur parafernàlia;
però aquí només hi ha fumerols d’encens, d’un silenci amable.
El vent i la pluja que arriben de mar
han refrescat aquest pavelló sobre el llac
i han fet que desaparegués la calor febrosa
de l’indret on he reunit els meus convidats eminents.
Avergonyit com estic de la meva bona posició
mentre la gent duu una vida infeliç,
esbandim de manera assenyada tota preocupació
i siguem amics, fruïm de la natura.
Encara que ens hàgim d’estar de peix i carn
tenim fruites i verdures a balquena.
Fem una reverència, agafem la copa de ví,
parem atenció a uns poemes bellíssims.
Quan la ment s’exalta, el cos s’alleugereix
i creu que podria surar en l’aire.
Suzhoe té fama de ser centre de les lletres;
i tots vosaltres, els escriptors que hi heu vingut,
demostreu que el renom d’un país grandiós
s’aconsegueix amb coses millors que la riquesa.

………………. repeteixo les últimes paraules d’aquest poema:
I tots vosaltres, els escriptors que hi heu vingut,
demostreu que el renom d’un país grandiós
s’aconsegueix amb coses millors que la riquesa.

El meu desig d’una primavera enlluernadora i plena de poesia per a tothom.

Francesc Parcerisas – La primavera a Pequín. Un dietari
Quaderns Crema

 

De sobte m’he sentit
tan cansada. No en vull més,
de paraules; m’obsedeixen
i em col-lapsen. Tinc un dolor
a la base del coll de tant llegir.
Em deleixo per sentir-ho
tot amb el tacte.

Fora al jardí, l’aire
m’omple els ulls. Sento
als dits els pètals olorosos
de les roses, el suau vellut
d’un pensament.

La tarda
com una gran anemone
de llum morada, es clou
al voltant meu.

II

Dins de la nit,
en albes de silenci,
confrontem veus,
esquerdes de records.

III

I el temps
a les mans
es torna cera.

I cadascú
l’afaiçona
i se’l fa seu.

                            Montserrat Abelló, Tarragona 1918

Fotografia: Llum morada i vermella. Matí en un portal de primavera. RG

Continuem llegint aquest llibre de lectures d’infants. Tot recordant les converses amb l’Albert, pagès del Baix Llobregat, m’he parat a llegir aquest text perque sí té a veure amb la conversa.

L’ERIÇÓ

Aquest gos borda fusiosament perquè s’ha punxat. No sabeu amb què ? Amb les pues d’aquesta bola que té al davant. Aquesta bola és un eriçó.
Si no hi hagués el gos, l’eriçó no estaria enrotllat en forma de bola.
Li veurieu el cap i les potes i de seguida haurieu pogut conèixer que és un animalet.

Ara té amagades totes les parts del seu cos que no són cobertes de punxes.
Així els seus enemics no el poden atacar i ell pot defensar-se.
S’estarà d’aquesta manera fins que el gos fugi.
Encara que passi molt de temps no es cansarà pas d’esperar.
És molt prudent i té molta paciència.
Quan el gos se n’haurà anat, es desenrotllarà i podrà passar la nit fent la seva tasca.
Llavors caçarà molts insectes i llimacs dels que fan malbé les plantes dels conreus.
Si troba rates, potser també en caçarà alguna.
I, si tot furgant per terra, amb el morret i les potes, pot descobrir alguna serp, no la deixarà pas escapar.

Jo us asseguro que se la menjarà molt content, encara que sigui d’aquelles verinoses que a nosaltres ens farien tant de por i ens podríen fer tant de mal.
Els eriçons són animals molt útils.
No n’haveu de maltractar mai cap.

CURA EN EL PARLAR
Cal NO dir                              S’ha de dir
Aquest gos burda                   Aquest gos borda
arrollat                                  enrotllat
s’estarà d’aquesta manera     s’estarà d’aquesta manera
hasta que el gos fugi             fins que el gos fugi.

QUÈ VOL DIR: borda, furiosament, enrotllat, té molta paciència, llimacs, conreus, verinoses.

REMARCAR LA VALOR DELS SUFIXOS en, des i mal usats respectivament en els mots del text enrotllat, desenrotllarà i maltractar.

CONVERSA: Per què borda furiosament aquest gos? Amb què s’ha punxat? Què és aquesta bola que té al davant? Quina serà la seva tasca durant la nit? Digueu si els eriçons són o no bons amics de l’home i per què.

APRENEU DE MEMÒRIA, AQUESTA POESIA:

SOL SOLET  …

Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre;
el mur hi era humit
prô el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret.

I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.

                          – Joan Maragall –

Què vol dir?: arraulit, mur, humit, lliscava, carreró, neulit, esgarrifança, goig ?

En la meva conversa amb l’Albert, pagès, quarta generació, el Prat de Llobregat, m’explica que va aparèixer una parella de eriçons ja fa uns mesos al costat de casa seva, prop del camí. Va decidir d’acollir-los, perque per la nit fan la seva tasca de menjar insectes, llimacs, cargols, algún ratolí. D’aquesta manera els seus conreus queden ben nets i no ha de fer ús de cap insecticida. De moment ja n’hi han sis d’eriçons. Els conreus són grans i variats, i els eriçons ténen feina.

Sabem viure i conviure amb la natura ? Crec que no pas gaire. La propietat, l’avarícia, el gust pel diner, els visitants no desitjats i la manca de coneixements, ens porten a destruir el nostre territori. Les retallades ?? Qui pensa en les tisores si en aquest món hi viuen els eriçons que poden fer la feina gratuïtament ?

Fotografia: L’Albert i conreus. El Prat de Llobregat. RG.
Ens explica com en aquest recipient de color groc i un forat al mig, hi entren els insectes atrets per una olor molt forta. Una vegada dins ja no poden sortir. Una altra retallada, més ben dit, un estalvi. No li cal utilitzar productes químics per fer fora els insectes nocius als arbres fruiters i poder tenir una bona collita de préssecs.

 

Mira si feia anys que no anava a Port Lligat que encara recordava la casa de’n Salvador Dalí i les barraques dels pescadors solitàries, sense ningú, tot mig abandonat.
El canvi ha estat significatiu ! Obert al viatger, al visitant, portes obertes, i si tanques els ulls encara pots veure a Rosa Leveroni a casa seva, parlant amb els pescadors o escrivint sota una olivera vora la mar.

A Cadaqués hi ha un carrer amb el nom de la poetessa i a casa seva es pot llegir una placa. Un pintor mundialment famós, eixelebrat, peculiar, creatiu i una escriptora silenciosa sense voler fer soroll, sentimental. Veïns. 

Sí, a Port-Lligat tinc una casa, malgrat el vent, i ha estat essencial. Allò és bonic. No és ni el cantó amable ni el vulgar de la Costa Brava. Sembla el seu esquelet. I un esquelet molt bonic!
Sí coneixo molts artistes, Tharrats, Dalí … però essencialment sóc amiga dels pescadors. Sempre tinc la casa oberta. Però allà mai no escric. No hi tinc lloc. És molt petit. 

És part d’una entrevista a ”El Correo Catalán” el 28 de maig de 1980. Jo vaig començar a anar a Cadaqués entre els anys 1977/78. És possible que ens varem creuar en el camí, en un carrer, al mateix Port Lligat. Jo no la coneixia i de fet he començat a llegir les seves poesies no fa pas gaire, o pot ser ja ho havia fet quan passava dies i vacances a Cadaqués.

Em va agradar recordar-ho i tornar a llegir.

Presència i record

Amb la grisor d’aquest cel
la plata de l’olivera
deu semblar toc d’uns pinzells
d’una fina transparència.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l’olivera.
                                     – Rosa Leveroni –

No hi havia grisor al cel i la llum no restava pas als brancams de les oliveres. La tarda va ser esplèndida, lluminosa, i el passeig inoblidable.

Fotografia: Port Lligat des de Sant Baldiri. RG.
ARXIU: Casa on va viure Rosa Leveroni.
            Port Lligat. Oliveres vora la mar.

 

Lectures d’Infants – El petit Blai agraït

— El petit Blai, pobret!, és orfe de mare, i, tot el dia, té el pare a treballar tan lluny de casa seva que només el pot veure els dies festius.
Però, gràcies a Déu, no manca pas qui tingui cura d’ell. D’acord amb el seu pare, tots els dies de feina resta sota la vigilància d’una dona veïna que, amorosament, li fa el menjar calentó, la robeta endreçada i el llitet tou.
El petit Blai, com que és entenimentat, coneix que aquesta veïna li fa un gran bé, i, com que té bon cor, malda per pagar-li aquest bé de la manera que és al seu abast.

De vegades, li venta el foc de la cuina.
De vegades, l’acompanya a la font, per ajudar-la a dur els càntirs.
De vegades, endreça les petites eines de treball del marit d’ella.
La gent veïna que veu fer aquestes coses al petit Blai, l’anomena ”el petit Blai agraït”.
Aquest nom és com un bell premi que la gent li dóna perque ell sap estimar qui l’estima. Però ‘el petit Blai agraït’ encara té un altre premi més bo.
És la dolça alegría que fa, sempre, de saber estimar.

Què vol dir ?: orfe de mare, entenimentat, malda, de la manera que és al seu abast, no manca pas qui tingui cura d’ell.
Conversa: De qui parla el text que haveu llegit? Per què el petit Blai, els dies de feina, resta sota la vigilància d’una dona veïna seva?

Confegir i escriure:

tre-ba-llar      fei-na      a-bast      a-cord       en-dre-ça-da       grà-ci-es      ve-ï-na
càn-tirs         men-jar   tin-gui     vi-gi-làn-cia

El Pa

Com hem partit tots dos la nostra feina
partim-nos ara aquest bocí de pa;
pren-ne, fill meu, la crosta ben torrada,
que flac de dents no puc jo rosegar. 
                                                               Josep Pijoan

Sí, he compartit el pa de Tramuntana que vam comprar al forn de Cadaqués, el de sempre, el del carrer Bellaire. Una crosta ben torrada i una molla blanca i saborosa.
Dilluns va ser l’últim dia que van vendre aquest pa, molt especial, perque ja se’ls ha acabat la farina. Una llesca d’aquest pa amb un rajolí d’oli d’oliva de Cadaqués i una mica de sal, és un bon començament d’un dia d’estiu.
Un pa fet per la gent de l’Empordà, perque estimen la terra i el treball. El conreu del blat a Castelló d’Empúries, la farinera a Banyoles i els flequers fent la feina, perque la gent pugui menjar un bon pa fet amb amor.

Fotografia: Dibuix de’n Josep Obiols. En aquest recull de Lectures d’Infants de l’any 1931 en Josep Obiols ens il.lustra amb els seus dibuixos. 

                       

 

Continuant amb el Llibre de Lectures d’Infants (octubre 1931) i que ara som al temps de la calor, heus ací aquesta lectura:

Ara som al temps de la llum i de la calor més fortes. Som a l’estiu.
Els arbres ja són tots coberts de fulles perquè ens cal ombra fresca.
Sota el sol roent, el blat esdevé més ros i les fruites es van pintant de colors distintes
i van ensucrant-se.
Tot madura.
El blat, aviadet, està a punt de collita.
Llavors els segadors comencen llur tasca, pels camps alegres.
No haveu vist, cap estiu, un camp al temps de segar?
Fa molt de goig!
Entre l’or fi de les espigues, hi ha, de tant en tant, el vermell viu d’alguna rosella sedosa.
Les tiges del blat són totes vincladisses. El pes del gra les decanta fàcilment. Encara no passa un poc de ventet, tot el camp tremola de banda a banda. Sembla una mar daurada, onejant.
Els segadors tallen el blat amb falçs de cer, que lluentegen sota els raigs del sol.
Tots malden, de bo i millor, per segar les espigues a manats ben grossos.
Després de la sega, és el temps de batre la collita, per separar la palla del gra.
Quan això és fet, la grana va al molí i la palla es serva a les pallisses o en pallers vora mateix de les eres.
De la grana mòlta, en surt la farina per a fer el nostre pa de cada dia. La palla seca serveix, a l’hivern, per a menja d’alguns animals i també per a fer-los jaços als estables.
Si no fos el sor ardent d’estiu, mancaria l’aliment més necessari als homes i a molts animals, i també mancarien força fruits saborosos.
Beneït sigui Déu, que, per mitjà del bon sol, ens fa la terra rica i plena.

CURA EN EL PARLAR

Cal no dir                        S’ha de dir

ara estem en el temps     ara som al temps
del calor                          de la calor
baix el sol                        sota el sol

Què vol dir?: roent, blat, esdevé, colors distintes, ensucrant-se, madura, a punt de collita, espigues, vermell viu, sedosa, tiges, vincladisses, falçs, malden, lluentegen, de bo i millor, manats, eres, mòlta, saborosos, beneït, per mitjà del bon sol?

Conversa: Per què el text diu que les fruites es van pintant de colors distintes i per què van ensucrant-se? Per què dius que els camps són alegres? Descriviu un camp de blat al temps de segar. Quanta feina dóna encara el blat, després de la sega? Què es fa de la palla? I del gra?

……segueix
 

LA SEGADA

¡Oh benhaja la segada!
¡Benhaja el bon sol de juny!
¡Com bull la gent animada
pel camp amb la falç al puny!

La matinera terrola
deixondeix els segadors
quan cantant, cantant, s’en vola
per les primeres clarors.

Ells s’afanyen a escarada
pel comellar i pel rost,
falcada i altra falcada
de l’alba fins al sol post.

I a l’ull del sol, les gavelles
s’apleguen en garbes d’or,
i es canten cançons novelles
que van cap dret en el cor.

                              – M.ª Antònia Salvà –

Què vol dir ? segada, benhaja, com bull la gent animada, amb la falç al puny, terrola, deixondeix, s’afanyen, a escarada, comellar, rost, falcada, el sol post, a l’ull de sol, gavelles, garbes. 

Treballar a escarada : A preu fet ….. Pel comellar i pel rost ……. terreny planer i terreny de molta  pendent. Paraules que es perden, pot ser ?

Quanta feina dona el blat després de la sega ? És una pregunta que es fa després de la lectura. Molta, molta feina. El bon sol i la bona feina ens fa ser rics en tot. Terra productiva on hi viuen i treballen moltíssima gent i gent de fora que també poden viure gràcies a la feina que dona la terra productiva i que es converteix moltes vegades en indústries i que a la vegada dona més feina. Productes que es distribueixen arreu i donen més feina. Compradors i venedors. Consumidors. Tot és una cadena. I encara hi ha gent que volen trencar la cadena i convertir terra productiva i llocs de treball en fàbriques de fer diners i de no produïr res, malmetent la terra de cultiu, el bosc, el riu, i la feina, i malvendre-la a una gent que no té cap arrel en el nostre país.

Aturem Eurovegas i comencem a treballar per una gestió de la terra, de la natura, per a benefici i benestar de la gent del nostre país. No més totxos, si us plau. 

Fotografia: El bosc ben gestionat i la palla prest per portar al paller. Oô. Juliol 2009. 

Encara no he tornat a casa, però ja sóc en l’etapa final i el proper mes d’agost tornaré a veure el balconet, la finestra, els veïns, el cel, la merla. Ha estat un any i mig ben dificilot i divers. Moltes coses. 
Remenant encara pels racons, calaixeres, trasters, vaig trobant petites joies i també d’altres que millor llençar-les. Una fundació anomenada Betel passen per les cases i s’ho emporten tot. Són molt eficients i amables. Carregaran al camió forces coses, però d’altres continuaran a casa i aquest petit llibre de lectura serà sobre la tauleta de nit per anar llegint, aprenent i estudiant.
Voldria compartir aquest llibre de lectura amb tots vosaltres i al llarg d’aquest mes d’agost aniré escrivint capítols, bé, copiant-los i sempre acompanyats per comentaris.

De primer en aquest post la introducció del llibre:

Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera
LECTURES D’INFANTS
Publicada sota la direcció de ‘ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L’ENSENYANÇA CATALANA

LLIBRE PRIMER
per Maria de l’Assumpció Pascual
Dibuixos de Josep Obiols

RCC – Barcelona 1930 – 2,50 Pessetes

Propietat registrada
Impremta La Neotípia – Rbla de Catalunya, 116. Tel. 78701 – Barcelona

A la contraportada, escrit en llapis, el nom de l’alumna, D.G. – 1r d’octubre de 1931.

Na D. va guardar aquest llibre com una petita joia, i ho és. L’escola era a pocs minuts de casa seva, tres carrers més amunt de casa. Era la petita de deu germans. En una caixa de fusta tenia guardats petits tresors i que jo continuaré guardant.

Falten algunes fulles del llibre, perque comença a la pàgina número 9, i la primera lectura ……..

 

DIJOUS

Avui és dijous.
A la tarda no haurem d’anar a col.legi.
La teva mare ha dit que et deixarà venir a jugar.
Voldràs venir ?
Si véns, porta la teva nina i aquelles balancetes daurades.
Veuràs com ens divertirem!
De primer, jugarem a vendre.
Figurarà que venem carn, gallina i botifarra.
Jo arrancaré flors i fulles del nostre gerani.
Els talls de carn seran bocinets de fulla, els trossos de gallina pètals de flor i les botifarres miquetes de tija.
Quan ho haurem venut tot, farem coudinar amb la fireta de terra roja.
Acabat jo pararé taula.
Posaré aquelles tovalles que vaig fer dijous passat, els coberts de llauna i la fireta groga.
Mentrestant, tu rentaràs i vestiràs les nines.
Després, les asseurem a les cadiretes de fusta i les acostarem a la taula parada.

CURA EN EL PARLAR

Cal no dir                  Sí s’ha de dir
vengut                      venut
les estovalles             les tovalles
assentarem               asseurem

Què vol dir: Daurades, ens divertirem, figurarà, gerani, pètals, tija ?

CONFEGIR I ESCRIURE:

di-jous            ju-gar          quan’          ga-lli-na       
col-le-gi          bo-ti-fa-rra   po-sa-ré      hau-rem
dei-xa-ré        flors             vaig             ti-ja

ORACIÓ DEL DIJOUS

Si el dimecres clarejava,
el dijous era tot clar.
La terra que jo treballo
fa de molt bon treballar.
El dijous és aquell dia
que treballâ és reposar.
Si et gires cap a una banda
veus tot el tros acabat,
i si et gires cap a l’altra
el tros que has de començar.
Quan veus tanta feina feta
tens delit per acabar,
que la feina que acabaves
la que ve t’ha d’alegrar.
                                          – Francesc Pujols –

Què vol dir ?: clarejava, delit, alegrar ?
Remarcar, per mitjà d’altres exemples, la valor del sufix ‘ejar’, que es troba en el verb usat en el text en la seva forma clarejava.

Any 1950/52/53. Sense haver estudiat en català ni llegit aquest llibre, jo jugava amb na T. i na C.  a vendre i anar a fer el vermut. Uns pètals eren les cloïsses, la flor del grèvol les olives, les tijes botifarres i les fulles la carn. La fireta damunt una tauleta. I una balança per anar pesant tot el que teníem a taula.

En parlar deia ‘estovalles’, ‘assentarem’ i ‘vengut’. I no sabia que volia dir ‘tija’. I tampoc utilitzava aquesta meravellosa paraula ‘ coudinar ‘ – jugar a cuines i menjar. O pot ser sí i avui l’havia oblidat completament.
En aquells anys foscos, estudiar la nostra llengua era un delicte. 

 

Avui és un bon dia per redescobrir en Gabriel Ferrater, i no només avui, tots els díes de l’any. Havia oblidat aquest, i un munt de poemes. De fet, he de ser sincera i no m’he endinsat prou en el seu món.
Pot ser sigui hora que comenci …..

PLORAR

Neci, per què voldries
aprendre de plorar?
Ella encara vacil.la,
se li decanta el cap.,
el món et roda i vibra
com, cadent averany,
la baldufa moria
quan sabies plorar.
Si s’allunya i no et mira,
si t’és advers l’instant,
de plorar què en trauries ?
Si et sent, neci, riurà.

I avui sabies riure,
però el riure, plombat
com un cos mort, et llisca
aigua endins, per instants.
Capbussa’t, neci. Via.
Nas i orelles amb sang,
cobra el riure. Si es gira,
riu, i potser riurà.

 

És bonic, refrescant, joiós, fer coincidir el segon dia de primavera amb la poesia.
Llegir poesia és viure emocions, de vegades tristors, de vegades alegria, de vegades reflexions. Els mots sempre remouen el teu interior.

In the burned house I am eating breakfast. 
You understand: there is no house, there is no breakfast,
yet here I am.
The spoon which was melted scrapes against
the bowl which was melted also.
No one else is around.

Segueixo llegint aquest poema, molt, molt intens. 

Tot just al costat em trobo amb un altre poema:

Voldria parlar-te arran de
boca i dir-te que el teu afany
no és tan sols teu.

Que cada dia, eixuts, erms i estèrils
morim estúpidament de set
en el broncal de pous que sobreïxen.

¿Quines estultes forces obeïm,
que així ens deixem endur a
penes tan migrades i supèrflues?

Sota denses llunes blanques,
sols grocs exuberants i esplèndids.

Margaret Atwood m’ha fet sentir emocions, records, enyorança i ganes de viure.
Montserrat Abelló m’ha fet reflexionar del per què de les coses supèrflues, quan tan sols hem de veure colors vius i esplèndids i marxar ben lluny dels pous que sobreïxen.

Gràcies poetes blocaires d’aquesta casa per les bones estones que ens feu passar tot l’any. Avui és el Dia Mundial de la Poesia, alcem la copa de cava i brindem per els mots.

Fotografia: Pont U-Bein – Groc exuberant – Amarapura, Birmània. RG.

 

El primer que llegeixo del diari ARA és el sonet de’n Josep Pedrals. En un racó de baix de la penúltima pàgina del diari. I ahir, a la portada, ”Ara fem un any’, llegeixo:
Avui trobaràs curioses mutacions, hem convidat Josep Pedrals a mirar-se l’actualitat en vers. 

No sóc gens, ni mica, llesta per trobar mutacions, fer puzzles, mots encreuats, sudokus.
I fins avui pel matí no he trobat aquestes mutacions i això que ahir vaig estar mirant pàgina per pàgina, i res.

Editorial: L’eix de tot el procés educatiu ha de ser la lectura.
Mutació en vers: S’ha de llegir per jugar:
                          entrar per esbatanar-se,
                          capir per especular …..
                          Adonar-se de la farsa !

Entrevista H. President de la Generalitat a TV3:
Mutació en vers: Si, quan t’arribes al Mas,
                          el trobes erm i pelat,
                          vol dir que aniràs escàs
                          de pinso i d’ociositat.

Sarkozy refundarà la UE:
Mutació en vers: Contemplem llur convenir
                          amb un aguait taciturn,
                          esperant que Merkozy
                          no ens acosti a Mercosur

…. i anar llegint fins a 8 quartetes.

SONET:

S’esventen efluvis, flaires,
de la immundícia que vessa
del pillatge de l’Empresa
Metropolitana d’Aigües
Residuals (i valencianes).
Un exemple és la pudor
que fa la desproporció
del preu que la tal empresa
va pagar a unes romaneses
per parir una traducció:

Per fer traduccions fidels
(la rectitud sempre mana!)
les retiraven a hotels
de luxe els caps de setmana.

Gràcies Josep, tot un plaer llegir-te … per jugar i esbatanar-me.
www.joseppedrals.com