Chào ông Viêt Nam

La primavera ja ha arribat. Esclat de vida. Nous horitzons. Díes de sol més llargs.
Aire especial. Colors. Música i  …… celebrem el Dia Mundial de la Poesia.
I el meu homenatge i admiració a tots els poetes del món, però especialment a les poetes dones dels Països Catalans. I enguany la Institució de les Lletres Catalanes ha triat per commemorar aquest dia un poema indèdit, escrit per a l’ocasió, de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) i traduït a diferents llengües:

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la de l’altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaeixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

Una poeta extraordinària, única, i plena de força, i encara prou desconeguda en el nostre país. 
El seu llibre Al Cor de les Paraules / Obra Poètica 1963-2002, Ed. Proa sempre el tinc a mà, i obro les seves pàgines i llegeixo i faig meus els seus poemes …..

Fes teu aquest desig
I endinsa’t al cor
de les paraules.         (Foc a les mans, 1990)

I també m’ha ensenyat a llegir poemes d’altres poetes de parla estrangera, i que ella ha traduït magistralment:

Què diria la nostra mare ?
On és la nostra mare ?
Ho sap ?
Sap què ens està passant, a nosaltres
aquí?
Què farà?
Ens salvarà? Vindrà a buscar-nos?
Sap què ens passa, a nosaltres ?
aquí?
És que li passa, a ella ?
A ella, també a ella ?                    Susan Griffin

Felicitats poetes, dones i homes, i gràcies per tants i tants regals.

Visca la poesia !