Chris Ealham, Vivir la anarquia, vivir la utopia. José Peirats y la historia del anarcosindicalismo español. Alianza, Madrid, 2016, 338 pp. Una de les figures més transcendents del moviment llibertari és Josep Peirats Valls (Vall d’Uixó, 1908 – Borriana, 1989), i encara que de les més conegudes, no prou divulgada o entesa. Potser aquesta no
La freqüent presència de Màrius Serra als mitjans de comunicació ens fa oblidar la seva condició de narrador. Un narrador que juga a la primera divisió catalana de la novel·la i que ha d’administrar el seu temps en múltiples activitats que li resten temps per fer allò que fan els escriptors de cultures normalitzades (aquelles
Pilar Carrera, Eduardo Luque, Nos quieren más tontos. La escuela según la economia neoliberal. El Viejo Topo, Barcelona, 2016, 158 pp. Des de fa algunes dècades, la pensadora Susan George ens ve denunciant el creixent segrest del pensament en la societat globalitzada. Bona part dels intel·lectuals i mitjans resten al servei del poder i
Pere López Sánchez, Un verano con mil julios y otras estaciones. Barcelona: de la Reforma Interior a la Revolución de Julio de 1909, Siglo XXI, Madrid, 1993, 286 pp. Que Barcelona sempre ha estat capital de la modernitat, epicentre dels moviments socials, falla tectònica de les tensions europees és un fet més conegut arreu que
Anarquisme i independentisme són dos corrents històrics tradicionalment mal interpretats, condicionats per la polèmica i per la confusió que són capaços de generar entre els seus estudiosos. Si afegim la magnitud dels seus detractors, podem advertir que tractar ambdós temes amb un mínim de rigor, i encara més, la seva complexa interrelació, es pot considerar
En una època convulsa com l’actual, l’emergència d’opcions polítiques poc convencionals genera certa confusió entre analistes. L’aparició de fenòmens com Donald Trump, les possibilitats electorals de Marine Le Pen, el creixement de moviments com Pegida a Alemanya inspiren sentiments de temor, especialment si considerem els precedents històrics. Ara bé, i contràriament a la coneguda sentència
Els historiadors sabem que una de les figures singulars del primer terç del segle XIX és Andreu Nin (El Vendrell, 1892 – Alcalá de Henares, 1937). Tanmateix, un dels problemes a l’hora d’enfocar el personatge és que la dimensió política, la transcendència del seu paper a la Revolució de 1936, també la seva intervenció com
Fa algunes setmanes, la meva col·lega, la periodista i historiadora Anna Teixidor enllestia el seu darrer llibre Combatents en nom d’Al·là, que aborda la delicada i polèmica qüestió dels processos de radicalització islamista en el sí de les nostres societats, sobre com persones que han anat a escola amb els nostres fills, que hem tingut d’alumnes, han
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana, Saldomar, Barcelona, 2015, 221pp Des de fa molt de temps, constato la solitud terrible de l’unionista demòcrata resident a Catalunya. Malauradament, el nacionalisme espanyol és tacat d’origen per una certa hegemonia ideològica vinculada a l’autoritarisme més ranci, monàrquico-anacrònic en perpectiva llarga, postfranquista des de la història més recent. És
No crec que sorprengui ningú si afirmo que Najat El Hachmi és una de les veus literàries més sòlides del moment. Potser seria més provocador si afegís que ultrapassa l’àmbit del nostre país per posar-lo a un merescut nivell continental, perquè amb el debut del seu primerenc Jo també sóc catalana és molt possible que l’etiquetéssim massa aviat com
Aquest estiu, el meu col·lega Jordi Martí Font em va demanar l’honor de poder prologar el seu darrer llibre En aquesta gran època… les paraules són punys, una gran reflexió sobre la privatització del llenguatge en aquests anys d’opressions invisibilitzades. Certament, penso que és un gran treball que incita i invoca, i que val la pena tenir
Aquests dies de Nadal he aprofitat per llegir-me un dels llibres més polèmics publicats a França, “Submissió”, del fractirador Michel Houellebecq. I he de dir que ha estat un dels llibres més impressionants que m’he trobat en els darrers anys. Submissió és una novel·la de política ficció situada el 2022, en una França dividida entre
Tot just acabo de llegir Vida i destí, de l’escriptor soviètic Vassili Grossman. Es tracta d’una lectura difícil, 1.104 planes, amb un centenar llarg de personatges, i desenes de trames i subtrames que interaccionen entre elles en un complex rerefons de la batalla d’Stalingrad, el terror estalinià o la “solució final” nazi. Es tracta d’una
Hans Magnus Enzensberger, El curt estiu de l’anarquia. La vida i la mort de Buenaventura Durruti. Traducció d’Anna Soler Pont. Virus, Barcelona, 2014, 324 pp. Al principi de dedicar-me a la recerca sobre el món llibertari vaig llegir aquest llibre que hauria de considerar-se un clàssic i exemple d’assaig històric innovador. Tanmateix, potser perquè encara
Xose M. Núñez Seixas, Las utopías pendientes. Una breve historia del mundo desde 1945, Crítica, Barcelona, 2015, 383 pp. És evident que els convulsos anys en què ens pertoca viure ens obliga a replantejar la mirada al passat. Historiadors com Tony Judt ens van ajudar a rellegir globalment un món en què, ja fa un