David Caño; Res és ara ni això, Edicions Terrícola, Granollers, 2013 Sovint hi ha llibres que marquen un punt d’inflexió, un canvi de tendència, una transformació en el paisatge del trajecte literari d’un autor. A partir del coneixement dels anteriors poemaris de David Caño (Olot, 1980), podríem entendre Res és ara i això com
La fi de la guerra freda no s’emportà per endavant només un determinat règim polític. Desenes, centenars, potser milers de certeses van quedar en entredit. La nostra mirada, la nostra manera d’entendre el món i la societat es van fondre. Un cop passada l’eufòria dels suposats vencedors, arribada l’hora de l’anàlisi, bona part dels millors
Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, Catalunya, un pas endavant, Angle Editorial, Barcelona, 2013, 157 pp. Fa poques setmanes em vaig trobar amb un dels meus primers editors, Francesc Mestres. Era a principis de la dècada passada quan en Quico es va arriscar a publicar assaig en català, en una època en què les
Antoni Rico, No tots els mals vénen d’Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans, El Jonc, Lleida, 2013 Des de principis dels noranta, bona part de les recerques d’historiadors i politòlegs van adreçades a estudiar la fenomenologia de les nacions i les nacionalitats. A la caiguda del mur de Berlín, bona part
Mentre s’estingeix, a poc a poc, l’agost, faig balanç d’unes lectures d’estiu que, d’acord amb els temps que ens toquen, han estat poc lleugeres, i que m’han acompanyat aquests dies. Espero poder compartir amb els meus lectors alguns comentaris una mica més extensos en els propers dies.M’he empassat dos títols del que seria el camp
Werner Rügemer, Las agencias de calificación. Una introducción al actual poder del capital, Virus, Barcelona, 2013, 274 pp. Ara fa deu anys, el psicoanalista Jacques-Alain Miller i el filòsof Jean-Claude Milner van mantenir un interessant diàleg sota el títol «¿Vols ser avaluat?» Ambdós intel•lectuals francesos, coneguts per la seva condició d’enfants terribles van parar-se a
Lluís Calvo i David Caño, Teresa la mòmia, La puça del petroli, Badalona, 2013 Escriure sobre poesia sol ser força complicat. Bàsicament, perquè en un art en què, fonamentalment es tracta de transmetre emoció, la prosa i l’assaig difícilment pot fer justícia al conjunt d’impressions i sensacions contradictòries (i en el cas de Calvo i
Òscar Jané i Xavier Serra (eds.) Ultralocalisme. D’allò local a l’universal. Afers, Catarroja, 2013, 174 pp. Ho confesso. He quedat enamorat d’un neologisme, d’un nou concepte sorgit, no sense dosis d’ironia, entre els autors d’aquest llibre col•lectiu. Es tracta de cosmopaletisme. Els lectors, com poden endevinar, veuen que la força del mot té a
Nota: Ressenya publicada al passat núm. 319 del Setmanari La Directa MÉS QUE UNA CONFEDERACIÓ Ferran Aisa, CNT, La força obrera de Catalunya. Base, Barcelona, 2013, 335 pp. Al llarg de la dècada dels setanta, des de les facultats d’història i des de l’àmbit militant, es van elaborar i publicar diverses recerques sobre el paper
Les agendes editorials han fet que, després de tres anys al calaix, el meu llibre Anarquisme, fet diferencial català, influència i llegat de l’anarquisme i la societat catalana contemporània hagi sortit al carrer aquest mes d’abril. Una sortida amb embranzida, perquè, tal com s’explica al Setmanari La Directa, ha obtingut la metafòrica medalla de bronze en
Una de les meves novetats literàries per a aquest Sant Jordi és el meu recull d’articles i assajos, bona part dels quals recollits en aquesta bitàcola, “Espai de dissidència”, publicat per El Toll, i que podeu sol·licitar (aquells amants del paper escrit) a l’editorial . El proper dimarts, 7 de maig, a les 19:00 presentaré el
Nota: Ressenya publicada al Setmanari La Directa Ferran Aisa, Uttopia. Del somni igualitari al pensament únic, Icaria, Barcelona, 2012, 294 pp. En moments de crisis profundes, de contexts de desesperança, apareix el pensament utòpic. Aquest es podria definir com la recerca d’un món nou que corregeix les imperfeccions del vell, una alternativa que esmena a
Murray Bookchin; Anarquismo social o anarquismo personal. Un abismo insuperable, Virus, Barcelona, 2012, 102 pp. Murray Bookchin (1921-2006), un dels més més destacats historiadors i teòrics de l’anarquisme, autor d’una interessant història de l’anarquisme espanyol i amb una extensa bibliografia de recerca i reflexió, esdevingué un dels principals pensadors llibertaris del darrer terç del segle
Nota: ressenya publicada al Setmanari La Directa Cristina Escrivá, Rafael Mestre, Cultura para todos. El movimiento libertario y la educación, 1936-1939, L’Eixam Edicions, València, 2012, 221 pp. Quan parlem d’educació llibertària, ràpidament apareixen dos noms; Ferrer i Guàrdia, d’una banda, i el CENU, de l’altra. En el primer cas se sol fer referència a un
Ken Follet, L’hivern del món, Rosa dels Vents, Barcelona, 2012, 991 pp.Ho confesso! Jo també llegeixo Ken Follet. Especialment en temps agitats i densitat informativa com aquests, la lectura fàcil de l’estructura Best-Seller té aspectes relaxants. I certament, no es pot negar que Follet i el seu equip de guionistes tenen per la mà l’escriptura