Les veles al vent, l’eufòria en les mirades. Bufa el Vent de Dalt.
Tot allò que és viu. Encenem la nit amb cants, al far de Buda.
Pels camps del bell maig, la papallona roja vola ben arran.
No em jutges, amor, quan vulgues tornar enrere, travessar l’espill.
La claror és dolça. Vull vore com entra el sol per la finestra. — Tot ve a néixer. Les fulles cauen del cel. Els arbres creixen.