Els ocells canors
El ocells canors, a l’ombra d’un garrofer. Corre el migdia.
El ocells canors, a l’ombra d’un garrofer. Corre el migdia.
Les clarors del sol. Del moll a la Part Alta. Carrer Apodaca.
Poc a poc, l’estiu. De mica en mica, l’aigua. L’aire al cel obert.
Arran dels núvols, los peixets de les roques munten cap al cel.
Has tornat al món. La platja està deserta. La remor del vent. M’enduré l’aire embolicat amb molts papers. La teua ràbia. La llum encega l’hort on plantaves melons. Cabdill i senyor. Setges a la mar que bressola la lluna. Jo també estic trist. A finals de mes arribaran les pluges. Vull
El vent és càlid. Les gallines s’ajoquen a l’ombra del pi.
Quan vingue a néixer, qui glosarà el teu amor? Meravellosa.
Brotarà la pau. Diré el teu nom: Michela. Brotarà l’amor.
He servit a Déu. Sense saber-ne, he estimat. Rompre el silenci.