Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Arxiu de la categoria: Films i pelicules

Pippi Langstrump

0
Vivíes envoltada d’animals…
per a tu cada dia era una nova
aventura
que compartíes amb
els teus amics,
en Tomi i l’Anika.
Els més grans vèien en tu,
a una
nena impulsiva, inquieta 
i
entremeliada, en canvi per els
més petits resultaves ser, 
simpàtica, curiosa, intrèpida 
i  molt valenta
,
et caracteritzaven
les trenes
pèl-roges que subjectaves
amb
molta gràcia,
les pigues et cobrien
el rostre,
les mitges esparrecades
i les
botes sense cordons, feien de
tu una nena ben singular.

Vivíes al teu aire…
sense ordre ni concert,
fet inquietant per
als grans,
doncs podíes arribar a ser una
mala
influència per als seus fills
més assenyats.

Esperaves la llibertat del teu pare,
un vell pirata que vivia empresonat.
Així ens convocaves les tardes del
dissabte,
asseguts davant del
televisor,
esperant amb ànsia,
les noves aventures
que revivíem
en els nostres jocs d’infant.

Abans de la matinada

0
Puges al tren…el teu destí, París,
a les mans un llibre i als ulls,
el paissatge que deixes enrera.
T’asseus davant d’ell, te’l mires,
t’atrau el blau intens del seus ulls,
ressegeixes amb la teva mirada,
les seves pestanyes,un somriure
recíproc, provoca encetar conversa.
La paraula us captura fàcilment,
t’hi trobes tant bé parlant…els minuts
han deixat d’existir, la curiositat va
creixent i sorgeix la química.

El seu destí, Viena, a les mans un llibre
i al pensament, demanar-te que baixis
amb ell, Viena us espera, nou hores de
conversa sota la llum de la lluna,
compartint pensaments en veu alta,
conectant amb el sentiment.
Coneixedors d’aquest temps preciós que
només es vostre, i de ningú més. 
El poeta ha escrit per vosaltres, la bruixa
t’ha llegit la mà, i tu, tu has dibuixat al meu
rostre la tendresa.
Potser sigui l’última nit a Viena i com en un
conte, demà tot tornarà a ser igual que
abans.
Serà com si no t’hagués conegut mai,
serà com haver estat dins d’un somni….  
La claror anuncia la tornada cap a l’estació.
El meu destí, París, el teu, Viena.
Ens donem sis mesos de plaç per tornar-nos
a trobar, a l’estació de Viena, la que ens ha
unit tota una nit, i ens ha allunyat qui sap fins
quan… abans de la matinada.

Llegendes de Passió

0

I de sobte vas aparèixer tu,

amb el tret  de rebel·lia,

i el tarannà bohemi… 

marcant diferència,

deixant la teva empremta,

trasbalsant el meu món…

i tot allò que jo havia planificat

…començava a trontollar.


I la meva raó és va fer vulnerable
al desig…
i va sorgir sense reserves el més
pur instint,
desfermant la passió…!
i vam viure hores úniques,
nits de somni… en clars de Lluna.
I de sobte vas fugir…
necessitaves espai…
saber més de tu mateix.
Jo vaig esperar… i no vas tornar,
i quan ja per fi t’havies decidit…,
els nostres móns s’allunyaven
substancialment.
Amors impossibles, rebels, bohemis…i tan atraients.

 

Tendresa

0


Has vessat la gerra d’aigua
damunt dels cabells.
He sentit el tacte
de les teves mans en mi,
màgic, únic, súblim.

He batejat aquest instant
amb el mot de la tendresa,
desitjant que no finalitzés…
volentr robar-li les hores al temps.

Has vessat la gerra d’aigua,
esbandint el sabó dels somnis,
pentinant els nusos del desig.

Has vessat la gerra d’aigua
damunt dels cabells,
i les teves mans
han estat camins de plaer
per a mi.