Amb els cinc sentits

I de sobte vas aparèixer tu,

amb el tret  de rebel·lia,

i el tarannà bohemi… 

marcant diferència,

deixant la teva empremta,

trasbalsant el meu món…

i tot allò que jo havia planificat

…començava a trontollar.

I la meva raó és va fer vulnerable al desig…
i va sorgir sense reserves el més pur instint,
desfermant la passió…! i vam viure hores úniques,
nits de somni… en clars de Lluna.
I de sobte vas fugir…necessitaves espai…
saber més de tu mateix.
Jo vaig esperar… i no vas tornar,
i quan ja per fi t’havies decidit…,
els nostres móns s’allunyaven substancialment.
Amors impossibles, rebels, bohemis…i tan atraients.