Chào ông Viêt Nam

No és fàcil tornar al món i encara més a l’occidental. Aquesta dona fràgil d’aspecte i també de salut, però molt forta en les seves conviccions, ahir no va poder aguantar els símptomes del jet lag. Vint-i-quatre anys sense sortir de casa seva, i quan ha pogut sortir, viatjar dins el seu propi país, no gaire lluny de Yangon, és evident que no té el costum dels viatges llarguíssims en avió des d’Àsia a Europa i els canvis d’horaris. El viatge, l’arribada molt tard dimecres nit, ahir dijous, la conferència a l’OIT, roda de premsa, viatge en tren a Berna, recepció, nova conferència de premsa i …. ja no va poder aguantar més, i va demanar ajut a la seva assistent personal.

La recepció abans del sopar es va poder fer amb la seva presència, però no va anar a sopar. Amb molt de goig deixo aquesta fotografia d’ella i Barbara Hendricks, una altra dona valenta, cantant excepcional, bona persona. (Tout au long de ma vie, je me suis encouragée à ouvrir les yeux et à avancer vers la lumière – Barbara Hendricks.)
Ambaixadora de la UNHCR i des de La Fundació Barbara Hendricks que porta, fa costat per la causa dels refugiats de tot el món.

La seva doctora, des de Yangon, ha manifestat que pateix per la seva agenda tan plena. La seva pacient té la tensió baixa i molt sovint té rodaments de cap, i s’ha de cuidar.
Ella no viatja en un avió privat medicalitzat, ni amb la seva doctora al seu costat, ni amb un servei de seguretat professional. Ja ho ha dit … ni sóc presidenta de cap país, ni estic en cap govern, ni sóc treballadora, ni sóc empresària. Em podeu posar en el 5è element; sóc politica. Però la seva presència causa entusiasme i ella vol dir a Europa que no deixin el seu país aïllat, que entre tots, entre la gent, cal ajudar-los.
Desconeix les xarxes socials, la tecnologia, els mercats, seguretat personal, però aprendrà ràpid. Jo sempre ho penso i ho dic; els birmans que han estudiat, llegit dins i fora les seves presons, han desenvolupat un disc dur fantàstic, la seva ment, però els cal introduïr les aplicacions necessàries. No tenen problemes en fotografiar mentalment tot el que veuen i guardar tota classe d’informacions.

Avui després d’una visita al Parlament de Suïssa, aquest govern li facilitarà un helicòpter per anar a Zürich i viatjar a Oslo on arribarà aquesta tarda. Podrà descansar i demà serà el gran dia en que recollirà personalment el Premi Nobel de la Pau atorgat l’any 1991. També a Oslo es trobarà amb centenars de birmans, refugiats polítics, i la redacció de Democratic Voice of Burma, que ha fet, està fent i ferà, una feina impagable per assolir novament la democràcia i les llibertats en el seu país.

Fotografia: Barbara Hendricks i Aung San Suu Kyi. Dues persones excepcionals.