Aung San Suu Kyi: Bergen/Oslo 4rt i 5è dia a Europa
Des de l’aeroport de Bergen va anar a la seu de la fundació. Lliurament i acceptació del premi. Petit discurs d’agraïment. Ja s’ha acostumat a les ‘fredes’ temperatures de Noruega i el seu abillament és ja l’adequat, encara que continúa vestint els longyis de la seva terra.
Després de dinar, va tenir lloc l’acte més important, un encontre d’ella amb els birmans que viuen a Noruega, la majoria, refugiats. Més de 500 es van concentrar en aquest espai. Karen, Kachin, Mon, Bamar i alguna ètnia més. Molts vestits de manera tradicional. En aquest acte la premsa occidental podia ser-hi present, però tot l’acte es va fer en llengua birmana, sense traducció.
Finalment al centre de Bergen es va celebrar un concert de música, on van haver-hi parlaments i l’agraïment personal de Daw Aung San Suu Kyi a la gent de Bergen.
Avui he tornat a gaudir de la web cam del Ministeri d’Afers estrangers del Govern de Noruega i he pogut seguir l’apertura del Forum d’Oslo amb tota nitidesa. El discurs de Suu Kyi ben construït, sense llegir, sabent en tot moment el que havia de dir. El Ministre d’Afers Estrangers de Noruega, impulsor i organitzador del Forum, senyor Jonas Gahr Store, sentat entre ella i Bono, el cantant d’U2. Bono ha participat en l’apertura del Forum com a representant d’Amnistia Internacional i avui mateix viatjaran a Dublin on al Teatre Bord Gais Enery se celebra el concert Electric Burma i Daw Aung San Suu Kyi recollirà el Premi atorgat l’any 1991 per Amnistia Internacional de mans de Bono i després el premi de la Ciutat de Dublin ‘Freedom Dublin’ de mans de l’alcalde a la Plaça Grand Canal.
El Forum Oslo compleix deu anys. I enguany ha organitzat un debat molt interessant i han estat convidats més de 100 persones, entre mediadors, polítics i activistes d’arreu del món, tots ells i elles, actors principals en l’actualidad en processos de pau de diferents conflictes, i n’hi han molts.
El Sr Store, Daw Aung San Suu Kyi i Bono han participat en l’apertura del Forum i hi ha hagut debat : Changing the unchangeable : the role of dialogue in transition. Canviar el que no es pot canviar : dialogar en la transició.
Suu Kyi ha estat brillant. Un discurs ben el.laborat, sense papers, segura de sí mateixa.
No, no tinc cap animadversió contra els militars. Sóc filla de militar i els pares em van enseyar a respectar-los. Hem de dialogar amb ells, fer-los veure que han portat el país a la misèria, i jo sé que hi han militars que volen servir al país. Crec en les paraules del President Thein Sein. Òbivament som l’oposició, l’única, no n’hi d’altre dins el Parlament, molt pocs escons, 44, davant centenars. Només necessitem que un militar diputat pugui votar amb nosaltres i es produirà un efecte-cadena. Els hem de convèncer. No he fet cap sacrifici. Jo vaig escollir, així de senzill. No puc prometre res, perque no sé si és possible. No puc enganyar al poble fent promeses que sé que no es poden complir, per ara. Sóc política i el que he de fer és motivar a la gent, al poble, que sigui crític, que entri en política. Les inversions que puguin arribar, només per extreure i recollir, sense sembrar, jo en diria que són espoliadors. Aquests no els volem ni els desitgem. La violència i els morts a l’Estat Rakhine ha estat i és un problema greu. Però s’ha de cercar l’orígen dels fets, el per què. Bangla Desh també té responsabilitats, com Birmània. No existeixen lleis d’immigració. La frontera és un niu de conflictes. Entren i surten gent. Cerquem la llibertat i la democràcia, i els drets per les minoríes. Sí, en el meu partit la violència no existeix, no figura en els nostres estatuts, però no per això hem de rebutjar els grups que han escollit aquesta via per lluitar per la llibertat. No hi estem d’acord, però no els ignorem. Intentem fer-los comprendre que les ferides obertes en un conflicte fent ús de la violència, tarden molt a guarir-se, molt de temps. Fer una lluita pacífica, de resistència, sense armes, vol dir molt de temps, molt, però les ferides es curen ràpidament.
A la conferència de premsa, m’he emocionat en escoltar la pregunta d’un periodista que ha parlat de l’oblit de la comunitat internacional quan els conflictes s’allarguen i ja no hi paren cap atenció, com és el conflicte del Sahara Occidental i el poble sahauri. Ha contestat que sí, que existeix un cert oblit per part del món en els conflictes no resolts. Cal perseverar, i persones com vostè són les que aconsegueixen que el món no oblidi aquests conflictes. Oblidar vol dir en certa manera morir a poc a poc.
Mentre en un lloc a Mèxic polítics de països importants d’arreu del món parlàven de mercats, diners, rescats, crisi, deutes, bancs, en aquesta Ciutat de Bergen es parlava de drets humans, de mediadors, de diàleg, de processos de pau, d’ajuts humanitaris, d’educació, de combatre la fam. A Mèxic una gran despesa, hotel de luxe, dinars, sopars, viatges, a Bergen una sala petita de l’Ajuntament, reunions, i molta feina per fer.
Aquest vespre ja era a Dublin. Ja serà una altra crònica. Demà 19 de juny celebrarà el seu 67è aniversari. Recordarà els dies d’empresonament domiciliari com la gent al.lunyada de casa seva feia volar un colom i omplíen gots d’aigua del llac per celebrar el seu aniversari. Aquest vespre he vist per la RTE irlandesa com li han ofert un pastís d’aniversari, perque ara a Birmània, ja som a 19 de juny.
Fotografia: Reunió amb la comunitat birmana a Bergen. Getty images.