Chào ông Viêt Nam

Arreu del món es preparen per fer accions de protesta per demanar la llibertat del poble de Birmània i de Aung San Suu Kyi.
Com ja he dit en un altra apunt, són paraules, paraules i el cert és que el general genocida continúa en el poder i el poble birmà segueix patint les seves crueltats; mort, manca d’ajut als refugiats i a les víctimes del cicló Nargis, censura total.
Tant Xina com Rússia, diuen sempre NO, en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides quan es proposa fer una acció perque acabi la dictadura, hi hagi llibertat i Birmània torni a tenir dignitat.
No penso felicitar a Aung San Suu Kyi per el seu 63è aniversari, però sí que vull enviar-li tot el meu suport i utilitzaré la meva llibertat fins on pugui per promoure la seva i la del poble birmà.
Un suport que no veig reflectit en el nostre país, com el que va haver-hi per el Tibet.
Demà s’acompleixen 12 anys i 239 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

He volgut afegir un acudit del diari The Irrawaddy en l’arxiu, molt irònic. El general genocida preparant la ‘gàbia’ per el proper aniversari l’any vinent.

Visiteu la web de Birmània per la Pau, que es coordina amb totes les campanyes que es fan en altres països.

http://birmaniaporlapaz.org/jml/

A mesura que s’apropa el 19 de juny, aniversari d’Aung San Suu Kyi, hi ha més i més campanyes arreu del món demanant la seva llibertat i la del poble de Birmània.

El general genocida Than Shwe continúa no deixant entrar l’ajut necessari per els milions de damnificats per el cicló del propassat dia 2 de maig i fins i tot molts metges han marxat, perque els campaments s’han deixat d’utilitzar, perque la Junta ha decidit que la gent ha de marxar als seus pobles; quins pobles ? Si ja no hi són ! Han desaparegut. Només els voluntaris birmans, posant en perill la seva vida, i els monjos, van ajudant a tots els que necessiten menjar, aixopluc, escalfor, humanitat. La presió constant, sense defallir, pot portar la llibertat a Birmània. En el video (vegeu la resta de l’article) podem veure diversos líders mundials que van rebre el suport de milions de persones de tot el món ………

Mahatma Gandhi – va guiar al seu poble cap a la llibertat – Martin Luther King jr, – va acabar amb 200 anys de racisme – Nelson Mandela,- va propiciar la desaparició de l’apartheid – ;  tots Premi Nobel de la Pau. Ara és el torn de Daw Aung San Suu Kyi, –  vol continuar la seva lluita no-violenta per el retorn de la democràcia i la llibertat del seu poble – .

Continúa la ceguesa i la indiferència dels països lliures, de les Nacions Unides; és evident que només les organitzacions civils arreu del món i els birmans que són a l’exili, i els  que no han pogut marxar, utilitzen la seva llibertat per promoure la llibertat de Birmània.

Però la realitat segueix éssent la mateixa desde fa anys, mesos, setmanes i ara, encara més greu per les morts i i víctimes del cicló del propassat dia 2 de maig.

Xina continúa exergint el seu veto en el Consell de Seguretat de les Nacionas Unides; les multinacionals encapçalades per TOTAL i Chevron van pagant mil.lions i mil.lions a la Junta del General Than Shwe; els ajuts ‘oficials’ són distribuïts per la Junta; cal llegir els articles escrits dins la mateixa Birmània per en Jordi Corachan del diari El Periódico,  per entendre i saber el què passa; com també tota la informació que ens faciliten els grups arreu del món que promouen la obertura de les fronteres als cooperants i la llibertat per el país; els ajuts  directament on fan falta; les denúncies dels camps de refugiats; els negocis de la ‘dirty list’ d’empreses amb la Junta; el genocidi poc a poc i constant dels pobles tribals del país; el deixar morir als seus súbdits; no recuperar els cossos ja putrefactes de la gent desapareguda …  tantes i tantes coses.

El proper dia 19 de juny serà el seu aniversari, 63 anys. Hi hauràn manifestacions arreu del món. Per més informacions us adreço al link de Birmània per la Pau  www.birmaniaporlapaz.org/ que forma part de la xarxa mundial d’aquesta organització que lluita per la llibertat del país i d’aquesta dona que amb la seva lluita no violenta contra uns genocides cruels, no vol marxar i segueix estant al costat del seu poble.

Avui llegeixo que la Ciutat de Dundee li ha concedit el nomenament de ‘Freedom of the City of Dundee’, en reconeixement per la seva lluita no violenta i la seva fortalesa per aconseguir la llibertat i la democràcia per el seu poble.

Recordeu, l’únic Premi Nobel de la Pau, que està empresonada.

Torno a penjar un acudit de The Irrawaddy.  La resposta del món davant tanta injustícia, crueltat i misèries humanes condensat en una samarreta de regal. 

Més irònic no pot ser, molt, però molt.

Les paraules que podem escoltar en el video del l’anterior post en l’actució d’U2:

Please stand by – Si us plau cal estar alerta.

La resposta a la crida per ajudar a Birmània sempre són paraules, paraules i més paraules. Poc a poc els periodistes que han tingut la paciència i la fortalesa de quedar-se a la frontera esperant un visat, van entrant al país, i ara ja podem llegir més articles i paraules, aquestes plenes de raons i reals, de tot el que el general genocidaThan Shwe i els seus aliats no deixen que el món ho sàpiga. És la tàctica de passar pàgina, deixar d’interessar-se de la notícia quan ja no ho és, i esperar.

Però, com ja he escrit en els diferents posts, els birmans tant de l’exili, com els refugiats a les fronteres, com els súbdits que encara són dins el país patint, segueixen en la lluita no-violenta d’enfrontament amb el dictador.

Paraules de Daw Aung San Suu Kyi.

Aquesta vegada penjo un acudit del diari The Irrawaddy, editat fóra de Birmània.

Si es cerca l’arxiu dels acudits, n’hi han que són cruels, sarcàstics, irònics, però sempre tirant a la medul.lar del general genocida.

Daw Aung San Suu Kyi llença un missatge curt, senzill, simple : ‘ Lluitant només contra la por, arribarem a ser veritablement lliures ‘.

La Junta Militar, amb el genocida General Than Shwe al capdavant, té por d’aquest missatge i no deixa que s’estengui pel país. La solució, seguir confinant a Aung San Suu Kyi a casa seva; prohibint que ningú s’hi apropi i sobretot que ella no surti per a res.

Una Junta que obliga a treballar als seus súbdits en infraestructures turístiques i altres obres faraòniques per ús i gaudi de l’exèrcit, sense pagar res a canvi.

Una Junta que ha forçat a desplaçar-se a més d’un mil.lió de persones.

Una Junta que té dins les seves presons a més de 1.800 presoners polítics i que practica la tortura sistemàticament.

Una Junta que té 70.000 nens-soldats en el seu exèrcit.

Una Junta que en el maltractament i violacions a les dones dels pobles tribals, aconsegueix fer desaparèixer els seus habitants que fugen atemorits a la selva.

Una Junta que gasta la meitat del pressupost del govern per despeses militars i deixa 1 Euro per persona per la sanitat.

Una Junta que permet que 1 de cada 10 infants morin abans dels deu anys.

Una Junta que té un dels exèrcits més nombrós d’Àsia, 500.000 soldats,  per una població de 50 milions de persones i no té cap enemic exterior amb qui enfrontar-se.

Una Junta que l’any 1996 va decidir promocionar el país al turisme, però mantenen molts indrets tancats i prohibits per els turistes. Tota la infraestructura turística és propietat de la Junta.

Seguirem parlant d’aquesta Junta, dictatorial, cruel, genocida, perque n’hi ha molt que parlar i cal conèixer la veritat.

En la fotografia que he escollit,  podem veure a aquest general mirant tenebrosament a la persona que llegítimament va guanyar unes eleccions lliures l’any 1989, però que la Junta no va acceptar.

Aquesta fotografía va ser feta el mes de maig de  l’any 1992 a Birmània, quan ella ja no podia sortir del país i els seus fills, Alexander i Kim, van poder viatjar i ser al seu costat. Desde aleshores, no han tornat a estar junts. Precisament, Aung San Suu Kyi va entregar al seu fill gran Alexander, un escrit que li van demanar, perque el pogués llegir ell en nom seu.

Quan la flama olímpica va arribar a Empúries vam poder veure un noi jove, nerviós, emocionat, però amb molta fortalesa, llegir aquest escrit de la seva mare, a Empúries, bressol d’una cultura lliure i demòcrata.

L’any anterior, 1991, també va haver de recollir el Premi Nobel de la Pau que van concedir a la seva mare i llegir novament un escrit que ella li va donar.

És un record, una memòria,  però també un homenatge a totes les mares de Birmània que han perdut els seus fills durant més de vint anys d’opresió, exili, crueltat, genocidi, dictadura, execucions i per un cicló que ja fa tot just 34 díes va portar encara més mortalitat i pobresa a aquest poble que promou la no-violència davant la crueltat de l’exèrcit i una Junta que deixa morir als seus súbdits.

Aung San Suu Kyi continúa empresonada a casa seva, a Rangoon, però està al costat del seu poble. 

Avui s’acompleixen 12 anys i 226 díes d’empresonament. 

Paraules que va dir el 31 de gener de 2008. 

Del 8 al 26 de juny s’organitzen centenars d’actes arreu del món per demanar la llibertat de Aung San Suu Kyi. El día 19 de juny celebrarà el seu 63è aniversari i es preparen denúncies i actes per presionar fortament a la Junta perque obri ja d’una vegada les fronteres als cooperants i tot l’ajut pugui arribar sense entrebancs al poble de Birmània. 

També podem fer donacions; la Organització Birmània per la Pau recomanen  envíar-les directament a la Doctora Cynthia  Maung i la seva Clínica Mae Tao, al Consorci de la frontera de Tailàndia amb Birmània, Aliança dels monjos budistes i la Lliga Nacional per la Democràcia, partit que va guanyar les eleccions l’any 1991 i la junta no ho va acceptar i la seva líder, Aung San Suu Kyi està empresonada desde aleshores.

Cançó ‘Walk On’ del grup U2 inspirada en Aung San Suu Kyi.

Ja fa 19 anys i 147 díes que està empresonada a casa seva, a Rangoon.

Els fets del Tibet, no poden fer oblidar a Birmània on hi han més de 800 empresonats per les revoltes del mes de setembre de l’any passat; assasinats dels responsables dels grups tribals; el poble no vol embargaments; volen menjar i viure en llibertat.

Les grans potències segueixen tenint interessos econòmics al país. Entre els països amb grans negocis en recursos naturals, França o Xina o Índia o Rússia, entre d’altres.

La Junta pretén fer un referèndum, el proper mes de maig, per una nova constitució on es diu explícitament que cap persona nascuda a Birmània però casat amb un estranger podrà mai participar en les eleccions; Aung San Suu Kyi no podrà, doncs, reclamar el dret que va guanyar en unes eleccions lliures i que els feixistes li van arrabassar.

La revolta dels monjos i la resta de la població, han esperonat al poble del Tíbet.

‘Walk On’ poble de Birmània – ‘Walk On’ poble del Tíbet.

Arran les notícies que vaig llegint de les manifestacions durant els últims sis díes, pacífiques, a Rangoon (Burma-Birmania-Myanmar) per part de més d’un miler de monjos, per demanar canvis i llibertat en el seu país, automàticament m’ha vingut a la memòria la persona d’una dona forta, valenta, premi Nobel de la Pau l’any 1991 i molt oblidada per tothom. Myanmar o Burma o Birmania és un país del sudest asiàtic meravellós. La gent viu en una pobresa absoluta i quan veuen els viatgers que arriben, el primer que els demanen és que no comprin a les botigues ‘oficials’ i parlin de la situació del país quan tornin a casa seva.

”Vaig conèixer l’existència d’Aung San Suu Kyi l’any 1992, a l’arribada de la torxa olímpica a Empúries. Un dels seus dos fills, l’Alexander, ens va llegir un escrit emotiu, preciós, de fill a mare, empresonada a casa seva de Rangoon i que no veia desde l’any 1989. Encara hi és; a casa seva, sense els seus fills i amb la tristor de la mort l’any 1999 del seu marit, l’acadèmic britànic Michael Aris, després de patir un càncer.La Junta Militar li va donar autorització per marxar a Anglaterra a l’enterrament del seu espòs, però ella no ho va acceptar. Sabía perfectament que no la deixarien tornar a entrar al seu país.Per el poble de Birmania, ella representa la seva única esperança d’un futur en llibertat i millor per les seves vides. De fet, ella va guanyar unes eleccions l’any 1990. El seu partit NDL ( Lliga Nacional per la Democràcia) va guanyar amb una majoria absoluta aclaparadora, però la Junta Militar no va acceptar els resultats i ella va continuar empresonada a casa seva. Encara que durant un temps va rebre autorització per sortir al carrer ( vigilada constantment), l’any 2003, va tornar a ser ‘empresonada’ a casa seva de per vida. Estudiant a Oxford, té les llicenciatures de filosofia, econòmiques i ciències polítiques. Les hores que passa a casa, segueix estudiant; llengües minoritàries; toca al piano la seva música preferida, Bach i continúa la seva lluita enmirallada en Gandhi, Martin Luther King i Nelson Mandela. Des de 1989 no ha vist els seus fills Alexander i Kim.Filla del General Aung San, assasinat l’any 1947, sis mesos abans de la proclamació de la independència i clar futur guanyador de les eleccions, diu que la fortalesa li vé del seu pare, de l’amor per el seu país i el poble i no vol renúnciar a poder veure una Burma-Birmania-Myanmar, lliure i el seu poble feliç i amb un futur ple d’oportunitats per erradicar la pobresa. El meu sincer i més gran homenatge a aquesta dona fràgil, però forta a la vegada, i el desig que els canvis en aquell país llunyà i mancat d’il.lusió i futur, es facin realitat. Aung San Suu Kyi amb el seu coratge i capacitat podrà un dia sortir al carrer, en llibertat, i veure com el seu poble viurà i treballarà per tornar a ser el país somiat.’