Chào ông Viêt Nam

Bono i Sir Bob Geldof han organitzat un concert a Dublin el proper 18 de juny 2012 en homenatge a Daw Aung San Suu Kyi – Electric Burma – 4:45 pm 18.06.12 al Bord Gais Energy Theatre, Grand Canal Dock, Dublin. El dia 19 de juny serà el seu aniversari; 67 anys.
També hi participaran els actors Vanessa Redgrave i Jack Gleeson, el cantant Damien Rice, i el grup Riverdance.

Bono entregarà personalment a Aung San Suu Kyi el prestigiós premi d’Amnistia Internacional, i que no va poder recollir en el seu moment,  Ambaixadora de Consciència. 

Tots aquests músics i actors s’han posicionat de manera continuada per reclamar la seva llibertat. Han estat activistes convençuts al llarg dels últims anys.  I aviat la podràn veure en persona. Ella ha acceptat assistir al concert després de visitar Oslo on rebrà el Premi Nobel de la Pau 1991, personalment.
El concert ha estat organitzat per Bill Shipsey, fundador i creador de Art for Amnesty. Està content, perque tothom hi està implicat i a Irlanda també estan contents de fer els honors a aquesta dona lluitadora, amb tant de coratge i força, que  ha estat capaç de perdre la seva llibertat i la seva família per defensar la llibertat del seu poble.

I per què un concert a Irlanda ?  A Samuel Becket li van preguntar una vegada per què a Irlanda hi havíen tants músics, ballarins, escriptors. La seva resposta va ser: Quan vius en un país que és el cul d’Europa, tot el que pots fer és cantar. 
Aquest concert donarà electricitat a la gent d’Irlanda, però la força, l’alta tensió, els arribarà d’una dona que seurà a la primera fila del teatre.

M’arriben comentaris ….. Aung San Suu Kyi és un problema per Birmània/Myanmar; aquest viatge és una mena de circ; desconeix, o així ho sembla, el què passa al món; pot ser un posat, una mentida; és corrupte; té problemes; el poder no canviarà; ella sí canviarà. I així podría continuar escrivint comentaris, més i més.

Ha de passar un temps, llarg. Tot s’anirà posant al seu lloc. Cert que queda molt bé poder-se fer una fotografia al seu costat, però em fixo en les seves mirades. Té les idees molt clares. Deixa fer, però es guarda tot el que veu dins la seva ment; escolta i es guarda les paraules que li interessen; agraeix els regals, i després en guardar-los, sap si són sincers o no; accepta tots els honors, i pensa que, mentre, es parlarà del seu país i dels seus problemes; creu en el seu poble, en la seva gent, en la seva responsabilitat d’aconseguir la llibertat i una vida millor, i un dia qualsevol, la gent podrà tornar al seu país i la seva vida no serà pitjor que ara. Aquest és el seu objectiu d’avui. Demanar ajut, però no a qualsevol preu. 
The more you see the more you learn. 

La fotografia que podeu veure en l’arxiu, me la miro pensant en els dos móns que representen les dues dones ; Birmània/Myanmar i Tailàndia. Una líder lluitadora, empresonada, sense llibertats i una política, Yingluck Shinawatra, que va guanyar les últimes eleccions a Tailàndia, germana d’un dels primers ministres més corruptes que mai ha tingut el país, Thanksin Shinawatra, i que precisament aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia a Bangkok ha revocat totes les sentències condemnatòries i amb l’absolució podrà tornar al seu país.

Enguany amics molt propers viatjaran a Birmània. Les seves paraules quan tornin seran veritat. Possiblement l’any vinent jo hi tornaré.
Mentre, continuaré observant.

Walk On Aung San Suu Kyi to your freedom.

Fotografia: Entrant a l’Hotel de Bangkok on s’ha celebrat un sopar de gala. Getty images

Arxiu: Dos móns diferents: Birmània/Myanmar i Tailàndia. Reuters.
 

Sí, ho ha aconseguit. L’any 1988 va patir ja arrest domiciliari i fins avui. El seu primer viatge fora fronteres ha estat a Bangkok. Ja ha arribat. 
Té un calendari ben intens a partir d’ara. El primer dia en arribar a Tailàndia va anar a Samut Sakhon, 30 kms al sud de Bangkok, on viuen milers de persones de Birmània-Myanmar, que treballen legal i il.legalment a Tailàndia. Va ser rebuda amb entusiasme, com arreu i els va parlar, els va donar esperances, confiança. La gent va escoltar el que volíen escoltar, que un dia podràn tornar a casa seva.
Aung San Suu Kyi ha d’aprendre i conèixer aquest món que li van negar de trepitjar durant més de 24 anys. Tampoc en sabia grans coses, perque no tenia cap accés ni a correspondència, ni a diaris, ni a ràdios, i per suposat, internet i les xarxes socials no han existit mai per a ella. La seva perseverància i coherència envers el seu país i el seu poble no ha canviat gens.

Des del 30 de maig a l’1 de juny assisteix a la conferència del World Economic Forum – East Asian Models for Transforming the Global Echonomy –. El President Thein Sein no hi és. Una altra escletxa que veig en aquest horitzó de ‘canvis i llibertat’ del país.
Estic pendent de saber si finalment anirà a Mae Sot, on es trobarà amb una dona excepcional, la Dra Cynthia Maung, les dues, Premi Internacional Catalunya de l’any 2008. – Pati dels tarongers – .Tornarà a Yangon i ben aviat pujarà en un avió que la portarà a Oslo, on rebrà personalment el Premi Nobel atorgat l’any 1991 i que no va poder recollir.

Seguidament anirà a Ginebra, Londres, Dublin, Paris. A Londres parlarà davant les dues càmares del Parlament i el dia 18 de juny, un dia abans del seu aniversari, serà a Dublin en un festival de música, i en Bono d’U2 li entregarà el Premi d’Aministia Internacional, que tampoc va poder recollir. Bono va compondre la cançó ‘Walk On’ per a ella i li va dedicar el concert de la seva última gira mundial. Bob Geldof, els Riverdance, Damien Rice també hi seràn.

La seva capacitat mental, és budista practicant, serà important per poder assimilar tots els canvis que veurà, viurà i experimentarà, al llarg del seu viatge. Necessita trobar-se amb la gent, parlar, veure el que passa en aquest món, trobar-se amb tots els refugiats i exiliats polítics del seu país que viuen com poden en països estranys per a ells.
Ha de veure les cares dels polìtics que són a dalt, els que mouen els fils, els que són de fiar i els que no ho són. Ha de fer veure a tothom que Birmània-Myanmar necessita ajut, però no a qualsevol preu. Són a la cua dels països més pobres, més corruptes i més poc desenvolupats del món.
Quan torni a casa, aquesta vegada sense por de no poder fer-ho, el seu bagul serà ple de coneixences del món occidental, dels canvis en les útimes dècades i que ella no va poder viure. Reflexionarà i continuarà lluitant perque la gent del seu poble pugui viure millor.
Ara no li explicaran el què passa, ella ho viurà en primera persona.

Segueixo aquest viatge amb expectació, emoció i esperança. 

Fotografia: Arribada a la Conferència del World Echonomic Forum a Bangkok. Getty Images
Arxiu: Davant el seu poble que malviu a Tailàndia, legal o il.legalment. A dalt del balcó, de color verd. AP Photo

 

Avui, 2 de maig 2012, Daw Aung San Suu Kyi ha près possessió del seu escó al Parlament del seu país, i que va guanyar en les eleccions parcials del propassat dia 1r d’abril.
Aquest escó és de la seva propietat des de l’any 1990 quan va guanyar unes eleccions amb majoria absoluta.
Ja era sota arrest domiciliari i la Junta Militar sorpresa per els resultats, va invalidar les eleccions.
Un cop d’estat ben fet, organitzat, disfressat. 

Una fotografia inimaginable tot just fa uns mesos. Quan vaig ser a Birmània el mes de setembre passat, encara era considerat un delicte parlar d’Aung San Suu Kyi, llegir algún llibre o mostrar una fotografia.

Queda molt per fer, molt, tot és possible, però el goig, l’alegria de veure-la en el Parlament del seu país, no me la treu ningú.

 

Ara ja és mitjanit a Birmània, però la gent és al carrer. El dia ha estat important. Ha estat la tercera vegada que han pogut emetre un vot des de fa més de quatre dècades.
Daw Aung San Suu Kyi ha guanyat el seu escó, el seu dret de seure al Parlament del seu país. Sembla que el seu partit, la NLD (National League for Democracy) podrà ocupar més de 40 escons. És el primer pas, petit, insignificant si ens ho mirem estadísticament, però molt important per la gent de Birmània. Han perdut la por i saben que amb aquesta petitíssima victòria, probablement, podrà convertir-se en una gran victòria en les properes eleccions generals de l’any 2015.

De moment esperarem les diferents reaccions i també els resultats. Estic encuriosida en saber què feran els països occidentals i els paísos veïns. Potser obriran més les portes i les sancions econòmiques s’afebliran. No ho sé. Cal esperar.
Última hora: La NLD ha guanyat en 44 circumscripcions ! La gent ha saltat d’alegria quan han vist per la pantalla que el cantant de hip hop Zayar Thaw ha guanyat el seu escó a Naypyidaw, la capital del país, on viuen el govern i els militars. Si les eleccions s’han celebrat per ocupar 45 escons, i si les dades es confirmen, la NLD haurà guanyat per majoria absoluta.

Ara, avui, la gent de Birmània està feliç i contenta. Suu Kyi ha pogut veure en persona com la gent tornava a implicar-se en política i ha perdut la por. I els joves que s’han mobilitzat li han donat suport. Recordem que ha estat en arrest domiciliari més de 15 anys.

El recompte de vots serà llarg, i no se sabran els resultats oficials fins d’aquí una setmana, però tothom sap a hores d’ara, que la NLD ha tornat a guanyar per majoria, igual que l’any 1990, malgrat els tripijocs i corrupteles electorals. 
Ha estat emocionant escoltar la cridòria de la gent que era davant la seu de la NLD esperant els resultats.

Bona nit Birmània. Aquesta nit ha sortit el sol. Demà el vostre somriure tindrà un altre significat i el vostre escepticisme continuarà, però d’una altra manera. Heu donat un pas endavant, però sabeu molt bé que sempre hi ha el pas enrere. Les vostres reinvindicacions i la vostra lluita no s’aturarà. Encara queden centenars de presoners polìtics sense llibertat, molts nens soldats, milers i milers de refugiats malvivint a les fronteres, i moltes coses per fer. El sol pot brillar molt de temps. Tot just acaba de sortir.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi sortint d’un col.legi electoral amb les flors del Thingyan a la mà. Reuters.

 

Vint-i-dos anys després de guanyar per majoria absoluta les eleccions generals demà Daw Aung San Suu Kyi tornarà a lluitar per guanyar un escó dins un Parlament ocupat per un partit format ara fa dos anys per la Junta Militar i un 25% dels escons per els militars.
En joc 48 escons. El seu partit presenta candidats a 45 d’aquests escons.
Però veient les multituds de gent que ha anat arreu del país a tots els seus mítins, és de preveure que la NLD guanyarà la majoria d’aquests escons en joc.

Però ahir en una conferència de premsa, Aung San Suu Kyi va afirmar que aquestes eleccions no seran netes ni lliures. Des del començament de la campanya la NLD ha denunciat intimidacions, irregularitats en el cens, menors en les llistes de votants. El vot per anticipat també ha estat manipulat. Malgrat tot, el Govern ha autoritzat la presència d’observadors de diferents països i també a periodistes. (Aquest matí ja he escoltat la crònica de’n Sergi Roca a Catalunya Ràdio. No haurà tingut la mateixa sort en Sergi Vicente de TV3 que va ser expulsat del país i ara ja figura en la llista ‘negra’).

– – – Ja ha començat el joc brut: Un nombre indeterminat de col.legis electorals han obert portes per la gent ‘gran’, ‘discapacitats’ i funcionaris per poder votar anticipadament.
Membres de la Junta Electoral, del Govern és clar, els faciliten els sobre amb el vot dins per un candidat de la USPD i no d’altres grups de l’oposició. Ja comencem ……
– – –

El President Thein Sein va obrir les portes de la líder de la NLD i va conversar amb ella l’any passat i va anunciar la ‘legalitat’ de que ella pogués presentar-se a aquestes eleccions parcials.
No ens enganyem, Thein Sein sap perfectament que aquestes eleccions de demà diumenge són crucials. Si no pot garantir llibertat i fiabilitat, perdrà qualsevol credibilitat no tan sols entre la seva gent sino també a l’estranger.

D’una banda ell compta amb els inversors estrangers, donants, rebaixar les sancions econòmiques, i també el cooperativisme i l’ajut, per alleugerir la pobresa i les necessitats sanitàries i educatives del país. I d’altra convèncer al poble, que totes ‘les reformes’ endegades són de veritat i vol donar una millor vida als seus ciutadans.
 
Mentrestant, Daw Aung San Suu Kyi estarà al Parlament. Tothom sap que ella és la clau. Ella i els altres membres de la NLD estaran envoltats per parlamentaris del partit majoritari del Govern, la USDP. Canviar la constitució de l’any 2008, aquest és el repte. 
Votada de manera vergonyant tot just després de la tragèdia del cicló Nargis on van morir més de 140.000 persones. En els propers tres anys, fins a les eleccions de 2015, Daw Aung San Suu Kyi tornarà a la vida política.
No, no es tractarà de guanyar uns escons, es vol lluitar perque l’any 2015 sigui veritablement quan els birmans, els kachin, els karen, els mon, els shan, els padaung, els pa o, i la resta d’ètnies, tinguin la llibertat de votar sense por.

Daw Aung San Suu Kyi ja ha manifestat que encara hi ha un llarg camí abans que Birmània sigui lliure i seure en un escó al Parlament no vol dir de cap de les maneres que ja està tot guanyat. Ens al contrari, és senzillament el primer esglaó per arribar-hi.
I jo diría que hauran arribat al replà.

Si es pot veure algún canvi a Birmània podríem dir que el camí cap a la democràcia tot just ha començat i és llarg, molt llarg.

Queden unes hores perque els col.legis electorals obrin les portes. Encara hi ha més de 800 presoners polítics empresonats. Des de gener de 2011 més de 150.000 persones han fugit del país i el nombre de refugiats ha augmentat considerablement. La pobresa és evident. Daw Aung San Suu Kyi va guanyar unes eleccions netes l’any 1990, i un any després va ser empresonada. Més de quinze anys sense llibertat. L’esperança i també l’escepticisme és el que es respira dins el país.
En els propers díes veurem les reaccions d’aquest govern presidit per el senyor Thein Sein i també la dels països occidentals i els veïns asiàtics.
Amics tornaràn de Birmània a finals de la setmana vinent. El dia 17 d’abril és el Thingyan, l’any nou birmà. Ho celebrarem ? I tant que sí.

Fotografia: Un infant obrint la porta on les urnes ja són a tocar. Reuters.
Arxiu: Ngu, és la flor que simbolitza l’esperit del Thingyan.
 

Diumenge 1r d’abril celebren eleccions parcials a Birmània. 48 escons en joc. Ja en vaig parlar en un altre apunt – ACÍ –

Daw Aung San Suu Kyi ha fet una campanya intensa. Ha viatjat al nord, al sud, a l’est i a l’oest del país. El seu partit, la NLD, i ella en concret, lluitaran per obtenir aquests escons. Ha trobat dificultats de tota mena, des de la prohibició de fer els mítins en els llocs escollits, de fàcil arribada per la gent, i haver d’anar fora Ciutats en llocs difícils per la mobilitat, o a rebre atacs per part de membres de la Junta, o aquest últim cap de setmana, no autoritzar a utilitzar un vaixell ràpid i gran per visitar diferents illes de l’Arxipièlag Mergui. 
Van viatjar en tres barquetes petites i el viatge es va allargar moltes hores, per una mar revoltada. Va tornar a Myeik, a terra ferma, va parlar, malgrat tot, davant més de 10.000 persones i va escoltar la gent de la Divisió de Taninthayi, sud-est del país, al mar d’Andaman, frontera amb Tailàndia.  El cansament, la presió constant i el malestar van aparèixer i el seu metge va decidir tornar a Yangon ja que les seves condiciones físiques eren molt dolentes. Ha cancel.lat els seus viatges programats. Té encara pendent un viatge a Natmauk, ciutat on va nèixer el seu pare el General Aung San.

Aquestes eleccions parcials seràn  les primeres en que participarà després de les que va guanyar per majoria absoluta l’any 1990. Daw Aung San Suu Kyi s’arrisca molt. Què pot fer en un Parlament dominat per majoria absoluta per el partit de la Junta Militar més un 25% obligatori d’escons per els militars ? Tothom s’ho pregunta. És una estratègia temerària? Totes les ‘reformes democràtiques’ que s’han anunciat i que són una realitat, són també una estratègia per part del Govern de la Junta, un maquillatge per fer contents als països veïns i als occidentals. Daw Aung San Suu Kyi vol entrar en el joc democràtic del seu país en inferioritat de condicions, però amb un suport popular més que evident. El Govern, l’exèrcit, té la força, ella té la raó. El poble encara té por, ella no en té gens ni mica.

Tots aquests canvis es palpen a les grans Ciutats, però en els petits pobles, els camperols, a les muntanyes, lluny, la vida continúa exactament igual. Problemes per accedir a l’educció, res de mobilitat, ni transport ni carreteres, rails de tren de joguina, electricitat zero, preus molt per sobre de la capacitat econòmica de la gent, sanitat inexistent. La gent, el poble, confía obertament amb Daw Aung San Suu Kyi. Ha aconseguit parlar a milers i milers de persones. Tothom té la mirada posada en les eleccions generals de l’any 2015.

Ara vindrà un temps de transició, amb més llibertats sí, però encara amb més de 800 persones empresonades per raons polítiques.

Guerrilles encara obertes entre l’exèrcit i els Kachin, o els Karen. Nens soldats formant part de l’exèrcit. Protestes sorprenents d’un grup de monjos a Mandalay demanant l’alliberament dels presos polítics. Una vaga llarga i encoratjadora de les treballadores d’una fàbrica tèxtil de propietat xinesa als suburbis de Yangon.

Convidats a visitar el país durant cinc díes, els redactors en cap dels diaris més importants amb seu fora del país, Mizzima a l’Índia, Democratic Voice of Burma a Noruega, The Irrawaddy a Tailàndia, van poder tornar al seu país després de més de vint anys. Intenten que tornin, però després del viatge ‘sorpresa’, aquests periodistes valents han rebutjat l’oferta, no no ho ténen gens clar i volen esperar a veure els aconteixements després de l’1 d’abril i ser a l’oposició a l’estranger per poder explicar tot el que passi a Birmània fins les eleccions de l’any 2015. És el que els han dit, companys que viuen a Yangon, a Mandalay, a Sittwe, a Mulmein, a Monywa. Qui podrà informar al món del què passa a Birmània si us quedeu ? 

Com serà la reacció del President Thein Sein si Daw Aung San Suu Kyi i el seu partit la NLD guanyen els 48 escons ? Perque tot sembla que serà així, malgrat les males arts i corrupteles que ja han començat a practicar.

Mentrestant els amics van explicant la seva vida de sempre, sense canvis, mateixos problemes, pobresa, molts infants al carrer sense escola, alliçonant a la població, ells i elles viuen amb el que tenen, somriuen, s’afanyen a que no els falti el més essencial per continuar endavant.
Aviat arribarà el nou any, de l’11 al 21 d’abril, festa gran a Birmània. La festa de l’aigua. Tothom es purifica amb l’aigua i entraran en un nou any ple d’incerteses i escepticisme, però també amb somriures optimistes.

Fotografía: Daw Aung San Suu Kyi a Myeik diumenge passat. Foto AP.

 

Aquest divendres 24 de febrer Daw Aung San Suu Kyi ha visitat la ciutat de Myitkyina, a l’estat de Kachin. No pensava pas que ho pogués fer. Per la circumscripció de Moe Kaung lluitarà per guanyar un escó, Khin Kyi del partit NLD. Ha viatjat per donar-li suport i parlar amb els Kachin, ètnia majoritària en aquesta part del país.
L’exèrcit guerriller i independentista, el KIA, fa més d’una dècada que lluita per les llibertats del seu país. Malgrat es va arribar a un acord de cessament del foc l’estiu passat, tot va canviar, i milers de desplaçats s’han vist forçats a creuar la frontera amb Xina i demanar refugi.
He vist uns videos de la seva arribada a Myitkyina. L’entusiasme de la gent és enorme.
Malgrat  la controvèrsia de per que es presenta a unes eleccions de només 48 escons, la realitat és que Birmània té una persona en qui creure i que uneix el poble. 
El General Aung San, nacionalista i independentista, que va aconseguir dir adéu al Regne Unit, sabía que no sería possible la configuració d’una Birmània independent sense un acord amb les ètnies més importants (n’hi han 137). En una reunió a Panglong, estat de Shan l’any 1947, es va signar aquest acord. Avui tots els que desitgen la democràcia real i lliure tornen a mirar el passat i el reinvindiquen.
Daw Aung San Suu Kyi, filla del general Aung San, es refereix a ”l’esperit de Panglong’ i així ho va dir, ben alt, a la gent de Myitkyna, igual com ho va fer durant la campanya de l’any 1990. Sense les ètnies i la seva autonomia dins un estat federal, aquest país no resoldrà mai la violència i els seus greus problemes.
Ha parlat en la llengua kachin i pel que he vist i he llegit, ella pot fer que la gent perdi la por. Ella juga en desavantatge i ho saben. Uns poquets escons dins un Parlament ple de militars transformats en polítics més els seus col.laboradors, no és gran cosa.
Però l’any 2015 hi han eleccions generals. Un cop, encara que petit, en aquest Parlament és important. 
Sí, Birmània va canviant, però no del tot. El poble continúa sense creure en aquests canvis del President Thein Sein i jo tampoc me’ls crec.
La sensació que es respira és que la situació actual del país i les reformes fetes han donat un nou dinamisme amb el que el país pot veure canvis encara més grans, però els  escèptics, que són majoria, demanen un ‘pla B’ per si han de recular, perque no saben amb certesa el que pot passar demà.

Myitkyina – Estat de Kachin on està ? 

Nord de Birmània. Al nord-oest l’Índia, al nord-est Xina. És en aquest estat de Kachin on podem trobar les muntanyes més altes, de fet és la part més al sud de l’Himalaia.  
Entre els anys 1937 i 1942 es van construir dues carreteras importants  ( 1.200 kms en total) que surten de Myitkyina, una a l’oest fins a Ledo, Índia i l’altra a l’est per Bhamo fins a Wanting, ja a Xina i arriba fins a Kumming, estat de Yunnan. Van ser dos punts d’entrada i sortida essencials, com també comercial i estratègics durant la Segona Guerra Mundial.
Avui necessites encara una autorització especial per poder viatjar per aquests indrets. Però sí que es pot visitar Myitkyina i Putao, des d’on es pot fer un trekking per els amants de la muntanya a la zona de l’Himalaia. El lloc és una meravella. La zona de la frontera amb Xina arribar-hi és més difícil per els enfrontaments entre els exèrcits del govern i del KIA.
La majoria dels habitants de l’estat de Kachin són d’ètnia tibetano-birmana, i representen a quatre llengües, el Jingpaw, el Maru, el Yaywin i el Lisu, totes elles anomenades en una sola per els birmans, el Kachin. Com escriuen en un sistema d’alfabet llatí del secle XIX i que van deixar els missioners de l’esglèsia de Roma, el Jingpaw s’ha convertit, i encara ho és avui, en lingua franca d’aquest estat. Més de 1.500.000 de persones parlen, escriuen i viuen en Jingpaw. És un tipus de llengua vehicular que es va utilitzar molt per els mercaders europeus en els seus viatges per Àsia. Podíem fer un símil amb l’Arameu.
Altres característiques de l’ètnia Kachin és el gumlao-gumsa, una administració civil semi-democràtica i que encara avui, dins el règim dictatorial del Govern birmà, és utilitzada. Un exemple ben curiós; el més jove de la família és l’hereu legal quan els pares moren.
Des de l’any 1962 el Kachin Independence Organisation (KIO) i el seu exèrcit el KIA, han defensat la seva independència. Només van deixar les armes quan Daw Aung San Suu Kyi va presentar-se a les eleccions de l’any 1990 i tots van votar el partit que ella representava, el mateix d’avui, la NLD.
És difícil poder viatjar sense un permís especial per aquesta país per els enfrontaments bèlics encara existents. El projecte d’un pantà gegant per part de la Xina dins a Birmània a la capçalera del gran riu Ayeryawady van fer tornar, no fa pas gaire, els enfrontaments armats entre l’exèrcit del govern i el KIA. Milers de desplaçats, pobles arrasats. Fa dos mesos la fam era un dels problemes més grans al nord de Myitkyina. Accedir-hi era un repte difícil d’assolir. Les Nacions Unides van reclamar al govern del President Thein Sein d’aturar la violència. Els Kachin han patit una veritable barbàrie en aquests últims mesos. Com és habitual, el què passa a Birmània, no és notícia.

‘Salvem l’Ayeryawady’ va ser un clam i finalment el Govern va parar el projecte i de moment les obres del pantà s’han aturat. Aquest és un dels canvis ‘importants’ d’aquest Govern.

Daw Aung San Suu Kyi ha estat aquest cap de setmana a l’estat de Kachin, sí, i ha portat esperança a la gent, encara que jo comparteixo el que es diu …. cal tenir preparat un pla B, per si de cas. No, no, encara no es veuen els grans canvis.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi amb el vestit dels Kachin a la seva arribada a Myitkyina.
Arxiu: Daw Aung San Suu Kyi davant la multitud a Myitkyina.
          Visita a un lloc molt especial el mes de setembre passat. El quadre presideix la  
          biblioteca. Fotografía RG.
 

Ahir un amic em truca per telèfon per conectar amb RAC1 i escoltar una entrevista amb la periodista Txell Bonet que va aconseguir parlar i escriure un reportatge de Aung San Suu Kyi mentre era a Birmània.
No puc negar que em va emocionar escoltar-la, molt ben documentada, va explicar exactament el què passa a Birmània.
Avui en el Magazine de La Vanguardia surt publicada aquesta etrevista i en el digital es pot veure un video. Fantàstic !!

No puc deixar de pensar en una nit, fa ja moltes setmanes, en un programa de ràdio, una periodista explicava que volia marxar i viatjar i el seu primer destí seria Birmània, ja que les eleccions del 10 de novembre eren ja imminents. No recordava el nom de Suu Kyi, no sabía molt bé la història del país, demanaria un visat. Vaig trucar a la ràdio explicant la realitat, la veritat del país. I que no demanés un visat com a periodista, però com a turista. Els periodistes no són benvinguts a Birmània. Reconec que em va semblar una mica superificials les seves declaracions, una mica com amb poc coneixements del país. Ara descobreixo que era na Txell Bonet.

Però, ha fet una feina extraordinària, i el seu article és magnífic i poder entrevistar a Suu Kyi a la seu de la NLD un veritable triomf. 
De ben segur que ara sí sap què passa a Birmània i ha entès molt bé a la gent i tota la hipocresía i vergonyants accions que duen a terme països dits demòcrates i d’altres que no ho són tant, però ‘comerciar’ amb dictadors sempre paga la pena, oi ?

He accedit a molta informació d’una persona que està empresonada, un actor i còmic, Zarganar. Vaig escriure un apunt el mes d’agost de 2008 (i llegiu un dels molts comentaris que va escriure la sempre recordada i estimada Xesca Ensenyat, i que llegit avui, és actual, com si encara la veiés a punt d’anar a la platja, però abans havia d’escriure …. ai Xesca !)  Clickeu ACÍ.

Han estrenat un documental. Abans de ser jutjat, el van entrevistar, i aquest ha estat el leif-motif de la pel.lícula. El meu apunt està ‘quasi’ enllestit’.
És una altra veritat del què passa a Birmània.

Gràcies Txell per aquest reportatge. Molt ben fet, escrit i explicant les teves emocions.

Per llegir el reportatge ..

               Clickeu ACÍ

Per veure el video …..

               Clickeu ACÍ

He anat recollint declaracions i articles de la premsa, no oficial, del país, editada fora fronteres o clandestinament. Hi han llocs del país que encara no saben que Suu Kyi és lliure. Es percep un amor incondicional envers ella. És una líder que pot continuar amb la ‘seva’ revolució quan la va començar l’any 1988.

Per a mí revolució significa .. canvi … físic o espiritual o intelectual. Comença dins la ment .. i ha de començar primer de tot en la mateixa gent, en el poble.  Estic molt, molt afalagada i honorada de la fe i l’amor que estic rebent aquests díes. Però han d’entendre que jo no sóc la persona que ha de portar aquest canvi. Ells, tota la gent, són els que m’han d’ajudar i molt per començar aquesta revolució no-violenta. 

Sóc una ciutadana birmana, i per tant la meva seguretat depèn dels governants actuals del país.

Si volem aconseguir millorar la nostra vida, ens hem d’arriscar, i tenir la capacitat de fer-ho, i hem de ser eficients. Si utilitzem la nostra força en la direcció correcta, ningú la podrà trencar. Coratge significa treballar per allò que un somía i està convençut, i amb perseverància i una mentalitat forta i la llibertat d’un mateix per fer el bé, s’aconsegueix el que un es proposa. La paraula coratge no té cap sentit si s’utilitza la força física, la força bruta i es dispara fent molt de soroll.

Els generals no estàn contents, encara que sabíen perfectament que el poble és al costat de Suu Kyi. 

Les fotografíes que podeu veure les he escollit perque veig les mirades de la gent; una visita a un centre per malalts de SIDA a Rangoon. Tan ella com els malalts s’intercanvíen flors. Aquestes mirades plenes d’amor; el poble de Birmània les ha trobat en falta tots aquests anys. També te’n donen de força i esperances. 

Les mirades que vaig copsar l’any passat viatjant per el país, tristes, esperant, fe, capacitat de resistència, fins i tot en les mirades dels soldats hi vaig veure mirades i pensaments confusos.

Suu Kyi torna a ser prop d’ells. La seva prioritat …. els més de 2.100 presoners polìtics que es pudreixen en les infames presons birmanes i la reconciliació ….

Uns amics van arribar ahir a Rangoon. Els van obrir les maletes, dins hi havíen medicaments, van haver d’explicar perque els portàven, i finalment la policia els va donar les gràcies per ajudar al poble de Birmània. A Rangoon hi havia moviment i quan preguntàven per The Lady, la gent somriu, sempre ho ha fet. El taxista per prudència no va voler passar per davant casa seva, ara ja amb el camí sense barricades. Avui ja marxaran al seu destí fora de Rangoon.

Aung San Suu Kyi va anar a la seu del seu partit NLD; va assistir al funeral de la dona d’un vell company de lluita, de partit, va anar a Shwedagon a fer les pregàries (ella és budista practicant), va parlar amb membres de la diplomàcia i es va reunir amb la seva gent del partit NLD.

Al diari The Irrawaddy per primera vegada han obert una secció de missatges; n’hi han molts i segueixen arribant. Els texts són emocionants. N’he fet un recull; és la veu del poble:

Estimada mare; Tot el temps que heu estat empresonada, la nostra moral s’ha anat perdent per culpa de la pobresa. Ens hem enmirallat en altres persones. No hem tingut la força de ser nosaltres mateixos. La pobresa ens ha ensenyat a ser com un gos que sempre cerca la cara del seu amo. Hem fet mal a gent que ens estimava per mirar a una altra banda i rebre’n profit. La nostra moral és egoïsta i no pensem en els demés. No tenim cap futur per continuar vivint. No tenim vergonya de vendre el nostre cos a l’estranger, a qui el demana. Molta gent s’aprofita de nosaltres. No tenen pietat. Ens sentim com una mercaderia. Si us plau, mare, ajuda’ns a recuperar, a canviar, a preservar la nostra moral.

Al meu àngel estimat; Crec que aquesta és la vostra última oportunitat. Ja teniu uns anys, seixanta-cinc. Aquests propers díes, setmanes, mesos, anys seràn curts. Us tornaran a empresonar. Com si tot fos un joc de taula, i les peces es van movent segons convinguin. Fins que vostè pugui fer canvis i guanyar la partida. El General Than Shwe també és vell, però ha deixat unes bones arrels en les noves generacions de militars. I nosaltres, els joves, aquesta nova generació ? També som arrels, sense uniformes,  i volem participar.

Estimada tieta Suu Kyi,
En nom del poble Kachin vull celebrar la vostra llibertat, esperant que la Junta no hagi posat condicions. El vostre compromís amb la veritat és cabdal per el nostre poble, és no perdre les esperances i la  vitalitat per continuar endavant. Per aquest motiu, voldríem honorar-te amb el títol de ‘ Icona i símbol de la veritat ‘ que ha lluitat sempre amb honor contra el dimoni de la Junta, el nostre enemic envers les diferents ètnies d’aquest país i la seva oposició a una Democràcia Federal, com l’acord que va signar el vostre pare a Panglong l’any 1948.

Mare, àngel, tieta … The Lady …. així s’adrecen els birmans quan volen parlar amb ella o li escriuen cartes.

Quin paper podrà exercir ara ? Sí és cert que l’impacte del seu alliberament ha estat important, i molt, per la gent de Birmània. Fins quan ? El ressó internacional ha estat important, com quan passa una catàstrofe (Cicló Nargis) o un esdeveniment (revolució dels monjos). Després, el silenci. La Junta controla el Parlament, el poder, l’exèrcit, tot.

Milers de persones han escoltat el seu primer discurs aquest migdia de diumenge. No ha canviat. Continúa explicant a la gent com aconseguir la democràcia sense violència, amb coratge, perseverància. Però les seves primeres paraules mereixen un altre apunt. La fotografia d’avui matí es pot veure quan arriba a la seu de la NLD i milers de persones són a prop seu. No he vist mai tanta gent prop de la Junta ……

Aquest poema em sembla adient per llegir-lo avui, no només per aquest país, Birmània, per molts d’altres que viuen sota un poder, de vegades invisible, i no tenen llibertats. 

Rise like lions after slumber
In unvanquishable number.
Shake your chains to earth like dew.
Which in sleep has fallen on you.
Ye are many – they are few.

Percy Bysshe Shelley – Poeta – 1792-1822

Em dona molt de guster, molt, penjar aquesta fotografia, d’avui, a la tarda (hora de Rangoon). Daw Aung San Suu Kyi darrera la reixa de casa seva, lliure, on anys abans, tots els diumenges per la tarda s’apropava una munió de gent per escoltar-la.

Quantes fotografíes hauré vist d’aquell període que va gaudir d’una llibertat efímera, fins que la van tornar a empresonar ! Ara aquesta fotografía és viva, d’avui, i ha volgut ser novament darrera la reixa per dir les seves primeres paraules al poble.

Avui és un día de joia, i cal disfrutar-ho. El cava és a la nevera i els rovellons i la botifarra al forn. Vaig a preparar laphet, aquesta amanida birmana deliciosa. I dinaré molt a gust, sí, molt a gust.

Tot just fa uns minuts, 18:00 hores a Rangoon, ha sortit de casa seva on ha estat empresonada, davant la alegria i els crits d’entusiasme de centenars i centenars de persones que esperàven amb impaciència i expectació aquest moment.

És la notícia FANTÀSTICA d’última hora. Ara a continuar cercant per la xarxa, fotografíes, reaccions, comentaris. ….. i veure quin serà el seu futur !

Un apunt breu … continuarem.

AVUI DAW AUNG SAN SUU KYI HA ESTAT ALLIBERADA.

Això és el que es pregunta la Junta Militar. Ara són 3/4 i 10 minuts de 2 del migdia a Rangoon.
Més i més gent és davant les barricades que impedeixen apropar-se a la casa on és ella, i també a la seu del seu partit la NLD. Rumors i més rumors. El termini de la seva posada en llibertat acaba a les 7 de la tarda, hora local ( una del migdia a casa nostra).

Win Tin, periodista, polític, gran amic de Suu Kyi i que va obtenir la seva llibertat ara fa més d’un any, manifesta que probablement els generals es pregunten quines conseqüències podrà tenir el seu alliberament; investigar el frau de les eleccions, els últims enfrontaments entre les ètnies Shan i Karen contra l’exèrcit birmà, el què dira davant el món, parlar amb el poble, continuar amb la seva lluita de la no violència per aconseguir la llibertat … no tenir por.
Legalment, la Junta no pot allargar més el seu empresonament i aquest fet els coloca en una posició veritablement difícil envers el món, després de les eleccions vergonyants que han organitzat.

Deixar a Suu Kyi lliure seria un primer pas per fer creure al món que sí, que volen fer canvis (¿¿??). No crec que estiguin discutint les condicions del seu alliberament. Ella mai ha acceptat una llibertat condicionada. Però encara llegeixo comentaris de gent que li diu que no sigui ‘tan dura’, ‘tan inflexible’ ….

Ara mateix ja hi ha més d’un miler de persones esperant, expectants, amb un somriure, felices. La persona que li porta el menjar ha entrat com sempre, pel matí, aviat. Uns diuen que a les 3 de la tarda., d’altres a les 6 de la tarda sortirà de casa seva per anar a la seu de la NLD i que les barreres les treuran. El seu nom és el que apareix en tercer lloc als twitters de tot el món.

Esperarem i esperarem ….. L’ordre ha estat signada, ja no hi un pas enrera.

Avui fa 15 anys i 118 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Els rumors no paren. Suu Kyi ja va dir per boca del seu advocat que no acceptaria el seu alliberament condicionat. Ser lliure vol dir poder moure’s arreu del país, tornar a les seves activitats polítiques i reclamar la llibertat dels 2,100 presoners polítics encara empresonats. Ho acceptaran els generals ?El seu advocat afirma que per llei, aprovada per aquesta Junta Militar, Suu Kyi ha de tornar a ser lliure demà, dia 13 de novembre.
Ara ja és negra nit a Rangoon. La gent ha marxat a casa seva, però molts s’hi volen quedar tota la nit, i els periodistes tampoc es volen moure. Darrera la barrera està la casa de Suu Kyi, la University Road 54. Els soldats vigilen. La gent esperant. Serà una nit llarga.

Una gernació de gent és a hores d’ara davant les portes de la seu del partit NLD, més de mil persones. Els dirigents del partit en veure que cada vegada s’apropa més gent els han demanat de marxar a casa i tornar demà matí, dissabte. No sé si marxaran. Jo em quedaria fins veure-la entrar per la porta.

Diplomàtics amb residència a Rangoon s’han presentat a casa d’Aung San Suu Kyi i fa una hora que han marxat.
La expectació és màxima. El fill petit de Suu Kyi, Kim de trenta-tres anys, li ha estat autoritzat el visat a l’Ambaixada de Myanmar a Bangkok per viatjar a Rangoon i veure la seva mare després de més de deu anys.

Serà veritat que en acabar d’escriure un apunt deixi ja d’informar els anys i els díes que aquesta dona està empresonada ? Però, sí que crec que hauré de deixar escrit els milers de presoners polìtics que encara són a la presó.

La fotografía és de la última vegada que va ser lliure, però només per uns mesos, fa més de quinze anys. 
Tant de bo pugui veure fotografíes d’avui o demà éssent lliure i rodejada de la gent que l’estima. Serà una nova estratègia del General Than Shwe ? Fer volar coloms ?
Tot és possible … a no ser que el seu astròleg li hagi dit que avui és el dia, que Suu Kyi ha de ser alliberada, perque ell i la seva família puguin guanyar el seu karma ?

El video tot just de dues hores ençà; enregistrat clandestinament, sense sò. La gent esperant.