El primer ha estat un intercanvi amb nosal3 en som + de 3. El llibre és Com parlar dels llibres que no hem llegit, de Pierre Bayard, Biblioteca Universal Empúries. Com que l’amic Toni n’ha parlat en dos apunts del seu bloc, us hi remet. Ací teniu el primer i en aquest altre enllaç
és el títol del llibre coordinat per Antonio Signes i editat per Carena editors, sl, l’any passat. Finalment, l’he pogut llegir. És el testimoni de 14 sacerdots secularitzats de la diòcesi de València. Dos (Vicente Conejero Martínez i FRancisco Tro Barber) ja han mort (DEP). La resta (12) viuen i donen, al llarg dels seu
Del número 1.314 d’El Temps vull fer-me ressò d’un fragment d’una Carta de Jordi Oriola, de Barcelona: “Amb el manteniment del dimoni que es constitueix a partir d’ETA, l’estat espanyol es permet el luxe que la població no qüestioni la il.legitimitat de la llei antiterrorista, o l’aberració democràtica de la llei de partits, o
Anit tingué lloc la Nit Astronòmica al Corral de Rafel. Després de dues activitats a les quals no vaig poder assistir, anit sí que ho vaig fer. Cap a les 21h00 arribàvem al Corral de Rafel. La primera impressió fou de desolació pel recent incendi que afectà el paratge el passat 16 d’agost. Un cop
El número 340 de SAÓ, corresponent als mesos de Juliol i Agost d’enguany, a part de les col.laboracions habituals, duu el Quaderm Central dedicat a Carles Santos. Us n’explique el contingut breument. Pel que fa a les seccions habituals, cal destacar l’editorial (Hatshepsut & Aknaton?), A peu de pàgina (Les llagostes de 1756, Josep
Municipi situat a l’extrem de la Safor. La superfície del terme participa de pla i muntanya. Està accidentat als contraforts de la serra d’Ador. El terme està drenat pels barranc d’Alfauir. Un terç del seu sòl, aproximadament, està conreat; la resta, sense conreu, està poblat de pins i mont baix. El conreu del regadiu està
Arribem a poc a poc a la fi del viatge per EUSKAL HERRIA. Divendres, 14 d’agost. Aquest dia el dedicàrem a la visita cultural de Getxo. Com ja us he dit Getxo són quatre nuclis urbans en un sol municipi (anomenat habitualment Algorta). Aquest dia, a més a més de passejar pel passeig marítim del
Des d’ací vull unir-me als desitjos de felicitat per a l’home subterrani. Avui fa 99 anys. I dilluns llegíem a LEVANTE-EMV aquest article que subscric totalment. Josep Lluís Bausset, símbol viu del valencianimse (Levante-EMV) ISABEL CLARA SIMÓ * Un país necessita referents que puguen ajudar-lo a avançar en el camí del seu redreçament nacional. Qualsevol
Dimarts, 11 d’agost. Aquest dia era de trasllat cap a l’altre indret on romandríem la resta de dies a USKAL HERRIA. El poble triat a l’atzar fou Getxo. Bé, dir poble és dir quatre pobles. M’explique. Getxo és un municipi format per Les Arenes, Neguri i Santa Maria de Guetxo (juntament amb Algorta), configurat
Com us vaig dir aquests dies passats he estat per EUSKAL HERRIA. Isquí el dissabte 8 d’agost per tal de fer nit a Aizpeitia. El camí trancorregué amb les diverses parades habituals en aquests viatges. Vam dinar (a partir d’ara empraré el plural perquè enguany hem estat quatre persones les que hem fet aquest recorregut)
Municipi situat al sector de l’Albufera. La superfície del terme és totalment plana, amb una ampla zona de marjal que limita amb l’Albufera. El barranc de Xiva o de Torrent corre per tot el límit amb Massanassa; immenses sèquies travessen el terme, entre aquestes la de Favara. Té estació en la línia de ferrocarril València-Xàtiva.
Aquesta història passà fa molts anys a sis cecs en un indret d’Africà quan el Fon, cap tradicional de la tribu, anava a visitar-los. Els sis cecs s’assabentaren que el Fon estava de camí al poble muntat en un elefant. Ningú, contra el que devia ser de creure, havia vist un elefant. Aquests vivien a
Municipi situat a la vall alta del riu Magre. La superfície del terme és bastant plana, perquè té elevacions que sobrepassen els 800 metres d’alçària, i destaquen els vèrtexs geodèsics de tercer ordre de l’Ermita, amb 858 metres i la Talaia de Caudete, amb 860. El riu Mare, afluent del Magre, travessa el terme d’oest
Crec que poca gent que haja viscut els anys 90 i següents no sabrà qui és Núria Cadenes. Nascuda a Barcelona l’any 1970 i resident al Cabanyal des de fa uns anyets. Treballa de redactora a El Temps, la tenim al facebook i, de tant en tant, escriu. Així tenim les Cartes de la presó,
Un conjunt de relats, escrits després de l’Abrecartas, vénen a ser una continuació del que ha estat la novel.la. Hi ha personatges com aquests: la dona que viu subjecta al llampec d’un quadre, el policia apesarat pel seu uniforme, el jove poeta que treu inspiració dels secrets d’una mansió encantada. És un llibre de relats,