Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 d'agost de 2009
1 comentari

La història de l’elefant

Aquesta història passà fa molts anys a sis cecs en un indret d’Africà quan el Fon, cap tradicional de la tribu, anava a visitar-los.
Els sis cecs s’assabentaren que el Fon estava de camí al poble muntat en un elefant. Ningú, contra el que devia ser de creure, havia vist un elefant. Aquests vivien a la sabana, a alguna distància de la seua aldea. “Un elefant! Com deu ser?” es preguntaren.
I anaren a cercar-lo. Era època de pluges. La sabana africana estava en l’esplendor de la seua vegetació. Caminaven entre les altes herbes amb dificultat. Un capvespre toparen amb un ramat d’elefants que descansaven al costat d’un gran toll. Cada u s’havia apropat per un costat. El primer topà amb la trompa d’un d’ells. El segon amb un ullal d’un elefant tombat. El tercer acaronà l’orella d’un elefant jove. El quart entropessà amb la pota s’un elefant erguit. El cinqué amb la panxa d’un elefant adult. El sisé assolí la cua del més vell de la manada. No es detingueren massa temps, tots ells sabien que era perillós romandre al costat del ramat. Tornaren a casa segurs que sabien com era un elefant.
Ja al poblat començaren a xerrar sobre el que havien descobert. “Que n’és, de fantàstic un elefant” digué el primer, “tan bla i allargat”. “No, és allargat però molt dur”, digué el que havia tocat l’ull. “Que va!, digué el tercer que s’havia trobat amb l’orella, “un elefant és pla i flac com un filet gran de carn de nyu blau”. “Què dius! si era com un gran arbre” digué el que tocà la pota.
Els altres dos, que s’havien retardat enm la tornada venien discutint. Un deia que un elefant era com la paret d’una cova i l’altre que era com una corda. La discussió es tornava cada vegada més violenta i absurda. Inclús, els sis cecs començaren a pegar-se.
Aleshores arribà un veí que sí podia veure i els digué: “Tots teniu raó, totes aqueixes parts formen un elefant”.
 
PD: Una història trobada per un paper qualsevol. Us n’he fet la versió en la nostra llengua. 

Reflexions (I)
02.03.2016 | 4.26
Més llengua
25.08.2006 | 6.55
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Primer: Que el tot, format per les parts que el composen, és alguna cosa més que la suma d’aquestes.

    Segon: Que els sentits, tot i tenir-los molt desenvolupats, ens poden enganyar. No cregueu tot allò que veieu, toqueu, tasteu, oloreu o escolteu… sense haver-ho comprovat les vegades que faci falta per confirmar-ho…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.