Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

¿Por qué nos salimos? Los secularizados

és el títol del llibre coordinat per Antonio Signes i editat per Carena editors, sl, l’any passat. Finalment, l’he pogut llegir. És el testimoni de 14 sacerdots secularitzats de la diòcesi de València. Dos (Vicente Conejero Martínez i FRancisco Tro Barber) ja han mort (DEP). La resta (12) viuen i donen, al llarg dels seu text, testimoni del patiment innecessari a què foren sotmesos quan demanaren la secularització. Alguna de les raopns per a negar-los-la inicialment són de jutjat de guàrdia: a un de tant el Vicari General o bisbe auxiliar li va arribar a dir que deixava l’Església per una dona, quan si seguia dins podia tenir totes les que vulguera (cite de memòria). 

Tots els testimonis són dignes d’admiració per la valentia que van tenir a l’hora d’assumir que l’Església a què havien estat “consagrats” amb el sacerdoci no era la que ells esperaven sinó una de molt diferent. I aquesta valentia, en algun cas, fou més important encara perquè, de la nit al matí, es veren al carrer i malmirats (sense una pesseta ni treball). No hem d’oblidar que no se’ls ha deixat “impartir” la classe de Religió als centres educatius. 

També és cert que algun dels que han deixat el seu testimoni al llibre no foren “víctimes” d’aquesta manera de fer del bisbat i comptaren amb la comprensió d’amics capellans (i d’algun bisbe). Però no foren els casos més nombrosos.

Us deixe la referència dels exsacerdots que expliquen el seu testimoni per si algú/na els coneix i vol saber com els ha anat fins avui. I encara que tard hem de ser solidaris amb aquells que un dia escolliren l’Església per tal de dur el missatge de Crist al pobre, desvalgut, etc. i des de la mateixa Església no els deixaren fer-ho així. 

Vicente Conejero Martínez, de Canals, nascut l’1 de desembre de 1927, ordenat sacerdot en 1955, destinat a Tàrbena i Bolulla (6 anys) i a La Nucia  (10 anys). SEcularitzat l’any 1972, ha estat casat, ha tingut un fill i morí el 30 d’abril de 2007.

José Palau Guillem, d’Ibi, nascut el 3 d’agost de 1930, ordenat en 1953, ha estat Superior del Seminari, estudis a Viena, director del col..legi de deficients de Rocafort, secularitzat en 1975 i casa des d’aleshores. Funcionari del Ministeri de Treball des de 1970, jubilat en l’actualitat.

Francisco Tro Barber, d’Altea, nascut el 23 de juliol de 1928, ordenat el 1953, rector de Quesa, Bicorp, Favara, Castelló de Rugat, MOntcada i València, secularitzat en 1972, casat amb dos filles i mort el 8 de juliol de 2007. 

Ramon Gascó Molina, d’Algar del Palància, nascut en 1931, ordenat en 1954, Superior del Seminari, LLicenciat i professor de Teologia a la Facultat, secularitzat en 1990, actualment casat.

Antonio Vicedo Calatayud, d’Alfafara, nascut en 1928, ordenat en 1955, capellà de Castell de Castells, Tibi, Elx, Formentera i Hertats, actualment casat i amb dos fills.

José Pellicer Calatayud, d’OLiva, nascut el 30 de maig de 1935, ordenat en 1958, capellà de Benidoleig, i d’emigrants a Alemanya, secularitzat en 1976, actualment casat.

Manuel Palomar Palomar, de València, nascut el 7 de març de 1936, ordenat el 1958, cura al Barri de la Punta, Benimuslem, Alcàntera del Xúquer, i director de l’Escola de Periodisme de l’Església i capellà dels Germans Maristes, des de 1973 no és clergue.

Luis Francisco Marco Benlloch, de Borriol, nascut el 17 de setembre de 1936, ordenat en 1960, parròquia del Sant Àngel de València, professor del SEminari i capellà de les Carmelites de la caritat de Vinalesa, Museros, Barri de la Magdalena, i de Sant Ferran de València, secularitzat des de 1968, actualment casat i amb tres fills.

Enrique Herrero Morant, de Xàtiva, nascut en 1938, ordenat en 1961, Capellà a Bunyol, Xàtiva, Massarrojos i Antella, secularitzat en 1975, casat i amb dos fills.

Carlos Pinazo Calatrava, de Manises, nascut en 1937, ordenat en 1965, Capellà a Casas de Pradas, las Monjas i los Marcos, seculatitzat en 1967, casat.

Onofre Vento Sancho, de Quart de Poblet, nascut en 1942, ordenat en 1965, capellà a Algemesí i Benicull, secularitzat des de 1986, casat i amb dos fills.

Francisco Gramaje Pla, d’Ontinyent, nascut en 1943, ordenat en 1967, capellà a Sollana i el Romaní, pertanyé a l’equip sacerdotal del món obrer al Grau de València, secularitzat en 1976, actualment casat, i amb dos fills. 

Antonio Signes Mulet, de Gata de Gorgos, nascut en 1940, ordenat en 1965, capellà a Banyeres de Mariola, Xàtiva i Sant Maur de València, secularitzat en 1976, casat, i té dues filles.
 

  1. No hi ha que negar el que capellans hajen patit i abandonaren el ministeri. Però de ahí a burlar- se dels joves que entren al seminari, em senc ofés i crec que es d’una gran intolerancia. Podriem fer un llibre (hi han molts) de capellans que apesar de les dificultats son fidels als seu ministeri. Hem sembla que alguns pretenen destruir més que construir i alegrar-se del mals dels demés. Els capellans no som el que es ven en la premsa o cinema. Igual soc jo un ignorant, però hem considere fidel al que crec i com jo la majoria. Qui no siga creïent que ens tolere, qui siga creïent i no li agrade alguna realitat de l’Esglesia, que arrime el muscle, com vaig fer jo. Es fàcil criticar des de la barrera.
    A pesar de tot hi ha que comprendre i ajudar als capellans que per les raons que siguen opten per no continuar amb el seu ministeri. Els mitjos s’han oblidat de la perseverancia i dels capellans que estan a peu de carrer. En canvi sols miren els defectes personals o especulacions que no son del tot certes. No cal que fem pelicules com la del “Padrecito” de Cantinflas, ni de Paco Martínez Soria; aixó tampoc es real. Menys real es el que hui produeix alguns que es fan pasar per cultura.
                            Germán Oltra Llácer, capellà, i amb molta alegria de ser-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.