Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situat a la vall alta del riu Magre. La superfície del terme és bastant plana, perquè té elevacions que sobrepassen els 800 metres d’alçària, i destaquen els vèrtexs geodèsics de tercer ordre de l’Ermita, amb 858 metres i la Talaia de Caudete, amb 860. El riu Mare, afluent del Magre, travessa el terme d’oest a est. Travessa el municipi l’antiga carretera de València a Madrid, amb bifurcacions amb la Venta del Moro, Los Isidros, Fuenterrobles i les Cases d’Utiel. La vila està situada al costat esquerre del riu Mare, a 771 metres, a la falda d’un turó, de cara a la ribera d’hortes que s’estén fins al terme d’Utiel. Els carrers del poble són irregulars i desnivellats, especialment els antics. La principal font de riquesa ha estat la vinya, amb 2.020 hectàrees seguit dels cereals i les oliveres, el ramat llanar i porcí. Des de mitjans del segle XIX la població començà a créixer, però a partir de 1950 començà a decréixer, amb un fort corrent immigratori cap a València, actualment té uns 780 habitants. La parròquia està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i pertany a l’Arxipretat d’Utiel.

En estar situat aquest territori en una de les rutes naturals de comunicació entre la Meseta Castellana i la Mediterrània, aquest terme fou poblat intensament des de l’edat del Bronze. Restes de poblats d’aquesta època es troben al turó de la Casa Donyana i en el dels Villars, ambdós amb importants establiments superposats. En el dels Villars es trobà també una gran quantitat de monedes ibèriques i romanes. De distints punts del terme procedeixen joies d’or i plata: també una peça de plata decorada amb relleu, considerada generalment com un casc guerrer, encara que també podria considerar-se que fóra un cossi. De l’època ropmana són les restes que es troben a la zona nord-oest de l’edificació de la Casa Donyana, els d’una villa de la baixa època romana a la Solana i moltes monedes qiue s’han trobat en el vessant baix dels Villars.

Caudete de las Fuentes formà part sempre de la Corona de Castella. Fins 1820 fou una aldea que depenia del municipi de Requena. En 1851, juntament amb la comarca de Requena passà a pertànyer a l’Antic Regne de València. Pel que fa a l’eclesiàstic pertanyé sempre a la diòcesi de Conca, l’1 d’octubre de 1957 s’incorporà a la de València. L’actual temple parroquial fou construït en 1731, és un edifici de sòlida construcció. A més de l’altar major té 6 altars laterals. El bisbe Diego del Toro i Villalobos, bisbe de Conca el va consagrar el 1735. 

Annex de la parròquia de Caudete de las Fuentes és l’aldea de Los Marcos. Actualment té un centenar d’habitants. La seua església està dedicada a Sant Isidre Llaurador.