Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 d'agost de 2009
2 comentaris

CATARROJA

Municipi situat al sector de l’Albufera. La superfície del terme és totalment plana, amb una ampla zona de marjal que limita amb l’Albufera. El barranc de Xiva o de Torrent corre per tot el límit amb Massanassa; immenses sèquies travessen el terme, entre aquestes la de Favara. Té estació en la línia de ferrocarril València-Xàtiva. La superfície conreada ocupa quasi el total del sòl. El regadiu aprofita les aigües de la sèquia de Favara, procedent del riu Túria. L’arròs (500 hectàrees) ocupa el sector contigu a l’Albufera, que darrerament s’ha anat innovant amb conreus més rendibles. La pesca al llac de l’Albufera ha estat una tradicional font de riquesa des de l’Edat Mitjana; a finals del segle XVII més de 450 famílies s’hi dedicaven. El canal més important duu el nom de la mateixa població, que té un embarcador conegut popularment com el Port des del qual es pot recórrer amb barca els bonics paratges de l’Albufera. La indústria, principalment la del moble, ha adquirir un notable increment. La proximitat de la ciutat de València i la unió amb les veïnes poblacions d’Alfafar, Benetússer i Sedaví han contribuït al seu creixement industrial, urbà i demogràfic. La vila està situada al costat de l’antic Camí Reial de Madrid, i forma un sol nucli urbà amb Massanassa i Albal. Actualment té uns 30.000 habitants.
No es coneixen restes arqueològiques anteriors  a la romanització, aquestes apareixen a l’Hort de Pepica i consisteixen en fragmentrs d’àmfores i monedes de l’epoca romana. Era una alqueria musulmana anomenada Catarrosa, quan, l’1 de maig de 1238, el rei Jaume I tenint encara assetjada la ciutat de València, la va donar a Pelegrí d’Atrosillo. En 1307 la posseïa la família Dalmau, anomenada també Sanoguera, a la qual concedí el rei  en la persona de Berenguer Dalmau, el 15 d’abril de 1395, certs privilegis de l’esmentat indret. Al segle XVIII tenia encara el senyoriu la família Dalmau-Sanoguera, passant després a Lluís Calataiud, als comtes del Real i al duc de Villahermosa.
Des de l’inici de l’església, pel que fa a l’aspecte eclesiàstic depengué d’Albal. En 1610 se li donà la categoria de parroquial, passant a dependre de la mateixa Albal i Beniparrell, que aconseguiren la independència en 1902, en constituir-se com a parròquies. El temple fou construït en 1710. El notable creixement demogràfic de la població ha motivat que a més de la parròquia matriu, dedicada a l’Arcàngel Sant MIquel s’hagen creat darrerament altres tres parròquies. En l’ermita dels Sants Antoni de Pàdua i Abat, edificada en 1668 es creà amb el mateix títol una parròquia el 29 de desembre de 1953; i el 3 de gener de 1969 es constituïren les parròquies de Maria Mare de l’Església i la Mare de Déu del Pilar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Aquesta frase es diu al meu poble quan:
    1.- S’escolta el nom del poble.
    2.- Quan es pretèn haver “descobert” alguna cosa que és òbiva.
    3.- Quan alguna cosa que només sabien uns pocs passa a ser de coneixement/domini públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.