…………………………………………..
—————————————-
—————————————-
…………………………………………..
Muts, sense llibertat, tancats, rabiuts, emprenyats, dolguts, tristor, intolerància,
possessió, feixisme ……..
PROU !
…………………………………………….
—————————————–
——————————————
…………………………………………….
La veritat … quin món, quanta hipocresía, quines injustícies. Veritablement si no fem un tomb, però dels grans, la ferum i la pobresa, la corrupció i la hipocresía, els escàndols i els lladres, les guerres i les crueltats, no ens deixaran veure la bellesa del planeta, ni sentir les emocions, ni estimar.
Guinea Ecuatorial: Sembla que el viatge oficial del Congrés dels Diputats de visita a aquest país on el dictador corrupte Obiang continúa amb la seva impunitat està ja organitzat. El senyor Duran i Lleida sembla que també hi anirà. Llegiu el Mail Obert de’n Xavier Montanyà (La finca dels Gómez a l’Àfrica) – i mireu a You Tube el que ens explica l’Arcadi Oliveres http://www.youtube.com/watch?v=VlelJa79Juo
Birmània: El nou Parlament ja està en marxa. Després de les eleccions del 10 de novembre 2010, tot segueix igual. Ep, no, els militars que seuen en la totalitat dels escons, van vestits de civils, però crec que hi ha un 25% que no, que encara llueixen les medalles i els seus uniformes.
Suu Kyi ha demanat ” als països amics” que les sancions econòmiques siguin selectives, perque després de tots els anys empresonada, i de parlar amb la gent i llegir els estudis econòmics, ha vist molt clar que les ‘sancions’ enriqueixen a la Junta Militar i el poble encara és més pobre. Índia, Tailàndia, Xina, EE.UU. França, Regne Unit, silencis de complicitat, perque la Junta Militar sap com fer-ho i molt bé; l’exèrcit és al poder, no vol rebre cap ajut de cap de les potències, però els deixa expoliar el país, gas, petroli, fusta, minerals. Qualsevol revolta del poble, l’exèrcit dispara a matar (1988: 3.200 morts i avui amb més de 2,200 presoners polítics).
Egipte: Tot sembla complicat i no se sap ben bé el què passa. La revolta no s’atura. L’exèrcit, a diferència de Birmània, reb molts, però molts milions dels EE.UU. Aràbia Saudita s’ho mira; Israel expectant, els Palestins no diguem i un Canal de Suez importantissim per el moviment de mercaderíes entre el món occidental i oriental.
Tunísia: País petit, però ha estat el primer en dir PROU !
Argèlia: Dissabte hi ha convocada una manifestació contra el govern, no autoritzada.
Iemen: Ja s’han revoltat.
Haiti: No aixequen cap; còlera, pobresa, tot encara per construir després de més d’un any del terratrèmol. Injust, cruel, sense cap mena de justificació. No poden, no tenen esma, per fer cap revolta.
I en vindràn més de revoltes, de pobles que diran prou; crec que els canvis han de venir. No pot ser viure en aquesta hipocresia tan gran.
Reino de España: Revolta econòmica de les comunitats ‘café para todos’.
…… i Catalunya: Volem la independència i ho aconseguirem segur !
Un dels acudits de Harn Lay, birmà a l’exili … El primer dia del nou Parlament d’un govern autoritari, militar i ‘democràtic i civil’. Els periodistes al.lunyats, antiavalots ?? No, no, l’exèrcit d’uniforme. El que es cou dins, només ho saben ells.
Guanyar diners, expansió, compres … llegeixo una frase de la columna escrita per l’Enric Gonzàlez i censurada pel mateix diari El Pais l’any 2008 quan es va convocar una vaga general dels treballadors d’aquest diari:
Qualsevol dia, en qualsevol empresa, rebaixaran el sou als obrers per finançar la ludopatia borsària dels amos. – Enric Gonzàlez –
La fotografia és de Jean Claude Trichet, Director del Banc Europeu, quan van començar a parlar de la crisi internacional al Palau de l’Elysee, 4 d’octubre de 2008.
Segueixo llegint :
El Banc d’Anglaterra té una estimació que els governs de molts països del món han invertit i pagat més de 14 trilions de USD$ per salvar el seu sistema financer arran la fallida de LEHMAN BROTHERS el mes de setembre de 2008.
Malgrat les protestes dels polítics que una despesa tan gran no podria tornar a succeïr, les accions posades en marxa per evitar-ho al llarg dels últims dos anys, han donat com a resultat un efecte contrari i més aviat continuista. – Davos, octubre 2010 -.
Abans per poder sobreviure hi havia una colla de persones que es varen dedicar a fer
estraperlo. Nom format per els cognoms Strauss i Perl – una mena de sinònim de trapelleria, que va sortir d’un joc, estraperlo, i que va voler implantar un nebot de l’Alejandro Lerroux i un amic seu anomenat Strauss.
Avui els estraperlistes s’han transformat i viuen en un món més sofisticat, més gran, ténen molta més gent a l’abast de les seves trapelleries i tots anem entrant en aquest joc fins que un dia perdem la por i diguem PROU i diguem NO.
La lluita que ja fa cinc anys du a terme en Steve Jobs contra el càncer sembla que no podrà guanyar-la …. Llegeixo que es retira definitivament per motius de salut.
i torno a mirar una i una altra vegada l’anunci que mai vàrem veure en les nostres televisions aquí en el nostre país. I aquest m’omple encara més de satisfacció … versió italiana, i amb la veu del gran Dario Fo.
Entro a Vilaweb i em trobo, en directe, les declaracions de Tony Blair davant la comisió que investiga la seva responsabilitat en la guerra de l’Irak. I que la té, i molta.
En el meu arxiu tenia guardada aquesta fotografía …. en el que en John Pilger el día 5 d’agost de 2010 escriu un article molt i molt clar:
TONY BLAIR MUST BE PROSECUTED – Tony Blair ha de ser processat.
I sota la fotografía escriu :
Tony Blair ha de ser processat, no indultat com el seu conseller Peter Mandelson. Tots dos han publicat les seves memòries per les que han cobrat veritables fortunes. Pot tenir uns guanys de 4.6 milions de Lliures Esterlines. Ara en Tony Blair està considerat un ‘Britain’s proceeds of Crime Act’. Blair va conspirar i executar una guerra sense cap mena de motiu contra gent absolutament indefensa, fet que el Tribunal de Nürnberg l’any 1946 considera com ‘ the paramount war crime’ – El fet màxim de crims de guerra –. La guerra de l’Irak ha causat més d’un milió de morts, segons estimacions oficials.
Per aquest motiu m’ha sorprès molt favorablement i m’alegra que Vilaweb en primera plana, en directe, ens informi d’aquesta compareixença d’aquest personatge sinistre, mentider, senser escrúpols, amic d’altres personatges com Bush i Aznar ….
Well done, Vilaweb !
Aquest assassinat de sis persones a Tucson i gent malferida de gravetat, és una nova mostra de com de fàcil és en aquest país, els EE.UU., de poder matar utilitzant una pistola, comprada de forma legal.
Pots trobar publicitat de com i on pots comprar les pistoles a bons preus i anar de rebaixes.
Aquesta és la teva nova pistola ….. pots llegir en aquest anunci.
Mai podré entendre aquesta llibertat d’anar a comprar una arma de foc, una arma que et dona el dret a matar, i poder escollir-ne una, totes ben posades sobre el taulell, sense importar l’edat ni per què la vols.
El presumpte autor del múltiple assassinat Jared Loughner, va utiitzar una pistola Glock 10, semi-automàtica, i que va comprar legalment el dia 30 de novembre 2010 a la tenda Sportman’s Warehouse a Tucson, Arizona.
L’Alt Maestrat sempre ha estat una part del nostre país oblidat on van passar moltes coses. El silenci era sempre la resposta. Quan parlaves dels maquis, la gent de Rossell, Catí, Morella, Vallibona, Coves de Vinromà, Cinctorres, La Salzadella, Castell de Cabres, i d’altres, tothom coneixia a Teresa, la Teresot, de Vallibona.
És la seva història una de les moltes injustícies que se’ns va amagar durant el període fosc de la dictadura.
I ara avui, m’assebento, que una novel.la inspirada en la seva vida ha guanyat el Premi Nadal ! L’autora del llibre Alicia Giménez Bartlett. I això està bé.
També he llegit que el periodista ‘groc’ el de l’època franquista, Enrique Rubio, va esbombar a El Caso la història de La Pastora, i malgrat vivía tranquil.lament, va ser engarjolada, dos judicis i empresonada durant 17 anys, per bandolerisme, encara que el van acusar de 17 o 20 assassinats, sense proves ….. El van alliberar l’any 1977 per una amnistía general.
A casa sempre he escoltat històries de bandolers de les terres de l’Alt Maestrat. La mare (del Baix Maestrat) va ser molt guerrera i encara que no ho va dir, penso que els admirava molt, la seva lluita per defensar el territori.
La Pastora va morir l’any 2004.
Josep Calvo ha publicat un llibre ‘ La Pastora, del Monte al Mito’, Editorial Antinea, Vinaròs. www.lapastora.info
La gent de Vallibona organitza un munt d’activitats i paga la pena visitar la seva web:
http:/www.vallibona.net/index.htm
I per saber més coses de La Pastora continuar llegint més avall … Una biografía de recerca feta per el Centre d’Estudis d’Investigació Històrica Baix Maestrat / Montsià. – ACÍ –
La fotografía de l’arxiu Google : Vista general del poble de Vallibona molt a prop de Morella. Uns paratges, una gent i uns pobles meravellosos.
La Pastora (Teresa -Florencio- Pla Meseguer, Durruti o el terror del Caro). Nascuda el 1917 al mas de la Pallissa, una casa de pastors de Vallibona, a prop de Morella. Possiblement siga el personatge més llegendari, contradictori i misteriós del maquis espanyol.
Teresa Plà Meseguer, “La Pastora” amb el característic llavi partit. Fotografia realitzada abans d’incorporar-se als maquis, ja que trobant-se al monte, va ser quan es va operar el llavi i es va convertir en Florencio
Segons hem pogut recollir, va portar nom de dona perquè el dia que va nàixer el seu pare no tenia clar el sexe del nadó, per un problema físic o de malformació (en termes mèdics d’avui podria tractar-se de pseudohermafroditisme masculí). Van fer acudir a casa el secretari de l’Ajuntament de Vallibona, senyor Mestre, pare de José Emilio Mestre, actual farmacèutic de la Sénia, i aquell home tampoc no ho va veure clar. Sembla que finalment es van decidir per inscriure-la com a xiqueta, perquè així s’estalviaria de fer el servei militar. Una altra versió recollida diu que qui va decidir el seu sexe va ser el rector del poble.
Així, la Teresa va ser dona i va vestir com a dona, tot i que el timbre de la veu se li anà enfortint, la barba de la cara li anà creixent, la seua força, la corpulència i els seus gestos, que ella intentava dissimular, la delataven com a més masculina que femenina. Això va ser així fins que un dia la Guàrdia Civil de Morella, al mas de Cabanil, prop de Castell de Cabres, la va humiliar despullant-la per a examinar-la i saber així si era home o dona. Els causants de l’afront van ser, diuen, el teniente Mangas -de trist record per a la gent de la zona per les fortes tortures i la repressió que arribà a exercir- acompanyat de quatre homes més: dos guàrdies i dos membres del sometent armat (un d’Herbeset i l’altre de Torremiró), que venien d’incendiar el mas de Cabanil, on van trobar la mort dos maquis i un tercer va ser detingut. Al dia següent va ser quan van detenir el propietari de la masia incendiada, un ramader per al qual treballava Teresa. Fou llavors quan, per por a les represàlies, canvià les seues robes femenines, deixà de ser Teresot, com la coneixien per la comarca, i s’ajuntà amb els maquis. Així, doncs, per aquesta raó tan senzilla, veiem com una persona normal i corrent, com molts, forçada per les circumstàncies, sense cap ideologia política coneguda, s’afegeix a la guerrilla amb l’únic objectiu de venjar-se d’aquells mals guàrdies que l’havien humiliat.
Llibre sobre “la Pastora” de Villar Raso que, tot i que te pretensions de ser una biografia d’ella, ha “contaminat” de tal manera la memòria col.lectiva de la zona, fins i tot la dels que la varen arribar a conèixer, que ha convertit “la Pastora” en una llegenda negra, en la que avui dia és gairebé impossible destriar el que és relalitat, llegenda o novel.la
El seu nom de guerra amb el maquis va ser Durruti encara que, a la zona, pel seu ofici, va ser més coneguda com a la Pastora. Va agregar-se a la partida que comandava el Catalán, en la qual actuaven de guerrillers Francisco el Rubio, Ventura, Constantino, el tio Pito, i el València. Sembla que va actuar uns vint mesos com a maqui, fins que els seus companys van passar a França i ell, ja convertit en Florencio, es va quedar a Andorra guardant ramats a dos masies i fent contraban de tabac i niló. Però, mentrestant, un reporter de El Caso, Enrique Rubio, havia confeccionat i divulgat aquesta llegenda negra, a instàncies d’una propaganda oficial que necessitava justificar molts expedients oberts. A Florencio, per la singularitat del seu sexe, li van atribuir tot allò que havien fet d’altres i li van posar preu al cap. Després d’una delació per part d’un contrabandista que li devia diners, fou capturada el 5 de març de 1960 per la policia andorrana i entregada a les autoritats espanyoles. Seria acusada de les morts de vint-i-un guàrdies civils, set alcaldes i un ermità.
La Pastora va ser conduïda primer a la presó de dones i després, per un examen forense, a la dels homes, on va complir un total de disset anys a la presó, després que li havia estat commutada la pena de mort que se li havia imposat inicialment. Amnistiada el desembre de 1977, en sortir de la presó va anar a viure i tenia cura d’un petit hort en un xalet de Marines, on un funcionari de presons, Marino Vinuesa, li va donar aixopluc perquè no sabia on anar.
Darrerament, un regidor de l’Ajuntament del seu poble natal, Vallibona, ens ha fet arribar la notícia que l’estiu de l’any 2002, al voltant del mes de juny, Florencio, ja com a home, va desplaçar-se des d’un petit poble de la vora de Castelló, on ara resideix amb una neboda, al seu poble natal per tal de demanar un certificat de l’Ajuntament i poder tramitar una pensió o indemnització com a represaliat pel franquisme. Aquesta mateixa informació ens va apuntar que l’ara Florencio, que deu tenir vora els noranta anys, es va arribar a passejar pel poble, es va aturar a saludar i a parlar amb antics coneguts i va dinar a l’Hostal La Carbonera.
 |
Felicitats Vilaweb,; felicitats Vicent, felicitats Assumpció. Un premi merescut i m’ha emocionat veure la transmissió per TV3 de l’atorgament del Premi.
La fotografía d’unes orquídies del Pirineu per tots vosaltres, caminant per aquest el nostre país, i que tan estimem i com podem viure en català gràcies al vostre esforç i a tots els veïns d’aquesta Casa que és Vilaweb. I estic contenta perque la veritat sempre és el vostre objectiu. Com expressa aquest periodista, John Pilger, defensor de Wikileaks i col.laborador en el pagament de la fiança de Lassange, el periodisme ha de arribar al fons de les noticies que s’amaguen i no es volen publicar.
Enhorabona i moltes felicitats !
L’any 1991 Aung San Suu Kyi va rebre el Premi Nobel de la Pau. El seu fill Alexander el va recollir; no va poder anar-hi. Només voldría transcriure una petita part del discurs que va llegir el seu fill gran Alexander, i desitjaria que el lector entengui la força de la fe i les conviccions de Suu Kyi de les ensenyances de Buda.
—— On la justícia no existeix, no pot haver-hi pau. Les lleis protegeixen els drets humans del poble, i són necessàries per preservar la pau i la seguretat, però aquestes lleis no són efectives, quan persones amb mentalitat tancades i intolerants, interpreten les lleis i la pau per silenciar qualsevol oposició, protesta i seguretat en contra del seu propi poder.
Nosaltres, expresem i seguim les ensenyances de Buda:
L’ombra d’un arbre ens dona placidesa, pau i frescor.
L’ombra dels pares ens dona tranquil.litat i seguretat.
L’ombra dels mestres continúen donant pau, saviesa i felicitat.
L’ombra del governant encara ens pot seguir donant felicitat i seguretat.
Però la pau i la placidesa de totes les ombres ens la dona l’ensenyança de Buda.
Per poder donar al poble tota la tranquilitat, llibertat, pau i felicitat, els governants han de seguir el mestratge de Buda. El més important és el concepte de la veritat, la fermesa i la tolerància, i l’amor envers les persones. És un govern basat en aquestes qualitats que la gent de Birmània desitja i vol assolir la democràcia. —-
No és la primera vegada que un polític perseguit ha guanyat un Premi Nobel de la Pau. Va passar amb Carl von Ossietzky l’any 1936, malalt en un camp nazi. Va passar amb Andrei Sakharov i amb Lech Walesa. Ossietzky va morir abans de la caiguda dels nazis, però en Sakharov i en Walesa van poder veure com la seva lluita va arribar a fer caure el règim dictador. Esperem que Aung San Suu Kyi també pugui veure un final victoriós de la seva lluita ….. Manifestacions del jurat l’any 1991.
El premi Nobel d’enguany no sé si ho veurà; Aung San Suu Kyi no ho ha vist encara,
1991 – 2010, i tots aquests països que avui seuràn cofois per aplaudir amb força. merescudament no ho dubto pas, des de l’any 1991 no han fet res de res perque la democràcia i la llibertat sigui ja una realitat en aquest país oblidat anomenat Birmània, ens el contrari, els negocis i els interessos econòmics continúen amb els dictadors birmans i m’agradaria veure (Wikileaks …) qui era a Napyidaw, capital de Birmània, fa tot just una setmana en la subhasta més important de pedres precioses del món, on el govern militar, dictador, cruel, guanyador d’unes eleccions fraudulentes i vergonyants, han ingressat més de 1.44 bilions de USD dòlars per la venda de 9,000 lots de jade, 273 lots de pedres precioses, 237 lots de perles. Assistents a la subhasta: Entre 4,000 i 6,700 persones.
Potser que les idees de no violència, pacifistes i de respecte envers la gent de Suu Kyi no complauen gens als poders occidentals i asiàtics; no hi ha lluita sense violència i moltes empreses d’armaments, nuclears, constructors i destructors del medi ambient, no els agradaria gens que una dona fràgil, sense ‘experiència’, i amb idees que ja no ténen lloc en aquest món, pogués un dia governar aquest país anomenat Birmània, oblidat, de segona o tercera fila, i que totes les riqueses del seu sol, anéssin a parar a la seva gent, per millorar el seu nivell de vida i aconseguir unes llibertats, una pau, una tranquil.litat , una seguretat, que avui no ténen.
El meu Premi Nobel de la Pau és per els més de 2,300 presoners polítics que encara es podreixen a les presons de Birmània, i molts d’ells, no per oposició, senzillament perque van voler ajudar al seu poble, a la seva gent, sense l’autorització de la Junta militar, després de la catàstrofe del cicló Nargis (recordeu més de 130.000 morts i mil.lions de damnificats) l’any 2008. Les penes van dels 40 als 65 anys de presó, o els monjos i monges, que van sortir pacíficament l’any 2007, i que en un nombre de 262 monjos i 43 monges, pateixen condemnes entre els 30 i 60 anys.
El President dels EE.UU Obama va ser el Premi Nobel de la Pau l’any passat ….. aquests senyors de Noruega volen enguany ‘compensar’ la pífia ??? Només recordar que tots els representants dels països assistents avui a l’atorgament del Premi, ténen, i tindràn grans negocis amb la Xina, no feràn cap mena de boicot, ens el contrari, augmentaran les seves inversions i deixaràn que Xina inverteixi en els seus països o els demanaran crèdits per poder ‘tapar forats’.
Benvingut Wikileaks ….. i continúa escopint documents; els necessitem.
Un video de Human Rights Watch que m’agrada molt
Malgrat les enquestes diuen que hi ha ‘menys’ persones afectades per aquesta malaltia, sí que també diuen que hi ha moltíssima gent que té el virus i no ho sap.
Sí ho saben milers i milers de persones als països asiàtics. Recordo el que es va dir durant el Congrés Mundial de la Sida que va celebrar-se a Barcelona fa uns anys:
Àsia és un perill i ningú hi posa fil a l’agulla. No hi ha cultura ni educació ni sanitat suficients per evitar-ho.
I ja ha passat … la Xina, Viêt Nam, Cambodia, Tailàndia, Índia, Indonesia, Nepal, Bangladesh, BHutan, Corea del Nord, Sri Lanka, Maldives, Birmània …
Us explico un fet, una notícia, relacionada amb aquesta malaltia HIV/AIDS:
Al barri de South Dagon a Rangoon la NLD (partit politic guanyador d’unes eleccions l’any 1990 i presidit per Aung San Suu Kyi) ténen una casa, ‘ safe house’, on conviuen malalts de la sida. És l’únic lloc, la única casa on poden anar i rebre conhort, i també atenció mèdica, poca, la que poden.
A Birmània no pots anar a dormir a casa de ningú, encara que siguin amics o familiars, si abans els propietaris de la casa no han anat a la poicia i han entregat un document on s’ha de detallar noms i cognoms de les persones que dormiran a casa, i aquest document ha de ser autoritzat per les autoritats del país. Existeix ara un ‘visat social’, difícil d’obtenir, i poder així viure en una casa i no en un hotel, o guest home, o resort.
Suu Kyi va visitar aquest centre; va encoratjar a la gent; els hi va donar conhort; va manifestar que cal ajudar als més necessitats; els malalts no es podien creure que era allà, amb ells i elles, i els infants, al seu costat.
Seguidament les autoritats van informar al centre que els malalts havíen de marxar, no teníen autorització per viure en aquesta casa i els seus propietaris havíen transgredit la llei en signar un contracte de lloguer a la NLD per utilitzar la casa com a centre per els malalts de la HIV/AIDS.
Els van donar dos díes de temps per marxar. I tot aquest enrenou, després de la visita de Suu Kyi.
Yarzar, un dels organitzadors d’aquesta casa, va demanar immediatament a les autoritats un ajornament d’aquest desnonament, o millor dit, de fer marxar els malalts. De moment, l’ordre és encara sobre la taula i no s’ha signat el trasllat.
Uns malalts sense destí, no poden anar als hospitals, ni a casa seva, no ténen on anar.
Tots van decidir que no els feríen moure.
Phyu Phyu Thin, malalta, declara que aquesta és casa seva. Reben escalfor, amor i ajuda. Viuen feliços aquí. No volen marxar.
Se’ls va dir que hauríen d’anar a una clínica per infecciosos, Tharkayta, però saben que l’assistència és zero; sense menjar ni begudes; ni medicaments.
Kyaw Thu, el fundador dels Serveis Funeraris, i un dels actors més coneguts del país, visita el centre i els dona menjar i roba; altres actors i actrius, cantants, músics, també visiten regularment el centre amb donacions.
Aquests malalts saben que moriran, no ténen accés a l’assistència mèdica dels països occidentals, i és per aquest motiu que no volen marxar. Desitgen viure aquí, fins arribar el moment del seu karma.
Suu Kyi va voler que aquesta fos la primera visita després de la seva llibertat. El seu partit, la NLD, i molta més gent han aconseguit, de moment, que els malalts no marxin, no els trasl.ladin.Un informe de les Nacions Unides de l’any 2009, estima en 238,000 persones infectades per el HIV/AIDS a Birmània.
Avui Dia Internacional de la SIDA el meu pensament i dolor per a totes les malaltes i tots els malalts arreu del món, afectats per un virus i una malaltia molt, molt estigmatizada i el meu record més emocionant per a totes i tots els que ja no hi són.
Moltes anècdotes, comentaris, visions, memòries, emocions, ahir en un camp de futbol on quasi cent mil persones desitjàven que el seu equip guanyés al rival de tota la vida.
Una veïna que fa més de 50 anys que sempre va al camp a veure el Barça, m’explica com es va emocionar, perque per primera vegada, tothom va cantar l’Himne del Barça ….. sense l’ajut de la megafonia ….
Però jo he llegit un comentari d’un periodista anglès, BBC, un comentari que va obrir per encentar un debat de l’esport del futbol i del FC Barcelona en concret. Perque d’això es tracta, de parlar de futbol, de l’esport.
— Tothom admira el Barcelona, i com s’ha convertit fàcilment en un dels millors del món. Però al Barcelona li manquen uns ingredients per tenir l’èxit total, i els més erudits i la majoria de fans d’aquest país (Regne Unit) hi estàn d’acord.
—Barcelona no té cap jugador d’aspecte físic espectacular. Messi, Iniesta, Xavi, Villa, Pedro – tots són bons jugadors i dona gust de veure’ls jugar, però la seva manca de físic els fa esforçar-se molt més per aconseguir els resultats desitjats.
—Per aquest equip, no existeix el veritable central anglès. Els defenses del Barcelona han crescut amb un mal hàbit de jugar fora de la defensa i no quedar-se dins la seva àrea per defensar la porteria, això demostra una manca de força mental.
—Barcelona juga un futbol molt i molt bonic, i fa molts gols, però això no té merit, perque tothom sap que jugar ‘bonito’ no vol dir guanyar campionats.
—Evidentment aquest ha estat un apunt absolutament sarcàstic.
—Però em preocupa i m’emprenya que els aficionats al futbol anglesos i els mitjans de comunicació del meu país, utilitzin aquests ‘clixé’ per menysprear el joc del Barcelona.
—Hem de sortir d’una vegada per totes de la foscor del temps, de l’edat mitjana, i hem d’aspirar a arribar a aquest nivell del joc. Adorem els jugadors alts, forts, amb un físic espectacular, sí els que cacen la pilota saltant més que ningú i la treuen de la zona de defensa. Però els veritables homes són aquells que no només lluiten amb l’ajut del seu físic, són els que demostren el seu coratge i audàcia per ensenyar les seves habilitats en el joc i el seu estil, i no jugar individualment, per ells mateixos, per guanyar la glòria; jugar tots per tots, vaja com els ‘tres mosqueters’.
—La nostra actitud hauria de canviar, perque aquesta nit el Barcelona ens ha deixat en ridícul, als nostres mitjans de comunicació i als fans de l’esport de futbol d’aquest país.
—Jugar al futbol com juga aquest equip, el FC Barcelona, és on ens hem d’enmirallar.—-
Van jugar fins a nou jugadors crescuts a La Masia …. com el seu entrenador.
Gràcies Pep !
Finalment els més de 400,000 documents del Pentàgon sobre la guerra d’Irak s’han publicat. Wikileaks ho va dir i ho ha fet. És un periodisme actiu. El silenci ha estat sempre al nostre voltant.
La propaganda sofisticada, relacions públiques en diuen, és capaç de dir mentides que la gent creu veritats.
Edward Bernays, americà, un dels fundadors de les ‘Public Relations’ va dir : El que veritablement importa és la il.lusió.
Després de la segona guerra mundial, han passat moltes coses en aquest món. EE.UU. ha estat i és l’arsenal més gran de la ‘pau’ del món, però amb els seus aliats ha intervingut a derrocar 50 governs d’altres nacions, democràcies incloses, i ha massacrat més de trenta moviments per la justícia i llibertat. Mil.lions de persones arreu del món s’han vist obligats a desplaçar-se i sempre amenaçats per embargaments. Sí, coneixem al detall tot el que va passar al gulag, els horrors stalinistes, xinesos, dictadures comunistes, governs absolutistes i militars africans i asiàtics, però, i els silencis, els secrets dels ‘arsenals de la pau’ ??
Ara llegint així d’un cop d’ull aquests documents aquest silenci es trenca.
Penso … quan els kurds atacàven Sadam Hussein eren bons; quan els kurds ataquen el govern de Turquia (NATO) ja no són bons; per què menteixen tot dient que a Afghanistan és una escola de terroristes ? Per què un vaixell ple de refugiats demanant asil polític, negres, asiàtics, són diferents ? M’imagino un vaixell ple de refugiats blancs fugint d’una catàstrofe demanant ajut … trobaran les portes obertes.
Lord Cuzon, Viceroy de la Índia, va manifestar fa més de cent anys : Els països i nacions són senzillament peces d’un tauler d’escacs on es juga una gran partida per dominar el món.
La lluita del poble envers el poder, va escriure Milan Kundera, és la lluita per mantenir la memòria.
Les mentides i les ‘pèrdues’ de memòria, el silenci i una propaganda sofisticada …… també en sabem aquí en el nostre petit país.
Benvinguda sigui la veritat, i només dic veritat, sigui quina sigui, però no val conèixer només ‘una’ veritat. El poble en treurà la seves pròpies conclusions.
El meu admirat John Pilger en va parlar de tot això quan li van concedir un premi per la pau a la seva Ciutat Sydney, novembre de 2009. M’he permès extreure’n algunes de les seves paraules del seu discurs, absolutament necessari per conèixer ‘més’ veritats. Curiosament el creador de WikiLeaks, Julian Assange, també és australià …..
Kaghendra Thapa Magar mirant les cames de Miss Nepal. Magar compleix avui, 14 d’octubre, 18 anys, i té només 65.5 centímetres d’alçada.
Avui serà proclamat l’home més petit del món i el seu nom entrarà a formar part del llibre-records anomenat Guinness …. fins que trobin una altra persona més petita.
Viu a Nepal amb la seva família, i el govern nepalí ha decidit fer una campanya turística per atreure visitants al seu país : Shortest man in the world from the highest mountain in the world invites you to visit Nepal.
— L’home més baixet del món des de la muntanya més alta del món us convida a visitar Nepal–.
També com ‘ambaixadora’ del seu país en aquesta promoció, Miss Nepal serà l’acompanyant de Magar.
Em pregunto si hi ha respecte i ètica. En aquest món mediàtic, tot està estudiat, assajat, per aquest tipus de notícies. Fer que un país sencer pugui desenvolupar les seves riqueses, i la gent pugui viure tranquil.lament sense dependre de records Guinness …. ja crec que es tracta d’una utopia.
Magar s’ha convertit de sobte en tota una celebritat. Només desitjo que aquesta celebritat li aporti a ell i la seva família uns ingressos per poder continuar vivint tranquil.lament al seu poblet.
Cada día vaig llegint articles del què està passant a Paquistan i la meva ànima es va fonent poc a poc. Ja ho vaig expressar en un apunt quan es van conèixer els efectes de les inundacions. El drama és ara molt gran, perque més de vint milions de persones han perdut la casa, els seus pobles han desaparegut, els conreus ja no existeixen i les ajudes arriben lentament, molt lentament.
Les malaltíes infeccioses ja comencen a provocar veritables estralls, arriben ajudes, encara insuficients, qui ho controla, notícies de que els talibans amenacen en fer fora a tot foraster que vulgui ajudar (premsa i comentaris), però la veritat és que la gent, el poble, la societat civil pateix i molt.
Aquesta societat civil que no sap de talibans, de politics, d’enfrontaments, de mala gestió del seu govern, d’interessos econòmics, d’Al Qaeda, de terrorisme , d’organitzacions i governs occidentals, …. aquesta societat civil que pateix i que ha vist morir a familiars, fills, mares, pares, germans, cerca l’ajut en la persona més propera sense saber qui és, tan sols vol viure.
Tanta aigua, tanta, massa, però que ara avui, NO en tenen per beure !! I fan cues que no s’acaben mai per poder omplir els poals d’aigua en condicions per beure.
L’aigua que és un problema greu per el Paquistan. Depenen de l’aigua del riu Indus i que comparteixen amb la regió del Kachmir de l’Índia. El canvi climàtic està fent desaparèixer grans geleres del Tibet i les aigues de l’Indus, juntament amb les pluges podràn provocar més inundacions, fins que el cabal del riu vagi minvant. L’any 1947 quan Paquistan i Índia van assolir la seva independència teníen aigua suficient, però la població ha anat en augment i el Paquistan de 34 milions d’habitants l’any 1947 ha passat a 175 milions avui, i l’aigua del riu continúa éssent la mateixa.
L’any 1960 es va signar un tractat entre Índia i Paquistan per les aigues dels rius provinents del Tibet. El resultat avui és que Índia reb molta més aigua que Paquistan.
Davant aquesta catàstrofe, estarà disposada la Índia a consumir menys aigua i repartir-la amb els seus ‘eterns’ enemics, el Paquistan ?? Les màfies ja es freguen les mans …
La mirada d’aquesta nena amagada entre adults esperant rebre pa i aigua, ho diu tot. No calen més paraules.
En l’arxiu una de les moltíssimes cues de gent amb els poals buits per demanar aigua per beure …. mentre per el seu voltant tot està inundat, estàn aïllats, no poden creuar els rius i ni saben on és casa seva. I el més greu … milions d’infants exposats a morir per una escassa nutrició i infeccions per manca d’aigua potable.
Aquest mes d’agost de 2010 no es podrà oblidar. Índia i Paquistan, Paquistan i Índia han patit unes inundacions que mai abans havíen viscut. A Paquistan més de 1.600 víctimes mortals, però més de 14 milions de persones damnificades; han perdut la casa, molts pobles han desaparegut, els conreus ja no existeixen. L’aigua del riu ha format un llac tan gran que s’ha engolit tot el que ha trobat. Sangi Patan, província de Sindh, és el graner, el rebost del país; arròs, blat, panís. Des de l’any 1929 no havíen vist res igual. Els danys són greus i milions de persones es quedaran sense res, i el país econòmicament es pot dir que pot arribar a la ruïna total.
Les persones afectades si les comparem amb el tsunami de l’any 2004, o el terratrèmol del Kashmir de 2005 o el de Haití de 2010, malgrat han tingut menys víctimes mortals, el desastre és molt més gran que aquestes catàstrofes abans esmentades.
Àsia és lluny; dictadures, guerrilles, islamisme, terrorisme, religions, exèrcits, potències econòmiques emergents i d’altres molt pobres, molt pobres, colonitzadors ‘invisibles’, no fan reaccionar a la gent davant de catàstrofes com aquesta.
Índia, regió de Ladakh, Himalaia, Leh. El riu va arrossegar cases, vides, animals, terres, tot el que trobava.
Han mort 170 persones, identificades, i encara hi han centenars de desapareguts, molts d’ells, viatgers, turistes, muntayencs occidentals. Més de 25.000 persones afectades. Encara hi han uns 10 o 12 pobles sense un accés possible.
L’exèrcit ha arribat a la zona i fa el que pot, ajuda a tothom i sobretot a cercar supervivents.
Aplaudeixo i molt a tots aquests viatgers, muntanyencs i turistes, que s’han quedat a Leh per ajudar. Una iniciativa esplèndida va ser ‘requisar’ per els mateixos viatgers, els medicaments dels que marxàven als seus països. Feien falta allà, per tots els habitants de Leh. Gràcies Fabiana, Andrea i Davide.
La regió de Ladakh s’ha posat de moda últimament; per fer trekkings. Els seus habitants són majoritàriament tibetans i són a la zona de l’Himalaia.
Penso i crec, que si has viatjat allà per conèixer món i viure noves aventures, cal quedar-se i ajudar, com han fet un grupet que podeu veure en la fotografía de l’arxiu.
La gent amb espelmes fent les seves pregàries per els morts i els desapareguts, tot i que no perden l’esperança de trobar-ne de supervivients.
La gent dels pobles a la província de Sindh a Paquistan fugint per trobar terra seca i lluitant per recuperar tots els animals possibles per poder subsistir.
La població civil en surt sempre perjudicada i jo també tinc una espelma encesa per a tots els que pateixen avui encara d’aquestes catàstrofes.