Premi Nobel de la Pau – Una reflexió
L’any 1991 Aung San Suu Kyi va rebre el Premi Nobel de la Pau. El seu fill Alexander el va recollir; no va poder anar-hi. Només voldría transcriure una petita part del discurs que va llegir el seu fill gran Alexander, i desitjaria que el lector entengui la força de la fe i les conviccions de Suu Kyi de les ensenyances de Buda.
—— On la justícia no existeix, no pot haver-hi pau. Les lleis protegeixen els drets humans del poble, i són necessàries per preservar la pau i la seguretat, però aquestes lleis no són efectives, quan persones amb mentalitat tancades i intolerants, interpreten les lleis i la pau per silenciar qualsevol oposició, protesta i seguretat en contra del seu propi poder.
Nosaltres, expresem i seguim les ensenyances de Buda:
L’ombra d’un arbre ens dona placidesa, pau i frescor.
L’ombra dels pares ens dona tranquil.litat i seguretat.
L’ombra dels mestres continúen donant pau, saviesa i felicitat.
L’ombra del governant encara ens pot seguir donant felicitat i seguretat.
Però la pau i la placidesa de totes les ombres ens la dona l’ensenyança de Buda.
Per poder donar al poble tota la tranquilitat, llibertat, pau i felicitat, els governants han de seguir el mestratge de Buda. El més important és el concepte de la veritat, la fermesa i la tolerància, i l’amor envers les persones. És un govern basat en aquestes qualitats que la gent de Birmània desitja i vol assolir la democràcia. —-
No és la primera vegada que un polític perseguit ha guanyat un Premi Nobel de la Pau. Va passar amb Carl von Ossietzky l’any 1936, malalt en un camp nazi. Va passar amb Andrei Sakharov i amb Lech Walesa. Ossietzky va morir abans de la caiguda dels nazis, però en Sakharov i en Walesa van poder veure com la seva lluita va arribar a fer caure el règim dictador. Esperem que Aung San Suu Kyi també pugui veure un final victoriós de la seva lluita ….. Manifestacions del jurat l’any 1991.
El premi Nobel d’enguany no sé si ho veurà; Aung San Suu Kyi no ho ha vist encara,
1991 – 2010, i tots aquests països que avui seuràn cofois per aplaudir amb força. merescudament no ho dubto pas, des de l’any 1991 no han fet res de res perque la democràcia i la llibertat sigui ja una realitat en aquest país oblidat anomenat Birmània, ens el contrari, els negocis i els interessos econòmics continúen amb els dictadors birmans i m’agradaria veure (Wikileaks …) qui era a Napyidaw, capital de Birmània, fa tot just una setmana en la subhasta més important de pedres precioses del món, on el govern militar, dictador, cruel, guanyador d’unes eleccions fraudulentes i vergonyants, han ingressat més de 1.44 bilions de USD dòlars per la venda de 9,000 lots de jade, 273 lots de pedres precioses, 237 lots de perles. Assistents a la subhasta: Entre 4,000 i 6,700 persones.
Potser que les idees de no violència, pacifistes i de respecte envers la gent de Suu Kyi no complauen gens als poders occidentals i asiàtics; no hi ha lluita sense violència i moltes empreses d’armaments, nuclears, constructors i destructors del medi ambient, no els agradaria gens que una dona fràgil, sense ‘experiència’, i amb idees que ja no ténen lloc en aquest món, pogués un dia governar aquest país anomenat Birmània, oblidat, de segona o tercera fila, i que totes les riqueses del seu sol, anéssin a parar a la seva gent, per millorar el seu nivell de vida i aconseguir unes llibertats, una pau, una tranquil.litat , una seguretat, que avui no ténen.
El meu Premi Nobel de la Pau és per els més de 2,300 presoners polítics que encara es podreixen a les presons de Birmània, i molts d’ells, no per oposició, senzillament perque van voler ajudar al seu poble, a la seva gent, sense l’autorització de la Junta militar, després de la catàstrofe del cicló Nargis (recordeu més de 130.000 morts i mil.lions de damnificats) l’any 2008. Les penes van dels 40 als 65 anys de presó, o els monjos i monges, que van sortir pacíficament l’any 2007, i que en un nombre de 262 monjos i 43 monges, pateixen condemnes entre els 30 i 60 anys.
El President dels EE.UU Obama va ser el Premi Nobel de la Pau l’any passat ….. aquests senyors de Noruega volen enguany ‘compensar’ la pífia ??? Només recordar que tots els representants dels països assistents avui a l’atorgament del Premi, ténen, i tindràn grans negocis amb la Xina, no feràn cap mena de boicot, ens el contrari, augmentaran les seves inversions i deixaràn que Xina inverteixi en els seus països o els demanaran crèdits per poder ‘tapar forats’.
Benvingut Wikileaks ….. i continúa escopint documents; els necessitem.
Un video de Human Rights Watch que m’agrada molt
Gràcies per contar-ho, recordar certeses i obrir interrogants
Quan vaig estar a Oslo vaig anar al centre Nobel de la Pau. Va ser interesant saber que més d’un cop hi va haver disensions i fortes discusions entre el COmité per triar el guardonat. M’agradaria saber quines presions han tingut aquest cop. Deu haver sigut la vegada que hi han tingut més dificil.
Salutacions des de Yangon!
Res, només volia dir que aquests dies, voltant una mica pel país, es nota un lleuger canvi, respecte anys passats, i és que la gent amb qui pots parlar (els taxistes, els guies turístics) estan una mica més descarats i parlen obertament de “la senyora”, i afirmen sense embuts que estan contents pel fet que finalment l’hagin alliberat.