El Nadal: La Pastora – Teresa/Florencio Pla – Maquis
L’Alt Maestrat sempre ha estat una part del nostre país oblidat on van passar moltes coses. El silenci era sempre la resposta. Quan parlaves dels maquis, la gent de Rossell, Catí, Morella, Vallibona, Coves de Vinromà, Cinctorres, La Salzadella, Castell de Cabres, i d’altres, tothom coneixia a Teresa, la Teresot, de Vallibona.
És la seva història una de les moltes injustícies que se’ns va amagar durant el període fosc de la dictadura.
I ara avui, m’assebento, que una novel.la inspirada en la seva vida ha guanyat el Premi Nadal ! L’autora del llibre Alicia Giménez Bartlett. I això està bé.
També he llegit que el periodista ‘groc’ el de l’època franquista, Enrique Rubio, va esbombar a El Caso la història de La Pastora, i malgrat vivía tranquil.lament, va ser engarjolada, dos judicis i empresonada durant 17 anys, per bandolerisme, encara que el van acusar de 17 o 20 assassinats, sense proves ….. El van alliberar l’any 1977 per una amnistía general.
A casa sempre he escoltat històries de bandolers de les terres de l’Alt Maestrat. La mare (del Baix Maestrat) va ser molt guerrera i encara que no ho va dir, penso que els admirava molt, la seva lluita per defensar el territori.
La Pastora va morir l’any 2004.
Josep Calvo ha publicat un llibre ‘ La Pastora, del Monte al Mito’, Editorial Antinea, Vinaròs. www.lapastora.info
La gent de Vallibona organitza un munt d’activitats i paga la pena visitar la seva web:
http:/www.vallibona.net/index.htm
I per saber més coses de La Pastora continuar llegint més avall … Una biografía de recerca feta per el Centre d’Estudis d’Investigació Històrica Baix Maestrat / Montsià. – ACÍ –
La fotografía de l’arxiu Google : Vista general del poble de Vallibona molt a prop de Morella. Uns paratges, una gent i uns pobles meravellosos.
La Pastora (Teresa -Florencio- Pla Meseguer, Durruti o el terror del Caro). Nascuda el 1917 al mas de la Pallissa, una casa de pastors de Vallibona, a prop de Morella. Possiblement siga el personatge més llegendari, contradictori i misteriós del maquis espanyol.
Teresa Plà Meseguer, “La Pastora” amb el característic llavi partit. Fotografia realitzada abans d’incorporar-se als maquis, ja que trobant-se al monte, va ser quan es va operar el llavi i es va convertir en Florencio
Segons hem pogut recollir, va portar nom de dona perquè el dia que va nàixer el seu pare no tenia clar el sexe del nadó, per un problema físic o de malformació (en termes mèdics d’avui podria tractar-se de pseudohermafroditisme masculí). Van fer acudir a casa el secretari de l’Ajuntament de Vallibona, senyor Mestre, pare de José Emilio Mestre, actual farmacèutic de la Sénia, i aquell home tampoc no ho va veure clar. Sembla que finalment es van decidir per inscriure-la com a xiqueta, perquè així s’estalviaria de fer el servei militar. Una altra versió recollida diu que qui va decidir el seu sexe va ser el rector del poble.
Així, la Teresa va ser dona i va vestir com a dona, tot i que el timbre de la veu se li anà enfortint, la barba de la cara li anà creixent, la seua força, la corpulència i els seus gestos, que ella intentava dissimular, la delataven com a més masculina que femenina. Això va ser així fins que un dia la Guàrdia Civil de Morella, al mas de Cabanil, prop de Castell de Cabres, la va humiliar despullant-la per a examinar-la i saber així si era home o dona. Els causants de l’afront van ser, diuen, el teniente Mangas -de trist record per a la gent de la zona per les fortes tortures i la repressió que arribà a exercir- acompanyat de quatre homes més: dos guàrdies i dos membres del sometent armat (un d’Herbeset i l’altre de Torremiró), que venien d’incendiar el mas de Cabanil, on van trobar la mort dos maquis i un tercer va ser detingut. Al dia següent va ser quan van detenir el propietari de la masia incendiada, un ramader per al qual treballava Teresa. Fou llavors quan, per por a les represàlies, canvià les seues robes femenines, deixà de ser Teresot, com la coneixien per la comarca, i s’ajuntà amb els maquis. Així, doncs, per aquesta raó tan senzilla, veiem com una persona normal i corrent, com molts, forçada per les circumstàncies, sense cap ideologia política coneguda, s’afegeix a la guerrilla amb l’únic objectiu de venjar-se d’aquells mals guàrdies que l’havien humiliat.
Llibre sobre “la Pastora” de Villar Raso que, tot i que te pretensions de ser una biografia d’ella, ha “contaminat” de tal manera la memòria col.lectiva de la zona, fins i tot la dels que la varen arribar a conèixer, que ha convertit “la Pastora” en una llegenda negra, en la que avui dia és gairebé impossible destriar el que és relalitat, llegenda o novel.la
El seu nom de guerra amb el maquis va ser Durruti encara que, a la zona, pel seu ofici, va ser més coneguda com a la Pastora. Va agregar-se a la partida que comandava el Catalán, en la qual actuaven de guerrillers Francisco el Rubio, Ventura, Constantino, el tio Pito, i el València. Sembla que va actuar uns vint mesos com a maqui, fins que els seus companys van passar a França i ell, ja convertit en Florencio, es va quedar a Andorra guardant ramats a dos masies i fent contraban de tabac i niló. Però, mentrestant, un reporter de El Caso, Enrique Rubio, havia confeccionat i divulgat aquesta llegenda negra, a instàncies d’una propaganda oficial que necessitava justificar molts expedients oberts. A Florencio, per la singularitat del seu sexe, li van atribuir tot allò que havien fet d’altres i li van posar preu al cap. Després d’una delació per part d’un contrabandista que li devia diners, fou capturada el 5 de març de 1960 per la policia andorrana i entregada a les autoritats espanyoles. Seria acusada de les morts de vint-i-un guàrdies civils, set alcaldes i un ermità.
La Pastora va ser conduïda primer a la presó de dones i després, per un examen forense, a la dels homes, on va complir un total de disset anys a la presó, després que li havia estat commutada la pena de mort que se li havia imposat inicialment. Amnistiada el desembre de 1977, en sortir de la presó va anar a viure i tenia cura d’un petit hort en un xalet de Marines, on un funcionari de presons, Marino Vinuesa, li va donar aixopluc perquè no sabia on anar.
Darrerament, un regidor de l’Ajuntament del seu poble natal, Vallibona, ens ha fet arribar la notícia que l’estiu de l’any 2002, al voltant del mes de juny, Florencio, ja com a home, va desplaçar-se des d’un petit poble de la vora de Castelló, on ara resideix amb una neboda, al seu poble natal per tal de demanar un certificat de l’Ajuntament i poder tramitar una pensió o indemnització com a represaliat pel franquisme. Aquesta mateixa informació ens va apuntar que l’ara Florencio, que deu tenir vora els noranta anys, es va arribar a passejar pel poble, es va aturar a saludar i a parlar amb antics coneguts i va dinar a l’Hostal La Carbonera.
 |
La Teresa Pla Messeguer va ser una persona de parla catalana i que va fer tot el seu periple vital en terres de parla catalana, aspecte aquest que tant la Giménez Bartlett com altres autors han silenciat per fer-la passar com a, simplement,”espanyola”, quan en realitat era un personatge nacionalment català (del País Valencià). De la mateixa manera que fou una marginada social i sexual també fou una marginada nacional ja que, malgrat ella, ningú no li desvetllà les seues veritables característiques nacionals, ni els mateixos maquis, empeltats de jacobinisme i stalinisme.
Visca Teresa-Florenci Pla i Messeguer, un heroi popular de la nostra terra, malgrat ell i les circumstàncies!