Oi?

Finalment m’hi he decidit: a l’últim mail obert explico com veig les negociacions entre Esquerra i Junts posteriors a les eleccions del 14 d efebrer, i ho faig fastiguejat per la manera com les presenten la majoria de mitjans i d’opinadors, tots donant per descomptat que això s’hauria de resoldre en un pim pam i passa que t’he vist. Però no, hi ha en joc el futur del país i de la seva gent. I per tant potser el que hauríem d’exigir als negociadors no és que corrin, sinó que treballin i que hi posin l’ànima i la lleialtat que massa vegades hem trobat a faltar tots aquests anys de teòrica lluita compartida…

(més…)

Acaba de sortir el número 70 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, i hi publico un comentari breu de la novel·la grossa, com fa esperar que ho sigui el seu títol, L’esperit del temps, de Martí Domínguez, penúltim premi Òmnium. Hi dic:

(més…)

“Més alts que les llances dels dies perduts…” Aquesta setmana, als arbres del parc de Nou Barris els han florit poemes, com aquests pollancs de França, de Carner, gràcies a l’institut Oriol Martorell.

Les primeres roselles m’han sorprès a tocar del petit carrer d’Hipàtia d’Alexandria, que sempre fa de bon homenatjar tot passejant-hi.

El vaig escriure un Divendres Sant perquè es publiqués un Dilluns de Pasqua. I, és clar, m’ha quedat un article de Passió, però em temo que sense Resurrecció… Un any després de l’inici de la pandèmia, és inevitable començar-ne a fer balanços. I per ara el meu no pot ser gaire positiu: crec que, com més dies passen d’aquest nou ordre que vivim, més lluny estem de civilitzar-nos com sembla que ens convindria… O trobeu que m’enganyo?

(més…)

Els arbres han florit de cap a cap del carrer del pintor Pinós.