Posta de Lluna
S’acaba el febrer. Ja fa només dos mesos que, per cap d’any, contemplàvem aquesta posta de Lluna a Collserola.
S’acaba el febrer. Ja fa només dos mesos que, per cap d’any, contemplàvem aquesta posta de Lluna a Collserola.
Ara ha estat l’empresonament de Pablo Hasél que ha destapat l’olla dels trons. La ràbia i el descontentament estan ocupant els carrers de vuit dies ençà, i ho faran fins que s’hagin esbravat i es repleguin altra vegada a aquest estat de latència en què es mantenen de fa massa anys i que més tard o d’hora acabarà esclatant de debò. Els trons ressalten les contradiccions del sistema i tots els qui sentim la necessitat de revoltar-nos-hi en contra ens veiem arrossegats de paradoxa en paradoxa. L’últim mail obert es fixava en dues de ben concretes: la dissonància entre el valor que donem a la institució universitària i l’actitud del rector de la de Lleida, d’una banda, i que la defensa de la llibertat d’expressió porti algú a rebentar els vidres del local d’un diari.
Fa un any i mig unes obres anònimes van arrasar la Font del Gos, sobre les Cases del Notari, sobre les cotxeres d’Horta, a tocar del Parc del laberint. Ara, l’aigua, tossuda, ha reaparegut i uns tolls recorden que la font no hi era perquè sí. Ho aprofitaran els serveis municipals corresponents per recuperar-la?
El mail obert d’aquest dilluns valorava el pes dels prejudicis que tots tenim, també els perodistes que teòricament n’haurien de fer abstracció, a l’hora de valorar les propostes polítiques de qui tenim davant, ara en plena campanya electoral. Ho he vist així i així ho explico.
Aquest 14 de febrer hi ha molt en joc. Del que votarem no momés en depèn qui governarà la Generalitat autonòmica els anys que vénen; en depèn sobretot que aquest govern treballi per alliberar finalment el país i aconseguir més justícia social. Ha estat per contribuir-hi que m’he decidit a donar suport a Junts per Catalunya. I m’hi he compromès fins al punt de ser a la candidatura de la demarcació de Barcelona amb el número 41. Perquè crec que és l’hora del compromís i d’apostar-ho tot per dur fins al final la conquesta del Primer d’Octubre. N’estic convençut. I si vols que te’n convenci també a tu, parlem-ne quan vulguis!
Joan Brossa va néixer un 19 de gener. I va morir un 30 de desembre. Vaig recordar-ho aquest darrer 3 de gener, entre totes dues dates, en transitar pel tercer temps d’un dels seus poemes més visibles, als accessos al Velòdrom d’Horta.
Que gran que és aquest país petit! M’agrada poder sortir de casa, a un extrem de la nostra metròpoli, i en com qui diu vint minuts plantar-me al Forat del Vent i veure mig país, nord i oest enllà.
Joan Carreras acaba de publicar una novel·la diferent. I aquesta setmana passada la vam presentar a la Documenta. Vaig tenir el privilegi de compartir-ne la meva lectura amb els vint assistents preinscrits, emmascarats i convenientment distanciats a l’espaiós racó de fons de la llibreria. En resum, això és el que en vaig dir.