Oi?

Que gran que és aquest país petit! M’agrada poder sortir de casa, a un extrem de la nostra metròpoli, i en com qui diu vint minuts plantar-me al Forat del Vent i veure mig país, nord i oest enllà.

Després de moltes setmanes sense gaire visibilitat, finalment la combinació de nevades de fa uns dies amb el cel clar ventós ha tornat a deixar entreveure, des de Collserola, entre els Cingles de Bertí a mà dreta i les estribacions de la Mola de Sant Llorenç a l’esquerra, els cims del Pirineu.

M’agrada jugar a endevinar-ne els noms. Diria que ens movem entre el Puigpedrós o el Carlit i el Puigmal o el pic de Bastiments. I m’il·lusiona pensar que, a un extrem, treu el nas, imponent, el Canigó. Jo l’hi veig…