Silenciosa és la tarda, jeu, l’efímera llum sobre el mar, dòcil, s’exten en aigües de sal. Em perdo en horitzons incerts, fràgils com la tarda. Em lliuro al bressol del mar, a la placidesa d’unes hores que no tardaran en fondre’s. Hipnòtica llum al contrast del color, bellesa extrema. Corpresos els ulls, enmig de l’horizó, a la recerca del somni.