L'Hereu Riera

Ja són aquí! Arriba Espanya altre cop!, exhibint totes les seves plomes de paó reial, sense cap sentit del ridícul, ni de la mesura, amb el seu estrafolari concepte de la democràcia i de l’estat de dret… Ja vénen els polítics de secà de la Meseta a “desembarcar” (sic) a Barcelona (per la banda alta de la Diagonal, però, com tenen per costum) per “explicar als catalans la veritat sobre l’independentisme”, una veritat que Ártur Mas ens amaga, diuen ells, als infeliços pardals que ens el creiem… Ja tornen a ser aquí, desfilant davant els nostres nassos en devota processó, en marcial parada, trompetejant-nos a les orelles les seves veritats absolutes!

Aparteu les criatures, i prepareu-vos per a la rendició total, incondicional i definitiva: NO hi haurà consulta, NO hi haurà separació, NO hi ha sortida, NO hi ha esperança, NO hi ha vida fora d’Espanya, NO sortirem MAI d’aquesta presó tan confortable en la qual ens van ficar fa 300 anys per obra i gràcia dels Borbons i on ens mantenen en vida amb respiració assistida dictadors i paradictadors per la gràcia de Déu… Aquí els tenim, vinguts a celebrar la seva Convenció contra la independència del nostre país, a dir-nos què és allò que ens convé, amb el seu estil i les seves maneres de mafiosos de llarga durada i d’impunitat blindada per lleis fetes a mida com un trajo italià… Heus-los aquí, convençuts (o volent-nos convèncer a nosaltres) que ens porten la solució, ells que són el nostre problema!!

D’altra banda, avui mateix, que fa un any just que el Parlament va votar en pes (amb les excepcions esperables de PPC i C’s… i la inesperada del PSC, que començava a perdre els papers) la Declaració de sobirania, que encara ara és a la nevera del Tribunal Constitucional on la va dur l’espanyolisme, raudo y veloz (tot i tractar-se només d’una declaració de caire polític, ai las!), hem vist també com l’abat de Montserrat es posicionava públicament a favor del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya (i en contra de la contrareforma del ministre Ruiz Gallardón en la llei de l’avortament).
Segons la crònica del col·loqui on s’ha expressat en aquest sentit que diem, dom Josep M Soler s’ha mostrat favorable al reconeixement de “la realitat nacional de Catalunya“, que “és prèvia”, ha remarcat, “a la formació de l’actual Estat espanyol“, i ha recordat i subscrit la vigència del document “Arrels cristianes de Catalunya”, que els bisbes de Catalunya van signar el 1985 i en el qual afirmaven que “Catalunya és una nació, amb tots els drets i deures que això comporta”.

Una altra veu, doncs (i no pas una veu qualsevol) que se suma a l’argumentari en favor del dret dels catalans a expressar la seva voluntat, el 9 de novembre. Mentrestant, el diari NacióDigital.cat ens convida a anar desentumint els músculs democràtics votant ja des d’ara en un sentit o altre a la pregunta que tenim plantejada. Ens sumem des d’aquí a la iniciativa, no cal dir-ho:

Translation (traducción):

[El Gran Timonel del socialismo catalán (el genuino, sin costra) reúne a sus fieles y les conmina a seguir sin desfallecer por la senda iluminada por Él y el famoso Consejo Nacional con económicas, eficientes y modernas bombillas Led, homologadas en Ferraz (Madrid, España)…]

—Compañeros y compañeras, se os saluda un montón, y se agradece otro montón vuestra fidelidad a prueba de renuncias díscolas… Dicho lo cual, pasamos a discutir los siguientes puntos del orden del día…    

Guió i dibus: Min
   

Translation into Ceutian (traducción al ceutí):

[El Gran Timonel del socialismo catalán (el genuino, sin costra) reúne a sus fieles y les conmina a seguir sin desfallecer por la senda iluminada por Él y el famoso Consejo Nacional con económicas, eficientes y modernas bombillas Led, homologadas en Ferraz (Madrid, España)…]

—Compañeros y compañeras, se os saluda un montón, y se agradece otro montón vuestra fidelidad a prueba de renuncias díscolas… Dicho lo cual, pasamos a discutir los siguientes puntos del orden del día…