Publicat el 21 de desembre de 2013
La carícia
Vull ser la carícia
que esperes,
el tacte del somni
ocult,
el bes de la lluna.
Vull ser el mot
que no goses dir,
la melodia
que desperta el so,
la llum que omple
els llavis.
Vull romandre
ben a prop
de la pell trèmula,
sentir el batec
del teu pit,
el so de les hores
buides.
Vull ser la carícia
que abriga
els teus silencis,
i tempera
les meves nits.
que esperes,
el tacte del somni
ocult,
el bes de la lluna.
Vull ser el mot
que no goses dir,
la melodia
que desperta el so,
la llum que omple
els llavis.
Vull romandre
ben a prop
de la pell trèmula,
sentir el batec
del teu pit,
el so de les hores
buides.
Vull ser la carícia
que abriga
els teus silencis,
i tempera
les meves nits.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Bones Festes.