Amb els cinc sentits

pensaments poètics

La carícia

Vull ser la carícia
que esperes,

el tacte del somni
ocult,

el bes de la lluna.
Vull ser el mot
que no goses dir,

la melodia
que desperta el so,

la llum que omple
els llavis.

Vull romandre
ben a prop

de la pell trèmula,
sentir el batec
del teu pit, 
el so de les hores
buides.

Vull ser la carícia
que abriga

els teus silencis,
i tempera
les meves nits.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent