Publicat el 27 d'octubre de 2013
Refugi del temps
El bosc és el refugi del temps,
sobre el llom d’un cavall blanc,
m’endinso en l’estora gèlida
de l’hivern.
Tot és calma,
i el silenci acaparador,
esdevé un mot per descriure
la solitud.
A l’esglai de l’espessa boira,
segueixo el camí que em parla
de tu, seduïda per la frondositat
d’un bosc tènue i excitant.
La imaginació crea siluetes
que es reflexen en els árbres,
ombres difoses en la boira de la nit.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent