Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Somni, nit i desig

0
El somni és l’hoste de la nit,
la llum de la mitja lluna,
bressola els teus ulls,
i em sé molt aprop 
de l’intensitat de la mirada,
del silenci turbador,
del tast d’uns llavis prohibits,
de l’incertesa d’unes hores
que s’esfondren en la nit.
Quan la matinada esdevingui
claror, s’esvairà el somni,
i mermarà el desig,

i seguiran sent els teus llavis
fruits prohibits…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pedres

0

Milers de pedres al recer
del mar.

La matinada les convoca,
l’onatge les banya d’aigua
i sal,

llisquen sobre la sorra humida,
bressolen al compàs del mar.
A les tardes, quan el raig  
es concentra
 en l’horitzó, 
les pedres desperten, 
pulides, d’infinits
 colors…
sota la mirada d’una lluna 
delirant,
carregant-se d’energia

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Serenor

0
Trepitjava la terra humida,
l’aroma del bosc omplia el buit,
començava a ploure…
vaig deixar que les primeres
gotes llisquessin damunt la pell,
com llàgrimes forasteres, 
que ben aviat vaig fer meves, 
i la solitud va deixar de sonar,
la melodia de l’aigua va despertar
en mi… serenor,
la quietud del bosc,
va equilibrar tots els sentits.
I vaig veure el camí com un tresor,
un indret on la llum, troba infinits
espais on brillar.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nàufrags

0
Vam ser nàufrags d’un temps perdut, 
arribàvem a la illa després de la tempesta, 
quan la foscor s’aliava amb el mar,
i les onades prenien els cossos mar endins.
La matinada ens va sorprendre, 
estesos damunt la sorra tèbia de la platja.
Desconcert i desencís, melangia i temor,
i els records perduts dins del mar.
Poc a poc vam anar experimentant 
sensacions desconegudes, 
en un paratge que ens oferia tot allò
que realment necessitàvem.
I en poc temps, vam deixar de ser nàufrags…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Gessamí

0

La brisa de la nit, 
conté
aroma de gessamí,
un perfum que evoca
a imaginar…
entorns mediterrànis,

indrets costers banyats
de sol,
 d’infinits colors
omplint jardins,

impregnant d’aromes
els sentits.
La brisa parla de calma,
de templança i frescor…
l’alè de la nit du l’aroma 
del gessamí.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Mirades de mar

0
Hi ha mirades que contenen
el misteri i l’encís del mar.
Mirades que exalten els sentits,
com tormentes esplaiant-se
dins del mar.
Mirades reveladores,
que no pots deixar d’observar,
i et copsen i et bressolen,
i t’atrapen…com el mar.
I en cada parpelleig
com en una onada,
percebo
el mot, la similitut
que guarden
la mirada i el mar…
Hi ha misteri, serenor i refugi,
en cada mirada de mar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Gratitud

0
La nit em regala el descans,
el món oníric juga amb els somnis.

De matinada, 
el cel es va encenent de llum,
un esclat batega dins el pit,
sento el caliu dels que estimo,
el confort de les  mans amigues,
i em sé estimada.

La tarda cedeix la llum a l’horitzó,
i els ulls es reflecteixen en el blau.
Per un moment, aturo el temps,
i tot s’equilibra,
i tota jo vull expressar gratitud…

Gratitud pel fet de poder contemplar
la bellesa que m’envolta,
i gaudir del temps que se m’ha concedit,
gratitud al saber-me estimada i estimar,
gratitud d’haver arribat aquí, on sòc ara,
d’haver complert un any més,
gratitud al saber-me acompanyada.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari