Amb els cinc sentits

pensaments poètics

L’astre lunar

0
Aquesta nit no em cal la llum del jardí,
allà a dalt, l’astre lunar aboca el rostre
al full de paper, la brisa nocturna ha
silenciat el seu so i s’ha adormit,
i m’arriba de lluny, una suau melodia
acompassant els minuts.
Em retrobo amb cançons d’antany,
balls i festes d’amics.
Hi han hagut tantes llunes d’estiu!
tants versos on la he lloat i li he
dedicat els meus pensaments, les
meves pors, les llàgrimes de sal,
ella ho sap, i em regala la llum que
il.lumina les lletres dels meus escrits,
participa dels sentiments, i s’adorm,
molt a prop dels meus somnis d’estiu.

Publicat dins de General | Deixa un comentari