Publicat el 2 de juny de 2011
conduint
Conduint per carreteres
solitàries,
he sentit com el vent
despentinava els cabells
i la musica em copsava,
la llum desplaçava el
temps, i l’asfalt cremava
les hores.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent