Benvolgut Sr. Bisbe,
He llegit la carta publicada el proppassat 3 de desembre al diari Ara per Isabel Turull Negre, germana del polític Jordi Turull, actualment en vaga de fam a la presó de Lledoners, titulada “On sou, bisbes? Carta a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana”, carta que us adjunto.
Voldria dir-vos que faig plenament meves les paraules que us adreça la Isabel Turull. Amb tot el respecte, però el silenci de la major part de bisbes, i el vostre en particular com a bisbe nostre, em dol molt. No pot ser que vivint uns temps tan durs com està vivint la societat catalana, i davant d’una injustícia tan flagrant com és la presó preventiva dels seus dirigents polítics, els nostres bisbes mantingueu aquest silenci persistent, setmana rere setmana. Un silenci inacceptable que no comprenc.
L’església ha de ser valenta i els seus bisbes també. El silenci dels nostres pastors fa mal. Igual que la Isabel, com a cristià/na jo també faig un clam perquè els nostres bisbes us pronuncieu davant de la injustícia.
Ben respectuosament,
Signatura
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!